Josep Fornés

Rams ! Primavera, ja has florit? quan ho facis, fes un crit. Fes venir les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol se'n vagi al llit. I que xisclin les falcilles, que amb son vol retallin l'aire anunciant que ja ets aquí. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits. Jo aquest any no he pas eixit, més per seny que per delit, que plantem cara amb empenta a una pesta molt dolenta que ens tenalla dia i nit.  Gent a casa, gent al llit, mans que piquen a les vuit. Són l'ofrena a les valentes que fan feina a les palpentes amb la ciència dels ardits.  Cel d'atzur, net i polit, ple d'estrelles en la nit, amoretes que algun dia somniarem quan bufi l'aire, son alè ens farà profit. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits! Tornaran les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol hagi sortit!

A l'ampit de ma finestra  ha piulat un tallarol,  ha aixecat amunt sa testa  i després ha alçat el vol  El seu cant ha fet la festa  de pinsans i abellerols,  de moixons i caderneres,  dels falciots i els oriols  Mes ai! ara a dins de casa,  com que no convé sortir,  sento més que mai com passa  el millor temps, i és aqui!  Llum d'abril del bon Sant Jordi,  que les roses fas florir,  digues al solet que miri  una estona cap a mi Josep Fornés, abril de 2020

Primavera, ja has florit? quan ho facis, fes un crit. Fes venir les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol se'n vagi al llit. I que xisclin les falcilles, que amb son vol retallin l'aire anunciant que ja ets aquí. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits. Jo aquest any no he pas eixit, més per seny que per delit, que plantem cara amb empenta a una pesta molt dolenta que ens tenalla dia i nit. Gent a casa, gent al llit, mans que piquen a les vuit. Són l'ofrena a les valentes que fan feina a les palpentes amb la ciència dels ardits. Cel d'atzur, net i polit, ple d'estrelles en la nit, amoretes que algun dia somniarem quan bufi l'aire, son alè ens farà profit. Sant Josep, volem fogueres! Rams i palmes ben guarnits! Tornaran les orenetes amb ses ales morenetes quan el sol hagi sortit! Josep Fornés, diumenge de Rams de 2020

Sastipen thaj Mestipen, que en romanó vol dir Salut i Llibertat. Si un valor ha estat omnipresent en la cultura gitana és el de la llibertat. La llibertat entesa com a expressió de vida, d’espai i de temps vitals, com un sentiment de felicitat i de salut plenes. Un valor comunitari que es feia extensiu a tota la família extensa, una condició humana que amarava tota l’activitat social i cultural, i que només acceptava la limitació imposada per una autoritat acceptada de forma comunitària, una autoritat que emanaria del respecte per la saviesa tradicional que ha ostentat la gent més gran. Una autoritat que només exerciria el poder i la força en moments greus, en hores de grans malvestats, en conflictes dolorosos i de difícil solució. Aquesta autoritat sàvia evitaria sempre l’ús abusiu del poder o de la força, car les seves sentències havien de comptar amb l’aprovació implícita de la comunitat perquè, en cas contrari no tindrien efecte i no estarien garantides ni l’harmonia ni la pau, ni

Josep Fornés Garcia La Cultura és hemorràgica per definició, i necessita un pensament lliure i sensible que sigui capaç de gestionar la crisi que li és inherent.   No hi ha projecte cultural que no impliqui passió. Sense el pensament crític no és possible una gestió profesional de la Cultura. Per contra, la gestió tècnica i burocràtica sol ser el principal enemic de la Cultura, car sovint la vergonya profesional sembla no afectar els tecnòcrates.   Massa vegades els qui ens hem dedicat a la gestió pública de la Cultura ens hem queixat de perdre massa el temps en corregir o evitar els entrebancs que els gestors buròcrates posen en la gestió del dia a dia. Massa vegades les administracions tenen buròcrates incrustats en els càrrecs de responsabilitat intermedis, que creuen tenir com a funció principal contenir les “hemorràgies”. Aquest efecte compresa és l’antítesi de la creació cultural i sobretot és el pitjor enemic de la sensibilitat: la Burocràcia sensible és un oxímor

L'aire escriu entre les fulles poesies de colors. Diu que ja no falta gaire perquè acabi la tardor. Branques nues anuncien que ja ve l'hivern gelat, quan l'alosa ja no canta i el pit-roig segueix alçat. Però una nit imaginada, quan el vent resti silent, els ocells faran cantada al voltant del Naixement. S'arrup la padrina, tremolen els nens, el gat es pentina, s'acaba l'Advent. Fosca nit als Lledoners, sense Lluna sobirana que il•lumini els presoners amb sa llumeta argentada Negra nit al Mas d'Enric. Freda nit, però estrellada, que a la Carme fa un pessic en sa careta rosada. Bona nit, Puig de les Basses, i per a tu també, Dolors. Que aviat sigueu a casa qui patiu la repressió. A dins de la cel•la de freda presó, el gall mai no canta ni caga el Tió. Que el Nadal per tot escampi un cel lliure i estelat, on no hi ha presons ni exilis, només Pau i Llibertat. Josep Fornés Nadal 2019

En Guillem va pensar que no n'hi havia prou amb picar les cassoles al balcó des de la penombra. I vam començar a enviar missatges a tothom per sentir-nos acompanyats. Verdi avall, la gent s'afegia a la protesta i el barri tornava a fer-se barri. Aquella cassola coneixia bé de què anava tot plegat: Abonyegada pels cops del cullerot per la indignitat i les mentides del mal govern, una i una altra vegada. La indignació, la impotència i una barreja de ràbia i tristor que fan que si no crides rebentes! Si: vam baixar al carrer per sentir-nos gent i no bèsties. Per ser còmplices en la revolta Per cridar als vuit vents del món que tenim consciència Per saber que no estem sols Per sentir-nos dignes Vam travessar la plaça de la Revolució, amb la cara ben alta. I ja n'erem més els qui cridavem. El repic de les cassoles es fonia amb el so esquerdat de la Marieta des de dalt del Campanar. No hi erem tots, però picavem fort. Entre totes les mirades vaig veure la del Pere Anava