Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 20 d’abril de 2011

Octopus with potatoes


Ingredients
- An octopus
- Two onions
- Five large potatoes
- Three Tomatoes
- Four cloves of garlic
- A bay leaf
- A glass of dry white wine
- Salt and pepper

Preparation
The cleaning octopus and boiled for twenty minutes. It removes the pot and cut. In a pan fry onions and tomatoes. Peel and break the potatoes. Put the octopus and the Papacy in the broken pot with garlic and bay leaf. It covers water, salt and pepper and it will strip the wine glass.
It boiled

ジャガイモとタコ


成分
-ポップ
- 2つの玉ねぎ
- 5つの大規模なジャガイモ
-三トマト
- 4、ニンニクのクローブ
-ベイリーフ
-辛口の白ワイングラス
-塩、コショウ

準備
クリーニングタコと20分間煮沸した。これは、ポットとカットを削除します。パン炒め玉ねぎとトマトで。皮をむき、ジャガイモを破る。タコとニンニクとベイリーフと壊れた鍋にローマ教皇を入れてください。これは、水、塩、コショウをカバーし、それはワイングラスを取り除くことができます。
それは煮

divendres, 15 d’abril de 2011

El lavandero, el ministro y el emperador


Esto era y no era, que en tiempos del gran emperador mogol Yalaluddin Muhammad Akbar, honorable hijo de Humayun, hijo del venerable Babur y de la hermosa Hamida Begun, vivía en los alrededores de la ciudad de Fatehpur Sikri un pobre hombre que pasaba sus días ganándose la vida lavando ropa en las frías aguas del río.
Un día que el séquito real del Gran Akbar cruzaba el río para ir de cacería, el emperador comprobó que las aguas del río eran tan frías como para congelar los pies de cualquier guerrero, por bravo que fuese.
Como el gobierno del emperador era reconocido por la sabiduría de sus ministros, se atrevió a retar su primer ministro, el venerable Bayran Jan, a encontrar a alguien que fuera capaz de aguantar sumergido hasta el cuello, y durante toda una noche, en las frías aguas del río. Si alguien era capaz de soportarlo le cubriría de oro y gemas preciosas.
Pronto el ministro encontró la solución al reto del emperador en la persona del lavandero. El hombre se avino pensando en la riqueza que obtendría.
Akbar ordenó disponer una guardia de hombres armados para vigilar la fría noche del lavandero.
A la mañana siguiente, Bayran informó al emperador de la proeza del pobre remojado. Akbar quiso saber por boca del héroe su propia hazaña.
- ¿Cómo has podido resistir el frío, lavandero?
- Con el calor de la luna que iluminaba la belleza de vuestro palacio, majestad
Al oír estas palabras, el emperador se enojó, y con un arrebato de ira espetó:
- Eso es trampa! Te ha ayudado el calor de la luna. Has perdido la recompensa.
El pobre lavandero tuvo que volver al río a lavar ropa día tras día.
Pero el venerable Bayran Jan lamentó la injusta decisión del emperador y urdió un plan para corregir la prepotencia de su señor.
Todavía no apuntaba el sol una mañana que iban de caza, cuando Akbar advirtió que Bayran se retardaba, y ordenó que un soldado de su guardia fuera al encuentro del ministro.
Al volver el soldado explicó que el venerable Bayran Jan vendría tan pronto como pudiera calentar su desayuno. Pero pasaban las horas y el ministro no aparecía.
Tanto tuvo que esperar el emperador que, al final, fue él en persona a ver qué ocurría. Su compañero de caza estaba calentando un par de huevos en la fría luz de la luna que se reflejaba en un espejo de plata.
- Majestad, vengo ahora mismo, justo en el momento en que se cuezan estos huevos a la luz de la luna.
- Pero, es que te has vuelto loco Bayran? ¿Cómo pretendes que la luna caliente los huevos?
- Oh, Gran Akbar, vos en vuestra majestad supisteis ver bastante calor en la luna sobre los fríos hombros del lavandero del río. Yo sólo confío en vuestro criterio.
Akbar entendió la lección del venerable ministro. Inmediatamente ordenó que cubrieran de oro y gemas al pobre lavandero, que nunca más tuvo que lavar ropa en el río.
Yalaluddin Muhammad Akbar pudo volver a ir de cacería con el ministro más sabio de todo el Oriente.

