Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 27 de gener de 2012

Bacallà amb camagrocs

Ingredients:
Un bacallà fresc de 2 kg.
Mig quilo de camagrocs frescos
Farina de blat
Una ceba grossa de Figueres
Dos tomàquets madurs
Sal de mar
Oli verge d'olives arbequines
Vi blanc de Batea

Procediment:
Es treu el cap i l'espina del bacallà i es talla a bocins de ració. Amb el cap i l'espina es fa un brou. En una paella amb l'oli bullent es fregeix el bacallà enfarinat i salat. Es retira el peix i es posa en una cassola de terra. En el mateix oli de la paella es sofregeixen la ceba i el tomàquet ratllats. Un cop estigui a punt de confitura, s'agafa es sofregit amb una espumadora i es posa damunt del peix en la cassola. En l'oli restant es couen els camagrocs ben nets de terra i molsa. S'aboca tot a la cassola i es cobreix amb el brou de peix i una copeta de vi. Es rectifica de sal i es posa la cassola al forn a 200ºC durant 15 minuts.
S'acompanya de vi blanc de Batea.

dimarts, 24 de gener de 2012

Exposició "Gitanos, la cultura dels rom a Catalunya"

L'exposició es va presentar l'any 2006 al Museu Etnològic de Barcelona. Avui hi ha una versió itinerant a la Fundació Catalana de l'Esplai.

dilluns, 23 de gener de 2012

dimecres, 18 de gener de 2012

Tradicionarius: los inicios

En la Barcelona de1988 en el café del Artesà, el Ateneo de Gracia, el centro cívico de la Travesía de Sant Antoni del que yo era un joven director, empezamos un ciclo de café-concierto de música tradicional.Como fuera que en experiencias anteriores como los "Saraus de Primavera" en los jardines del antiguo Hospital de la Santa Creu, no habían tenido la continuidad deseada, los músicos impulsores no se habían atrevido a repetir la experiencia.Mi amistad con el músico Eduard Casals, compañero de gralla (dulzaina) en los "Grallers de Gràcia" y en el grupo de pasacalles "Pamipipa", me animó a hacerle la propuesta a él ya su nuevo compañero de grupo, Jordi Fàbregas.  
Como no daban crédito a mi propuesta, los fui a encontrar al bar de debajo de mi casa donde solían ir a comer, en la calle Torrent de l'Olla entre las calles de Betlem y Biada, muy cerca de donde vivía Jordi Roure que trabajaba en Radio 4, un buen músico que me vendió su acordeón de botones para que también lo aprendiera a tocar. En el encuentro en el bar les hice saber que, como ahora dirigía el centro cívico, podía ser la ocasión propicia para iniciar una nueva experiencia: un ciclo de café-concierto de música tradicional.La verdad es que fui bastante atrevido, porque el entonces concejal del Distrito de Gràcia, Xavier Valls, me había advertido que no quería que convirtiera el Artesa en un cau de grallers (cueva de músicos tradicionales).Tuvieron que pasar meses para que se concretara la propuesta, pero al fin Jordi Fábregas compareció en mi despacho del centro cívico con una primera idea.Todas las dudas, propuestas y preguntas recibían un sí por respuesta, hasta el punto que Jordi rompió a reír nerviosamente.Yo le pregunté qué le pasaba?La respuesta fue inmediata:- Es que no me lo puedo creer, porque no estoy acostumbrado a que me digan a todo que sí!La crítica y el público de la época habían condenado la música tradicional catalana a poco más que un reducto nostálgico para "minorías". De ahí que el nombre del ciclo de conciertos tendría un nombre de ecos antidiluvianos: se llamaría "TRADICIONARIUS" como si se tratara de una especie extinguida de dinosaurio.Algunos dirigentes "digitales" del Ayuntamiento de Barcelona se sorprendían que al Tradicionàrius viniese tanta gente, opinaban que "el Tradicionarius tiene su propio público ...".Pero aquel público era un público activo y cómplice que se hacía suyo el proyecto como suele pasar en las fiestas populares. Porque era eso lo que queríamos: recrear, reproducir el ambiente de los momentos en que la música tradicional catalana, estaba viva y tenía presente y futuro. Jordi Roure se las ingenió para traer un equipo de Radio 4 a grabar los conciertos.Enric Miró, actualmente compañero mío en el Museo Etnológico de Barcelona, ​​me pidió, aquel viernes de1988, filmar el café-concierto donde yo mismo presentaba a Carlos Mas, hinchando pesadamente  suna enorme gaita, toda una novedad en la Gracia y en la Barcelona de los ochenta! . También a "Panchito" al violín y al acordeón, que acababa de llegarde Méjico y a "Roviretes", el añorado flabiolaire Josep Verdaguer de Folgueroles. Gracias a Enric Miró tenemos hoy estas imágenes.Así comenzó un proyecto que acabaría siendo el festival de música tradicional más importante de los Países Catalanes, uno de los grandes de Europa en el siglo XXIFeliz XXV aniversario!


