Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2011

NADAL-GABONETAKO-NAVIDAD-NOËL

Parlant del Tió a Barcelona Televisió

Imatge

El Pessebre i el Nadal català

Imatge
Era Nadal quan a Barcelona se celebrava el Tercer Congrés Internacional Pessebrista, l’any 1957. Un dels seus principals impulsors fóu l'historiador Josep M. Garrut, entusiasta, erudit i experimentat constructor de Pessebres, tal i com el definiria el Dr. Rudolf Berliner, antic director del Museu Nacional de Munich i del Museu de Providence als EUA. Aquell any Garrut publicava un llibre de referència: “Viatge a l’entorn del meu Pessebre”, i en ell definia d’una forma filosòfica el ritual del Pessebre:

“...fer Pessebre és tornar de nou al començament dels temps, del temps nostre, propi, i del temps històric projectat en la immensitat dels dies i de les hores.”

Els costums solen ser antics, però tenen història. Garrut parlava del “temps de la vellúria” però el situava en el seu univers particular concret i precís: “la calaixera de l’àvia”.

Aquesta precisió de l’erudit, que d’allò que és local en dóna un enfocament universal, ens porta a una interessant comparació. Els ancestres,…

綠茶 Tè verd amb Marialluïsa

Imatge
El Tè verd (Camellia sinensis) és un tipus tradicional de tè xinès torrefactat però no fermentat que es coneix a la Xina des de fa prop de cinc mil anys. La Marialluïsa (Aloysia citrodora) és un arbust d'orígen americà que es coneix a casa nostra des del segle XVIII.
La combinació en infusió de les fulles seques del Tè verd i les fulles fresques de la Marialluïsa, ofereix un sabor fresc i suau al paladar que agrada molt a la gent pagesa dels douars de la Hauss de Marraqueix. A les harsha, als horts i als patis de les cases del douar d'Oulad M'Taà he pogut veure com la gent hi té sovint un arbre de Marialluïsa per a preparar el Tè tal i com més els agrada: ben dolç, calent i escumejant.

Ingredients:
Aigua de mina
Fulles seques de Tè verd de la Xina
Fulles fresques de Marialluïsa
Sucre

Preparació:
S'omple una tetera amb fulles fresques de Marialluïsa. En una olleta es fa bullir aigua. Quan bull, es retira del foc i shi aboca a dins de la tetera. S'hi posa una cullera…

Tots Sants, més enllà de la festa

Imatge
El culte als déus i al poder L’any 27 abans de la nostra era, el gendre de l’emperador romà Octavi, Marc Agrippa, poderós militar i polític, va fer construïr a Roma un temple dedicat a tots els déus, el PANTHEON. De fet l’advocació d’aquest temple s’oferia a les set divinitats dels principals cossos celests: el Sol, la Lluna, Venus, Saturn, Júpiter, Mercuri i Mart. El temple era presidit per l’òcul central per on penetrava la llum del Sol. La sala circular interior del temple representava la idea cosmogònica d’Aristòtil: el món inferior, sota la lluna, i el món superior, pel damunt d’aquesta, amb l’esfera del cel presidida per l’òcul solar, en el moment que el seu sogre, l’emperador, havia de ser considerat com a un ésser August, altrament dit, diví a ulls dels mortals. De fet el temple l’havia fet aixecar per commemorar la victòria del sogre contra Marc Aureli i Cleòpatra. Gairebé mig mil·lenni després, havent començat el setè segle de l’era cristiana, el papa romà Bonifaci IV, poderó…

En una antiga botiga de Santa Pau a TV3

A Santa Pau coneixerem una botiga centenària que ens farà viatjar en el temps i recordarem com eren les botigues d'abans, com s'anava a comprar i quins eren els hàbits i els costums més estesos amb en Pep Fornés. http://www.tv3.cat/videos/3774030/Pep-Fornes-i-les-botigues-del-passat-I
http://www.tv3.cat/videos/3774050/Pep-Fornes-i-les-botigues-del-passat-II

Spain's secret conflict. http://vimeo.com/24052492. Documentary about the struggle of the state of Catalonia within Spain.

Codonyat amb nous

Imatge
Els codonys són el fruit del codonyer (Cydonia oblonga), un arbre de la família de les Rosaceae que sembla ser originari del Caucas. Però, com tot en aquest món, a més de la perspectiva botànica també té una perspectiva llegendària. Ta Jania, que es pronuncia Ta Janiá, i que en català sempre s'ha dit La Canea, és una bonica població de l’illa de Creta on segons una llegenda hi havia hagut el famós Jardí de les nimfes Hespèrides on hi havia l’arbre de la vida que donava les meravelloses pomes daurades que la deessa Era feia guardar al drac de cent caps, el temible Ladó, un dels adversaris de l’heroi Hèracles en els seus treballs. Doncs  vet aquí que aquelles pomes mítiques serien els nostres codonys. Els codonys són bons a començament de la tardor. Com que contenen molta pectina són excel·lents per a fer una deliciosa confitura: el codonyat. En aquesta recepta incorporo nous de noguera, una versió del codonyat que vaig conèixer a Lleó, al País Llionés, i que em sembla interessant. Ing…

