Josep Fornés

La identitat és la qualitat que una persona té d’esser ella mateixa. Es tracta d’un atribut ontològic pel qual allò que és no pot deixar de ser-ho. Un sentiment és una intuició confusa que no es pot justificar racionalment. Sentir, però, és tenir consciència del propi estat. Ésser ja és una altra cosa. Des del concepte estàtic de Parmènides, passant per l’esdevenidor d’Heràclit, la síntesi d’Aristòtil, fins arribar a la dialèctica després de Hegel, la Metafísica ha definit prou abastament el fet de l’existència humana i la divina. Per què doncs s’ha d’acceptar sense rubor que es digui que la condició de català és només un sentiment? Com és que en un preàmbul, sense valor jurídic, s’afirma que es recull el sentiment majoritari dels catalans per definir Catalunya com una nació? Una nació és una comunitat de persones amb diversos vincles culturals, socials, econòmics o històrics comuns, que li donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i pr

Ingredients - Un pop roquer - Dues cebes - Cinc patates grans - Tres tomàquets - Quatre grans d'all - Una fulla de llorer - Una copa de vi blanc sec - Sal i pebre Preparació El neteja el pop i es bull durant vint minuts. Es treu de l'olla i es fa a trossos. En una cassola es prepara un sofregit de ceba i tomàquet. Es pelen i es trenquen les patates. Es posen el pop i les papates trencades a la cassola amb els grans d'all i la fulla de llorer. Es cobreix d'aigua, es salpebra i s'hi tira la copa de vi. Es deixa bullir fent la xup xup.

Al carrer de l’Hospital hi ha un racó que m’enamora on la llum frega suau camamilla i ruda alhora. Raig de llum, solet de maig, que beses la farigola entra ja pel finestral i porta la olor de fora. Regalèssia i codonyat, sàlvia, arrop i tarongina, romaní, menta, sidral i bresca de la mel fina. Sol de maig aquí al Raval, que al tardet tot ho il·lumines, has portat amb el firal tot l’aroma d’englantines

Avui el vermell esclata i per tot arreu se sent una olor de rosa fresca i una gran remor de gent La florista de la plaça ha muntat el parament. Verd, espigues, flors i cintes, ara a un preu, al tard veurem… Qui la vol la flor del dia? qui voldrà un regal d’amor? Al carrer, en paper de plata, avui es venen emocions. Josep Fornés

Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers... Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent La foguera de la plaça Alça un fum guspirejant. Encisera i descarada, Mentre crema va parlant Negra nit que l’aigua encantes I que el sol tens per amic. Fetillera de les plantes, Quants amors no hauràs cosit?