Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 30 de setembre de 2011

Naturisme

El Naturisme avui en dia és considerat com una filosofia de viure, un contacte harmònic amb la natura, que se sol fer visible per la nuesa en comunitat. el propi respecte, el respecte al proïsme i el respecte a la natura. Els anarquistes francesos Emile Gravelle (1855 – 1920), Henri Zisly (1872 – 1945) y Henri Beaulieu (1870 – 1944), "les naturien propagandistes" van ser els impulsors de la revista “Naturien” apareguda l'estiu de 1897,a París.. A Catalunya, Rossell, Montseny o Capo, implantaren els ideals del naturisme llibertari. A l'Europa de finals del segle XIX, amb la industrialització emergent, sorgiren diferents moviments socials, moviments higienistes burgesos, moviments obreristes i moviments llibertaris que introduïren les idees idealitzades de retorn a una humanitat en harmonia amb la natura. 
Programa de TVE2 on parlem d'aquest tema..
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-naturismo/1211493/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL2ludGVybm8vY29udGVudHRhYmxlLnNodG1sP2N0eD0zNzQxMCZsb2NhbGU9ZXMmcGFnZVNpemU9MTImc2VjdGlvbkZpbHRlcj00MzQzMiZhZHZTZWFyY2hPcGVuPWZhbHNl

dijous, 15 de setembre de 2011

Construcció d'una casa de tàpia

Documents fotogràfics del treball de camp etnogràfic a la Hauss de Marraqueix 2010
video

dimecres, 14 de setembre de 2011

Ferrers Ferreiros الحدادين

Fotografies dels treballs de camp a la Hauss de Marraqueix (Marroc) i a la Valduerna (País Llionès) video

dissabte, 10 de setembre de 2011

Els Segadors

Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra.
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran! 
Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.- 
Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes; 
n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre. 
Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa.
Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra. 
Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra. 
A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen part al Virrei,
del mal que aquells soldats feien: 
-Llicència els he donat jo,
molta més se'n poden prendre.-
Sentint resposta semblant,
enarboren la bandera;
a la plaça de Sant Jaume,
n´hi foren les dependències. 
A vista de tot això
s'és avalotat la terra:
comencen de llevar gent
i enarborar les banderes. 
Entraren a Barcelona
mil persones forasteres;
entren com a segadors,
com érem en temps de sega.
De tres guàrdies que n'hi ha,
ja n'han morta la primera;
ne mataren al Virrei,
a l'entrant de la galera;
mataren els diputats
i els jutges de l'Audiència. 
Aneu alerta, catalans;
catalans, aneu alerta:
mireu que aixís ho faran,
quan seran en vostres terres. 
Anaren a la presó:
donen llibertat als presos.
El bisbe els va beneir
Amb la ma dreta i l'esquerra: 
-On es vostre capità?
On és vostre bandera?-
Varen treure el bon Jesús
Tot cobert amb un vel negre:
 -Aquí és nostre capità,
aquesta es nostre bandera.-
A les armes catalans,
Que ens han declarat la guerra! 
Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!