Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: gener, 2010

Sa recepta: espinagada d'anguila mallorquina

Imatge
Per la nit de Sant Antoni a Sa Pobla (Pla de Mallorca)és tradició fer aquesta exquisida panada gran que anomenam espinagada.

Ingredients del farcit:
- 2 manats d'espinacs frescos
- 1 manat de ceba tenra (tendra)
- 1 anguila no gaire gruixada (grossa)
- 200 gr. de grans de pèsols frescos
- 1 culleradeta de pols de prebe bo (negre)
- 1 culleradeta de pols de prebe vermell covent (picant)
- 2 grans d'all tenres
- Un bon raig d'oli d'oliva
- Una culleradeta de sal de mar

Ingredients de la massa:
- 50 gr. de saïm de porc (llard)
- 50 cl. d'oli d'oliva verge d'olives morisques (arbequines)
- 700 gr. de flor de farina de blat
- 50 cl. de llet de vaca
- 1 culleradeta de sal de mar

Procediment:
Damunt del marbre es prepara la massa fent un volcà amb la farina, bo i mesclant l'oli, la llet, la sal i el saïm tebi. S'ha de treballar una estona.
S'estén ben fina la massa de la panada i es farceix amb les verdures crues tallades ben fines i trempades (amanid…

The feast, an instrument of participation

Imatge
Participating, feeling part of the community, can be complex in an urban society. The fiesta is a good instrument for voluntary identification, freely feeling part of the community.
Rituals express sentiments that are invisible in everyday life as a result of the behaviour imposed by social norms. Phrases like this are often used to express some of the added values that we feel in the fiesta, though many researchers have pointed this out before us. Edmund Leach considered that rituals could be understood as the representation of the dramas of a society, expressing its conflicts at the same time as covering them up. Claude Lévi-Strauss and especially Victor Turner were fascinated by the individual emotions that surface in ritual celebrations, clearly showing the communitas, the utopian idea of paradise, of a ideal threshold situation showing the creative force of the ritual process and in which there is a idealised social relationship that is apparently based on equality and solidarit…

Urban festivities: From celebration practices to festival engineering

Imatge
Western urban cultures are characterized by their festival engineering, typical of our cultural industry, and by the intervention from Administrations or NGOs in the creation of celebrations wherever and whenever there is none. Such fact has propitiated a comparison between what some call "authentic" celebrations and "designed" festivals, although what would expected is to distinguish those celebrations that actually take place from those that do not. A celebration, after all, is an event around which people congregate and nothing more.
In any case, the theoretical distinction between "celebration practices" and "festival engineering" shall be of use. The first refers to those events which make people celebrate spontaneously; and the second defines all the public events that have been deliberately designed, no matter by whom.

Tradition: divine and profane
Festivities are, among other things, ceremonies. They hold large series of profane and ma…

Sant Medir

Imatge
Quan arriba el març, hi ha un dia en que la ciutat es desperta somniant.
Vet aquí com començava la salutació d’un programa de la festa de Sant Medir a la Gràcia de finals dels noranta, que jo mateix vaig escriure amb qualsevol dels pseudònims habituals. La mateixa salutació acabava dient:
La classe es fa avui al carrer i la senyoreta sembla més jove que mai. I una alenada d’aire fresc rep la primavera a peu de carrer.
Sant Medir és una festa que se celebra des del 1830 quan el fred de l’hivern té compassió de les violetes boscanes de Collserola, quan el temps convida les mestres a treure els escolars al carrer a collir caramels i quan, de prop o de lluny, encara ressona el soroll dels saraus de Carnaval.
Una desfilada matinal pels carrers de l’antiga Vila de Gràcia concentra cada tres de març ara com abans les colles de romeus d’arreu dels antics municipis del Pla de Barcelona anexats a finals del segle XIX a la ciutat moderna. Aquestes colles s’agrupen en una superestructura organi…

El Torito Ribeño, patrimoni de la gent i de la Humanitat

El 17 d’octubre de l’any 2003 la UNESCO proclamava solemnement la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. El mateix any declarava Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el Carnaval de Barranquilla i la festa de la Patum de Berga.
La Convenció de la UNESCO considera “la importància que té el patrimoni cultural inmaterial, gresol de diversitat cultural i garantia del desenvolupament sostenible.” Reconeix també que “els procesos de mundialització i de transformació social d’una banda creen les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats però d’altra banda també comporten, com els fenomens d’intolerància, un greu risc de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural inmaterial, degut en particular a la manca de recursos per a la seva salvaguarda.”
Cal destacar el fet que aquest organisme de les Nacions Unides es fixés en dos exemples de patrimoni etnològic intangible on el protagonisme és de la gent, de persones…

La recepta: Sabó de llorer

Imatge
A la ciutat siriana d'Alep fa milers d'anys que fabriquen el millor sabó del món a base d'olis d'oliva i de llorer.
Aquesta recepta que us presento és fruit de la pròpia experimentació intentant aproximar-me a l'origen més primitiu i casolà.