Naturisme

El Naturisme avui en dia és considerat com una filosofia de viure, un contacte harmònic amb la natura, que se sol fer visible per la nuesa en comunitat. el propi respecte, el respecte al proïsme i el respecte a la natura. Els anarquistes francesos Emile Gravelle (1855 – 1920), Henri Zisly (1872 – 1945) y Henri Beaulieu (1870 – 1944), "les naturien propagandistes" van ser els impulsors de la revista “Naturien” apareguda l'estiu de 1897,a París.. A Catalunya, Rossell, Montseny o Capo, implantaren els ideals del naturisme llibertari. A l'Europa de finals del segle XIX, amb la industrialització emergent, sorgiren diferents moviments socials, moviments higienistes burgesos, moviments obreristes i moviments llibertaris que introduïren les idees idealitzades de retorn a una humanitat en harmonia amb la natura.  Programa de TVE2 on parlem d'aquest tema..
http://www.rtve.es/alacarta/videos/para-todos-la-2/para-todos-2-naturismo/1211493/#aHR0cDovL3d3dy5ydHZlLmVzL2FsYWNhcnRhL…

Construcció d'una casa de tàpia

Documents fotogràfics del treball de camp etnogràfic a la Hauss de Marraqueix 2010

Ferrers Ferreiros الحدادين

Fotografies dels treballs de camp a la Hauss de Marraqueix (Marroc) i a la Valduerna (País Llionès)

Els Segadors

Imatge
Catalunya, comtat gran,
qui t'ha vist tan rica i plena!
Ara el rei Nostre Senyor
declarada ens te la guerra. Segueu arran!
Segueu arran,
que la palla va cara!
Segueu arran!  Lo gran comte d'Olivars
sempre li burxa l'orella:
-Ara es hora, nostre rei,
ara es hora que fem guerra.-  Contra tots els catalans,
ja veieu quina n'han feta:
seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riu d'Arenes;  n'han cremat un sagrat lloc,
que Santa Coloma es deia;
cremen albes i casulles,
i caporals i patenes,
i el Santíssim Sagrament,
alabat sia per sempre.  Mataren un sacerdot,
mentre que la missa deia;
mataren un cavaller,
a la porta de l'església,
en Lluís de Furrià,
i els àngels li fan gran festa. Lo pa que no era blanc
deien que era massa negre:
el donaven als cavalls
sols per assolar la terra.  Del vi que no era bo,
n'engegaven les aixetes,
el tiraven pels carrers
sols per regar la terra.  A presencia dels parents
deshonraven les donzelles.
Ne donen pa…

Les festes alternatives

Imatge
A finals dels anys setanta i principis de la dècada dels vuitanta del segle XX sorgeix a Catalunya un model de festa urbana que reprèn volada als anys noranta i arriba amb força renovada al segle XXI. Es tracta de festes i activitats parafestives al carrer que incorporen una forta càrrega ideològica i reivindicativa i que contenen elements i estructura semblant a les festes tradicionals sense que se’n pugui atribuïr una adscripció territorial concreta més enllà del poble, la ciutat o del barri on se celebren. Un dels primers referents és el protagonitzat des del 1976 per ateneus llibertaris com el del número 52 del carrer del Perill del barri de Gràcia de Barcelona creat per gent provinent de la vocalia d’afers socials de l’Associació de veïns Vila de Gràcia entre els quals destaca en Joan Oliva, el més veterà llibertari. Al carrer del Perill es celebren festes alternatives durant la festa major de Gràcia fins al 2002. L’”Ateneu Llibertari a Gràcia” integra grups de teatre de carrer co…

El poder de la tradició

Imatge
Tota nova generació assumeix el lideratge social mitjançant l’obtenció de credibilitat. El crèdit d’un grup d’edat se sol aconseguir vinculant la pròpia imatge, la imatge pública del grup que detenta el poder, al prestigi social que pugui ser capaç d’obtenir del seu entorn. Tot depèn del capital social que pugui acumular. Passar el relleu és llei de vida, però no sempre és fàcil. Sovint hi ha hagut grups i individus poderosos que han oposat resistència a abandonar el lideratge social, s’hi han enrocat. Avui això es fa més evident si tenim en conta l’increment en l’esperança i en la qualitat de vida de la gent. Hi ha gent que s’entossudeix a sentir-se permanent i patèticament jove i capaç de liderar la vida dels altres. En contraposició a aquesta mena de “mania de voler manar”, sempre hi ha hagut una immensa minoria de gent a la qui mai no li han calgut els líders. Gent que manté un viu compromís de dissidència creativa i innovadora, que de vegades incomoda els menys valents i els més p…

Ban de la Festa Major de Gràcia 2011

Imatge
Al tardet, a sota casa, la Jana va retallant  a tiretes,  gots i ampolles que tot l’any ha anat guardant
Seran flors i fantasies de colors que van canviant quan de nit tot s’il·lumina i l’airet les va girant
Filigrana de colors, llum, treball i cortesia, cel guarnit sota el balcó, recital de la utopia
S’ha llevat de bon matí per muntar bé la parada: síndria, coca i gots pel vi, que el Manel fa matinades
Quina olor que fan les traques quan tronen damunt l’asfalt. Són aromes de la festa, foc i encens del ritual
Amb versos que van rimant, per fer gran la millor festa, surt avui de nou el Ban dient coses com aquestes:
Festegem fins a les dues si demà hem de treballar, però si l’endemà és festa fins quarts de quatre podem ballar
Als carrers hi haurà cabines per no haver mai d’embrutar en fanals i cantonades, tot ben net ho hem de deixar
Hi haurà lloc per llençar el plàstic, llaunes, gots, pots i demés, serà un joc ben ecològic  reciclar vidre i papers
Com que el barri és ple de gent va més bé arribar-hi a peu, amb el bus,  …