Josep Fornés

Era Nadal quan a Barcelona se celebrava el Tercer Congrés Internacional Pessebrista, l’any 1957. Un dels seus principals impulsors fóu l'historiador Josep M. Garrut, entusiasta, erudit i experimentat constructor de Pessebres, tal i com el definiria el Dr. Rudolf Berliner, antic director del Museu Nacional de Munich i del Museu de Providence als EUA. Aquell any Garrut publicava un llibre de referència: “Viatge a l’entorn del meu Pessebre”, i en ell definia d’una forma filosòfica el ritual del Pessebre: “...fer Pessebre és tornar de nou al començament dels temps, del temps nostre, propi, i del temps històric projectat en la immensitat dels dies i de les hores.” Els costums solen ser antics, però tenen història. Garrut parlava del “temps de la vellúria” però el situava en el seu univers particular concret i precís: “la calaixera de l’àvia”. Aquesta precisió de l’erudit, que d’allò que és local en dóna un enfocament universal, ens porta a una interessant comparació. Els ance...

El Tè verd (Camellia sinensis) és un tipus tradicional de tè xinès torrefactat però no fermentat que es coneix a la Xina des de fa prop de cinc mil anys. La Marialluïsa ( Aloysia citrodora ) és un arbust d'orígen americà que es coneix a casa nostra des del segle XVIII. La combinació en infusió de les fulles seques del Tè verd i les fulles fresques de la Marialluïsa, ofereix un sabor fresc i suau al paladar que agrada molt a la gent pagesa dels douars de la Hauss de Marraqueix. A les harsha , als horts i als patis de les cases del douar d'Oulad M'Taà he pogut veure com la gent hi té sovint un arbre de Marialluïsa per a preparar el Tè tal i com més els agrada: ben dolç, calent i escumejant. Ingredients: Aigua de mina Fulles seques de Tè verd de la Xina Fulles fresques de Marialluïsa Sucre Preparació: S'omple una tetera amb fulles fresques de Marialluïsa. En una olleta es fa bullir aigua. Quan bull, es retira del foc i shi aboca a dins de la tetera. S'hi pos...