Revetlla Mallorquina Sa Pobla a Gràcia: el video del Museu Etnològic de Barcelona

http://www.youtube.com/watch?v=UCKVNHIHrR0

dimarts, 17 de gener de 2012

El primer Tradicionàrius.

L'any 1988 al cafè de l'Artesà, l'Ateneu de Gràcia, el centre cívic de la Travessia de Sant Antoni del que jo n'era un jove director, vam començar un cicle de cafè-concert de música tradicional. 
Com que experiències anteriors com els "Saraus de Primavera" en els jardins de l'antic Hospital de la Santa Creu, no havien tingut la continuitat desitjada, els músics impulsors no s'havien atrevit a tornar-hi. 
La meva amistat amb el músic Eduard Casals, company de gralla als "Grallers de Gràcia" i al grup de cercavila "Pamipipa", em va animar a fer-li la proposta a ell i al seu nou company de grup, en Jordi Fàbregas. Com que no s'ho acabaven de creue, els vaig anar a trobar en un bar de sota casa meva on solien anar a dinar, al carrer del Torrent de l'Olla entre els carrers de Betlem i Biada, ben aprop d'on vivia en Jordi Roure que treballava a Ràdio Quatre, i que m'havia venut el seu acordió de botons per a que també l'aprengués a fer sonar. En la trobada al bar els vaig fer saber que, com que ara dirigia el centre cívic, podia ser la ocasió propícia per iniciar una nova experiència: un cicle de cafè-concert de música tradicional. 
La veritat és que ja vaig ser prou agosarat, perquè el llavors regidor del Districte de Gràcia, Xavier Valls, m'havia advertit que no volia que convertís l'Artesà en un "cau de grallers".
Van haver de passar mesos per a que es concretés la proposta, però a la fi en Fàbregas va comparèixer a l'Artesà amb una primera idea. 
Tots els dubtes, propostes i preguntes rebien un sí per resposta, fins al punt que en Jordi va esclafí a riure nerviosament.
Jo li vaig preguntar què li passava?
La resposta va ser immediata:
- És que no m'ho puc creure, perquè no estic acostumat a que em diguin a tot que sí!
La crítica i el públic de l'època havien condemnat la música tradicional catalana en poc més que un reducte nostàlgic per a "minories". Per aquest motiu el nom del cicle de concerts tindria un nom de ressò antidiluvià: es diria "TRADICIONÀRIUS" com si es tractés d'úna espècies extingida de dinosaure.
Alguns dirigents "digitals" de l'Ajuntament de Barcelona se sorprenien que al Tradicionàrius hi vigués tanta gent, opinaven que "el Tradicionarius tiene su público..."
Però aquell públic era un públic actiu i còmplice que es feia seu el projecte com es fa en les festes. Perquè era això el què voliem: recrear, reproduïr l'ambient dels moments en que la música tradicional catalana, era viva i tenia present i futur. En Jordi Roure se les va empescar per fer venir un equip de Ràdio Quatre a enregistrar els concerts.
Enric Miró, actualment company del Museu Etnològic de Barcelona, em va demanar aquell divendres de1988 per filmar el cafè-concert on presentava en Carles Mas, inflant pesadament el su enorme sac de gemecs, tota una novetat en la Gràcia i en la Barcelona dels vuitanta! en "Panxito" al violí i a l'acordió, que acabava de venir de Mèxic i en "Roviretes", l'anyorat flabiolaire Josep Verdaguer de Folgueroles. Gràcies a Enric Miró tenim avui aquestes imatges.
Així va començar un projecte que acabaria essent el festival de música tradicional més important dels Països Catalans, un dels grans d'Europa al segle XXI
Feliç XXV aniversari!