Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 25 de setembre de 2019

Contes càustics: la cassolada

En Guillem va pensar que no n'hi havia prou amb picar les cassoles al balcó des de la penombra. I vam començar a enviar missatges a tothom per sentir-nos acompanyats. Verdi avall, la gent s'afegia a la protesta i el barri tornava a fer-se barri. Aquella cassola coneixia bé de què anava tot plegat: Abonyegada pels cops del cullerot per la indignitat i les mentides del mal govern, una i una altra vegada. La indignació, la impotència i una barreja de ràbia i tristor que fan que si no crides rebentes! Si: vam baixar al carrer per sentir-nos gent i no bèsties. Per ser còmplices en la revolta Per cridar als vuit vents del món que tenim consciència Per saber que no estem sols Per sentir-nos dignes Vam travessar la plaça de la Revolució, amb la cara ben alta. I ja n'erem més els qui cridavem. El repic de les cassoles es fonia amb el so esquerdat de la Marieta des de dalt del Campanar. No hi erem tots, però picavem fort. Entre totes les mirades vaig veure la del Pere Anava sol i els ulls li espurnejaven. Ens vam abraçar i des d'aquell instant tot tenia més sentit que mai. Cridavem per la lliberat dels presos. Erem aqui per la llibertat del fill del Pere Per la nostra Llibertat. Els havien tallat el telèfon A ells i als veïns del replà No havien pogut parlar encara amb el Jordi. Tampoc havien pogut dormir. En Pere tenia ganes de parlar, li calia parlar. Vam parlar de fotografia, de l'òptica de les millors càmeres, les d'abans. Vam parlar de la mili, vam parlar de la vida, de la festa, dels grallers, d'allò que ens feia riure i vam tornar a riure. - "És molt fort haver de passar per això una altra vegada!". Sí: I vam riure perquè ens calia riure! Perquè mai no ens deixarem robar el somriure ni la il•lusió de viure: Valents, feliços, lliures! Surt al carrer per escampar la boira ara que ja no brillen els llums del Nadal Fes sentir la veu dels qui mai criden i canta amb la tendresa dels mots compartits Ben innocent, desafia- la foscor de la gent superba i penja una llufa a sa ufana vanitat Fes-te gent i somia pels qui han desaprès de somiar. Riu a cor què vols i crida per la teva Llibertat.