Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 13 d’abril de 2011

La tele

S’havia preparat un entrepà de salsitxes del pais amb pa amb tomàquet. Avui no tenia esma de fer el sopar. No podia amb la seva ànima. Havia estat tot el dia dreta, només havia pogut seure mitja hora per dinar i prou.
Amb el plat en una ma i una llauna de cervesa en l’altra, es va deixar caure damunt la butaca. S’adonà que havia oblidat agafar el comandament de la tele. Va fer un glop i va intentar aixecar-se. En un primer moment els genolls se li van rebelar, com si vulguéssin dir: ja n’hi ha prou per avui!
Agafant-se amb les mans a banda i banda del seient, va aconseguir alçar aquell cos masegat. Un genoll li va petar, amb un “clec” que tenia tota la pinta d’un renec. La fiblada li va arribar, pel darrera, fins al capdamunt de la cama.
- Coi de ciàtica.
A la tele no feien res de bo. Tornaven a posar un serial que no l’acabava d’entusiasmar, però que l’havia enganxat feia temps. Una metgessa malractada pel seu ex-marit, navegava en un mar de dubtes per si triava els favors d’un veterinari o l’estabilitat d’un advocat madur.
Va anar canviant de canal. En aquest hi sortia una vella xaruga que se les sabia totes a l’hora de descobrir criminals. En altres, hi havia una dona que tirava les cartes, una exhibició de monstres de fira, un presentador que no deixava parlar ningú, una vella glòria que havia fet de flamenca en les pel•lícules del temps d’en Franco, i una tertúlia entre un polític que negava ser racista, un mascle enclenxinat i una vedet retirada. Després feien futbol.
Com que res no li feia el pes, va decidir apagar el televisor. Però el comandament no li responia. Aquella caixa de plàstic amb botons feia el que li donava la gana. Ara posava la bruixa de les cartes, ara la iaia detectiu, després la metgessa cagadubtes.
La llumeta vermella no parava de fer pampallugues, i va arribar un moment que la tele va embogir. El presentador xerraire ara tirava les cartes, la flamenca es barallava amb el mascle racista i el polític, vestit de cupletista, entonava les primeres estrofes d’un pasdoble torero. A les altres cadenes ja havien començat el futbol, i perdia el Barça.
Amb determinació, va etzibar un fort cop de puny a l’aparell. La imatge es va fondre en un color indeterminat entre el negre i el gris ala de mosca. Es va fer el silenci.
Amb els ulls tancats, va mossegar l’entrepà de salsitxes i va alçar el puny amb el que apretava la llauna de cervesa.
- Coi de tele!