Total de visualitzacions de pàgina:

dissabte, 18 de juny de 2011

Sant Joan entre dos pobles

Dins del marc de les activitats del SANT JOAN ENTRE DOS POBLES catalano-veneçolà que celebrarem el dia 23 de juny (18h Plaça dels Ocellets), us invitem al taller gratuït de danses tradicionals de Sant Joan a Catalunya i a Veneçuela!
El taller consistirà en una hora de danses tradicionals catalanes i una hora de danses tradicionals veneçolanes.
Dia: dimarts 21 de juny del 2011
Lloc: Sala d'Actes del Centre Cívic El Sortidor (Pl Sortidor, 12; 08004 Barcelona). Metro: Poble Sec (L3).
Hora: de 20h a 22h
Entrada lliure i gratuïta
Organitza
Associació Cofradia de Sant Joan catalano-veneçolana, Esbart Dansaire Renaixença, Consulado de la República Bolivariana de Venezuela, Museu Etnològic de Barcelona, Centre Cívic El Sortidor, Tambores de mi Pueblo

En el marco de las actividades del SAN JUAN ENTRE DOS PUEBLOS catalano-venezolano que celebraremos el día 23 de junio (ver cartel adjunto), les invitamos al taller gratuito de danzas tradicionales de San Juan en Cataluña y Venezuela!
El taller consistirá en una hora de danzas tradicionales catalanas y una hora de danzas tradicionales venezolanas.
Día: martes 21 de junio del 2011
Lugar: Sala de Actos del Centre Cívic El Sortidor (Pl Sortidor, 12; 08004 Barcelona). Metro: Poble Sec (L3).
Hora: de 20h a 22h
Entrada libre y gratuita
Organiza
Associació Cofradia de Sant Joan catalano-veneçolana, Esbart Dansaire Renaixença, Consulado de la República Bolivariana de Venezuela, Museu Etnològic de Barcelona, Centre Cívic El Sortidor

dimecres, 15 de juny de 2011

Contes càustics: La platja


Aquella tarda l’aigua semblava ben bé com si fos de metall. Es començava a sentir la tardor i ja no hi havia tanta gent a la platja. L’Alberto apurava el mate assegut a la tovallola.
Ben a prop, un nano s’entestava a refer la fortalesa que, tossudament, les ones derribaven amb més eficàcia que l’exèrcit que l’assetjava des de migdia.
Què n’és de gran i llarga la platja. Com n’és de gran el mar. A l’Alberto li agradava mirar-se’l. La sentía tan aprop.
Aquell any no havien deixat fer focs, i ella no arribava. Ni ell mateix no entenia per què repetia aquell ritual cada dissabte, però sempre hi tornava.
Ja fosquejava i va recollir. Enfilà la passarela de fusta fins a l’estació. Avui no hi havia els vigilants. Millor, va pensar, sempre li havien desagradat els uniformes, de molt abans d’haver de marxar per venir a Catalunya.
Travessà depressa el pas de sota la via. Aquella fortor també li desagradava.
Va sentir el xiulet del tren des de l’andana. No es va aturar. El pas del tren va omplir l’aire de crits, i va sentir com una esgarrifança li gelava l’espinada.
Alguna cosa li deia que havia de tornar a la platja. Va travessar depressa les vies i, en un sospir, va ser a tocar de la sorra.
Ja era negra nit, el cel tot ple d’estrelles, l’aigua era de plata i la platja era ara plena de gent.
Per tot hi havia fogueres, i la olor de fum es fonia amb la música i les aromes del coriandre i els tamales.
Ja no bufava l’aire del capvespre. El mar estava en calma. Els murs de la fortalesa de sorra, assetjada des del migdia, havien aconseguit resistir l’embat de les ones.
La va trobar ballant damunt la sorra, allà on l’aigua dibuixa les il•lusions.
A partir d’aquella nit, sempre seria Sant Joan.