Ingredients:
1 litre d'oli d'oliva cru o reciclat (olea europea)
500 g. de fruits frescos de l'arbre del llorer (laurus nobilis)
1 cullerada de sal comuna
250 cl. d'aigua
150 gr. de sosa càustica(hidròxid de sodi)

Procediment:
En una palangana de plàstic, i ben protegits amb guants de goma, davantal i ulleres, hi posem un bon got d'aigua (250 cl.), la sosa càustica i una cullerada de sal de cuina.
Amb un pal o cullera de fusta ben llarga remenem a poc a poc una bona estona fins que la sosa quedi ben desfeta en l'aigua (la solució agafa temperatura espontàniament fins ben bé uns 60 C)
Tot seguit s'hi aboca l'oli a poc a poc bo i remenant.
En un pot llarg i estret triturem ben fins els fruits del …

Video: La Festa Major de Gràcia 2008

La Mercè inventada Inventar la ciutat a través de la festa

Imatge
La ciutat és alhora alterable i permanent, tangible i immaterial,concreta i abstracta. La festa d’una ciutat és un mirall de la vida social de la gent que hi viu, és una expressió sovint catàrtica de les passions i utopies de la societat, és també el reflex de les seves virtuts i vergonyes, és sovint també la representació simbòlica dels seus anhels de futur i un retrobament cíclic amb el seu patrimoni immaterial. Per aquest motiu podem entendre la festa com un mirall de la ciutat, un mirall que desdibuixa o retoca la realitat social, però que permet també veure-hi més enllà com si entréssim enl’inconscient col•lectiu. Una ciutat no es pot abastar amb una única mirada, es necessita una visió calidoscòpica, una observació múltiple per comprendre la complexitat que conté. Observant la festa observem la ciutat.
La dimensió simbòlica de la festa ha estat sovint un element de conservació, però també de canvi. Inventant la festa la ciutat s’inventa a ella mateixa.
Barcelona ha inventat c…

Les noves poblacions urbanes: migracions i noves identitats culturals

Imatge
La ciutat és l'espai prodigiós on tot i tothom pot ser visible i invisible alhora, és el monstre que no dorm mai, el temps on el dia pot semblar nit i la nit pot semblar dia.
Tota ciutat és un conjunt alterable de construccions tangibles i intangibles en el qual només hi ha una cosa que és immutable: el canvi.
Els canvis socials i culturals que ens toca ara viure a les ciutats, potser precisament perquè ens toquen de ben a prop i en primera persona, ens semblen tan radicals que sovint quan pensem en la pluriculturalitat ho fem com si es tractés d'alguna cosa nova en la nostra societat. Però no cal que hi pensem gaire estona per adonar-nos que la nostra societat contemporània, com tota societat complexa, incorpora internament una realitat multicultural.
Sense anar gaire lluny, a casa de cadascú podem constatar com les transformacions a què ha estat sotmès l'entramat de lligams d'aliança, de filiació i consanguinitat que encara anomenem família, són dignes de ser con…

Càlami, la Troupe catalane du Festival de Kénitra (Maroc)

Imatge
Càlami est un group de quatre amoreux de la musique traditionnelle.
Ils présentent un répertoire enraciné dans la culture catalane et méditerranéenne.
Les thémes de leur musique prennent leur source dans la vie quotidiene.
C'est une musique festive, pleine de rythmes qui invite à la danse et à la fête.
Les instruments (cornemuse, flageolet, tarota, acorséon, flûtes et percussions) et les chants s'inscrivent dans la tradition mais avec une vision actuelle.

Construïr la festa. Les arts de l’efímer

Imatge
Les artesanies de la festa han estat capaces de resistir l’embat de totes les modernitats tot i els canvis dels darrers temps.

Els guarniments dels carrers en les festes majors dels barris de les ciutats, viles i pobles de Catalunya encara transformen per uns dies l’espai comunitari de la vida quotidiana de la gent en un escenari de fantasia que dura tan poc temps com la mateixa festa. Catires de flors, enramades i guarniment de carrers son testimonis vius d’una tradició que es reinventa en cada edició de la festa.

A Gràcia la reinvenció de la tradició ha adquirit la categoria de mite. Ampolles de plàstic, envasos de iogurt, arpillera, filferro, tela de galliner, o bé escumes de poliuretà; materials reutilitzats i de baix cost que donaran forma, color i volum a un sostre de fantasia arran de balconada en el carrer en festes.

La participació esporàdica del veïnat en els dies propers a la festa és prou nombrosa. L’antic costum de guarnir només en una nit ha donat pas a un llarg pe…

El Museu Etnològic de Barcelona

Imatge
Sumari: explicació del Museu Etnològic de Barcelona, introducció històrica. Característiques principals, la col•lecció, la programació, les exposicions, la comunicació, la relació institucional nacional i internacional. Nou enfocament de la museologia. La participació de les comunitats residents a Catalunya i el treball amb les cultures d’origen.

Un museu amb història
Des de les primeries del segle XX alguns intelectuals i erudits es plantejaren la possibilitat de fer un museu d’Etnografia a Barcelona. Acabada l’Exposició Universal de 1929 l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera organitzà el Museu Arqueològic en l’espai de l’antic Pavelló de les Arts Gràfiques. Allí Joan Amades i Gelats organitzà una primera col•lecció d’Etnografia segurament amb materials aplegats per ell mateix i per Rossend Serra i Pagès.
Essent Agustí Durant i Sampere director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona es repren la vella idea. Per això es demana a Ramon Violant i Simmora i a Joan Amades que orga…