Josep Fornés

Les contalles de la nit més curta Hi ha una història entre nosaltres que, qui la busqui, la trobarà. Així és com comencen els contes les dones amazig del Magrib, i és així com vull començar a explicar aquesta història de les tradicions de les festes del bon temps als Països Catalans, que arriben a la seva més gran esplendor la nit de sant Joan. Es conta que, fa molt de temps, els antics pobladors dels Pirineus foragitaven la foscor i els esperits de la nit més curta de l’any encenent tions als cims de la muntanya i baixant-los camí avall fins la vall, on feien una gran foguera. Aquell foc donava força al nou sol que lluiria de bon matí. El foc de la nit de sant Joan té molts noms arreu dels Països Catalans i a l’Aran: foc, foguera, fogueró, gala, galades, falla, faia, falles, atxes, fai, faies, xerades, faites, fogueres, foguerons, barraques, faro, haro, halles, heixets, foguerill… La paraula falla ve del llatí facula, que vol dir torxa o atxa. J...

El Museo Etnológico de Barcelona es una institución que alberga unas colecciones muy variadas en lo que respecta a procedencia, materiales y tipologías. Se trata de más de 70.000 objetos relacionados con la vida cotidiana de diversas culturas (vida doméstica, oficios, tradiciones y creencias) de los cuales, unos 40.000 proceden de Catalunya y otras zonas de la Península Ibérica, mientras que el resto, unos 30.000, son de diversas zonas del mundo: Japón, Afganistán, Marruecos, Senegal, Guinea Ecuatorial, Papúa Nueva Guinea, Australia, entre otros, y además las colecciones americanas. Éstas están representadas por unos 9.000 objetos, distribuidos en tres grupos: la colección precolombina, la colección de etnografía indígena y la de la América hispánica. La procedencia es, en su mayoría de Perú, Centroamérica y México. Posee también una excelente biblioteca americanista. El Museo, además de realizar sus funciones principales, como son adquisición, conservación, estudio y difusión de su pa...

A la ciutat de Berga es considera que, per la solemnitat religiosa del Corpus  Christi, ja al  segle XIV se celebrava, en l’interior de l’església, una processó on s’hi representaven les històries sagrades del Cristianisme. Aquesta celebració sorollosa  s’anomenaria  La Bulla , però més tard rebria el nom de Patum pel so del tabal amb que s’acompanyarien les diferents escenes o Entremesos , que amb el temps arribarien a ser el que avui anomenem Salts .  Hi ha constància documental d’aquesta Bulla  l’any 1525.  L’any 1723 es va haver de representar al carrer perquè es va desautoritzar  fer-la  a dins del temple. Avui la Patum és la festa més gran i significativa de la ciutat de Berga, i constitueix un dels principals trets d’identitat de la cultura societària dels bergadans i les bergadanes. La festa va ser proclamada l’any 2003 per la UNESCO com a una Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de tota la Humanitat.