El bugader, el ministre i l'emperador


Això era i no era, que en temps del gran emperador mogol Yalaluddin Muhammad Akbar, honorable fill d’Humayun, fill del venerable Babur i de la bella Hamida Begun, vivia als verals de la ciutat de Fatehpur Sikri un pobre home que passava els seus dies guanyant-se la vida rentant roba a les fredes aigües del riu.
Un dia que el seguici reial del Gran Akbar creuava el riu per anar de cacera, l’emperador va trobar que les aigües del riu eren prou fredes com per gelar els peus de qualsevol guerrer, per brau que fos.
Com que el govern de l’emperador era reconegut per la saviesa dels seus ministres, va gosar reptar el seu primer ministre, el venerable Bayran Jan, a trobar algú que fos capaç d’aguantar submergit fins al coll, i durant tota una nit, en les fredes aigües del riu. Si algú era capaç d’aguantar-ho el cobriria d’or i gemes precioses.
Aviat el ministre va trobar la solució al repte de l’emperador en la persona del bugader del riu. L’home s’hi va avenir tot pensant en la riquesa que obtindria.
Akbar va ordenar disposar una guàrdia d’homes armats per vigilar la freda nit del bugader.
L’endemà al matí, Bayran va informar l’emperador de la proesa del pobre remullat. Akbar va voler saber per boca de l’heroi la seva gesta.
- Com has pogut resistir el fred, bugader?
- Amb l’escalfor de la lluna que il•luminava la bellesa del vostre palau, majestat
En sentir aquestes paraules, l’emperador es va enutjar, i amb un rampell d’ira etzibà:
- Això és fer trampa! T’ha ajudat l’escalf de la lluna. Has perdut la recompensa.
El pobre bugader va haver de tornar al riu a rentar roba dia rera dia.
Però el venerable Bayran Jan va lamentar la injusta decisió de l’emperador i va enfilar un pla per fer repensar Akbar i corregir la seva prepotència.
Encara no apuntava el sol un matí que anaven de cacera, quan Akbar va trobar que Bayran feia tard, i va ordenar que un soldat de la seva guàrdia anés a cercar el ministre.
En tornar el soldat va explicar que el venerable Bayran Jan vindria tan aviat com pogués escalfar el seu esmorzar. Però passaven les hores i el ministre no apareixia.
Tan i tan va haver d’esperar l’emperador que, a la fi, va anar ell mateix a veure què passava. El seu company de cacera estava escalfant un parell d’ous en la freda llum de la lluna que es reflectia en un mirall d’argent.
- Majestat, vinc ara mateix, tot just en el moment en que es coguin aquests ous a la llum de la lluna.
- Però, que ets boig Bayran? Com vols que la lluna escalfi els ous?
- Oh, Gran Akbar, vós en la vostra majestat vau saber veure prou escalfor en la lluna damunt les fredes espatlles del bugader del riu. Jo només confio en el vostre criteri.
Akbar va entendre la lliçó del venerable ministre. Immediatament va ordenar que cobrissin d’or i gemes el pobre bugader, que mai més no va haver de rentar roba al riu.
Yalaluddin Muhammad Akbar va poder tornar a anar de cacera amb el ministre més savi de tot l’Orient.

dimecres, 13 d’abril de 2011

La tele

S’havia preparat un entrepà de salsitxes del pais amb pa amb tomàquet. Avui no tenia esma de fer el sopar. No podia amb la seva ànima. Havia estat tot el dia dreta, només havia pogut seure mitja hora per dinar i prou.
Amb el plat en una ma i una llauna de cervesa en l’altra, es va deixar caure damunt la butaca. S’adonà que havia oblidat agafar el comandament de la tele. Va fer un glop i va intentar aixecar-se. En un primer moment els genolls se li van rebelar, com si vulguéssin dir: ja n’hi ha prou per avui!
Agafant-se amb les mans a banda i banda del seient, va aconseguir alçar aquell cos masegat. Un genoll li va petar, amb un “clec” que tenia tota la pinta d’un renec. La fiblada li va arribar, pel darrera, fins al capdamunt de la cama.
- Coi de ciàtica.
A la tele no feien res de bo. Tornaven a posar un serial que no l’acabava d’entusiasmar, però que l’havia enganxat feia temps. Una metgessa malractada pel seu ex-marit, navegava en un mar de dubtes per si triava els favors d’un veterinari o l’estabilitat d’un advocat madur.
Va anar canviant de canal. En aquest hi sortia una vella xaruga que se les sabia totes a l’hora de descobrir criminals. En altres, hi havia una dona que tirava les cartes, una exhibició de monstres de fira, un presentador que no deixava parlar ningú, una vella glòria que havia fet de flamenca en les pel•lícules del temps d’en Franco, i una tertúlia entre un polític que negava ser racista, un mascle enclenxinat i una vedet retirada. Després feien futbol.
Com que res no li feia el pes, va decidir apagar el televisor. Però el comandament no li responia. Aquella caixa de plàstic amb botons feia el que li donava la gana. Ara posava la bruixa de les cartes, ara la iaia detectiu, després la metgessa cagadubtes.
La llumeta vermella no parava de fer pampallugues, i va arribar un moment que la tele va embogir. El presentador xerraire ara tirava les cartes, la flamenca es barallava amb el mascle racista i el polític, vestit de cupletista, entonava les primeres estrofes d’un pasdoble torero. A les altres cadenes ja havien començat el futbol, i perdia el Barça.
Amb determinació, va etzibar un fort cop de puny a l’aparell. La imatge es va fondre en un color indeterminat entre el negre i el gris ala de mosca. Es va fer el silenci.
Amb els ulls tancats, va mossegar l’entrepà de salsitxes i va alçar el puny amb el que apretava la llauna de cervesa.
- Coi de tele!