Entrades

Sant Antoni

Imatge
Sant Antoni és la festa major de l’hivern en molts pobles, viles i ciutats del país. Arreu hi havia hagut celebracions on no faltaven els tortells, les casquetes, els pastissets, els panets, les rosques, els botifarrons, el llom adobat, les coques, l’espinagada, o la llonganissa de matances, la benedicció dels animals domèstics, les dianes de quintos o les festes dels fadrins i de gitanos, moltes considerades el preludi del Carnaval. Al voltant de la diada de Sant Antoni, el que coneixem com la setmana dels barbuts, es concentra bona part de l’activitat festiva de l’hivern. El foc com a símbol de renovació de la puresa és un element antic que perviu en moltes festes arreu. El foc de Sant Antoni crema la maldat representada pel dimoni i protegeix bèsties i gent de les pestilències. Diu la tradició que sant Antoni va ser temptat pels dimonis amb tota mena de formes i aparences. Les temptacions de la carn han inspirat de ben antic la iconografia del sant, que es presenta també normalmen

Oració a en Pere Tàpies

Imatge
Pere nostre que corres per les Tàpies del cel fes que mai no ens falti gató, ensaïmada amb carabassa i mel, Llangonissa coenta, bisbe i poltruc, pa amb oli i formatge, i un vi collonut Que sigui Garnatxa del bon Priorat o un Manto ben negre de Binissalem. Que hi hagi un rosari de botifarrons, robiols i panades, i així berenarem. I palo i cassalla i herbes del camp, ben dolces, ben seques i en copes ben grans. I amo Pere, per naltros escampa salut i pels de "a por ellos" la ronya al canut. Parla amb Sant Antoni si el trobes pel cel, que té bona manya pels mals de la pell. Si veus Margalida, que espanta els dragons, demana un antídot contra repressions. Parla amb Santa Rita, que salva el més crític, perquè ens alliberi els presos polítics. I posa't la gorra que a dalt fa xaloc i compra't bufanda que aquí anem de groc. Agafa la moto i empaita el Ponent i així a l'hora baixa per sempre et veurem. Amén!

La donzella virtuosa

Imatge
El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona exposa de forma estable una pintura sobre fusta del segle XVI que porta impres el segell del Servei de Recepció i Classificació de Metalls de la Generalitat de Catalunya en temps de la Segona República. Aquesta obra, no signada, formava part de les col•leccions que van ser salvades i protegides per la Generalitat republicana en temps de guerra i revolució. Un cop acabada la guerra civil els materials rescatats van ser exhibits per les autoritats franquistes com a botí de guerra per a ser retornats als seus possibles propietaris. De la selecció que en van fer els vencedors de la guerra va quedar òrfena molta obra sense signatura ni autoria coneguda, obra considerada menor i sense prou valor comercial, sovint feta per mans de dones religioses, dones anònimes que van deixar un testimoni valuós de l’art conventual durant els inicis del barroc català. Aquests testimonis anònims van passar a formar part de les col•leccions del museu,

En Patufet: era un pare i una mare...

Les memòries compartides conformen l’imaginari de la gent que es reconeix com a poble. La gent corrent de la meva generació, la que vam néixer a mitjans del segle passat, compartim moltes memòries: la memòria del so de la ràdio i dels discs de vinil, les olors de les palmes i els palmons, el tacte del quitrà i la sorra de la platja enganxats als peus nus, o les fregues d’oli i vinagre que aliviaven l’ardor de les cremades del sol a la platja lliure de Can Tunis. Un disc fabricat a Barcelona per la Compañía del Gramófono Odeón, S.A.E. l’any 1953 ens feia volar la imaginació: Vet aquí que una vegada era un pare i una mare, que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien: “En Patufet.” La untuosa veu d’Isidre Sola, que sortia de l’altaveu del tocadiscs, ens transportava a un ambient rural on un nen, amb la veu de falset de Rafael Anglada, volia anar tot sol pel carrer. A nosaltres no ens solien deixar anar sols pels carrers del barri, feia “xava”, i era insegur perquè pel carrer

El Museu Social

Imatge
Josep Fornés Garcia El Museu Social fou una entitat vinculada als moviments noucentista i higienista barcelonins de principis del segle XX, creada l’any 1909 per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona de Prat de la Riba per fomentar iniciatives i activitats destinades a millorar les condicions de vida i de feina de la classe treballadora. Josep Anselm Clavé havia aplicat uns principis semblants prou temps abans, fent-se ressò dels moviments del socialisme utòpic europeu. Clavé fundaria societats corals, les Euterpes, amb el propòsit de cultivar tota una generació d’obrers de la primera industrialització amb el seu ideal sintetitzat en el lema: “Instruïu-vos i sereu lliures. Associeu-vos i sereu forts. Estimeu-vos i sereu feliços” L’any 1932 la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat veia néixer el seu Ateneu de Cultura Popular, una iniciativa políticament transversal i compromesa amb la cultura pública. “Amb l’objecte del millorament moral dels seus associats i per tal d’aconseguir

Corpus

Quan la flor de la ginesta ha pintat de groc els camps, és que torna el temps de festa quan desperten els gegants. Enramades, serpentines, paperets de tots colors, ous que ballen i cireres i carrers tots plens de flors. Al tardet, amb la gentada, he sentit l'alè del temps, i una olor de flor marcida entre els pètals dels clavells.   Josep Fornés      

Surt al carrer

Surt al carrer per escampar la boira ara que ja no brillen els llums del Nadal Fes sentir la veu dels qui mai criden i canta amb la tendresa dels mots compartits Ben innocent, desafia la foscor de la gent superba i penja una llufa a sa ufana vanitat Fes-te gent i somia pels qui han desaprès de somiar. Riu a cor què vols i crida per la teva Llibertat. Josep Fornés

Vam sortir al carrer

Vam sortir al carrer. En Guillem va pensar que no n'hi havia prou amb picar les cassoles al balcó des de la penombra. I vam començar a enviar missatges a tothom per sentir-nos acompanyats. Verdi avall, la gent s'afegia a la protesta i el barri tornava a fer-se barri. Aquella cassolala coneixia bé de què anava tot plegat: Abonyegada pels cops del cullerot per la indignitat i les mentides del mal govern, una i una altra vegada. La indignació, la impotència i una barreja de ràbia i tristor que fan que si no crides rebentes! Si: vam baixar al carrer per sentir-nos gent i no bèsties. Per ser còmplices en la revolta Per cridar als vuit vents del món que tenim consciència Per saber que no estem sols Per sentir-nos dignes Vam travessar la plaça de la Revolució, amb la cara ben alta. I ja n'erem més els qui cridavem. El repic de les cassoles es fonia amb el so esquerdat de la Marieta des de dalt del Campanar. No hi erem tots, però picavem fort. Entre totes les mirades

Melindros

Imatge
Ingredients: 4 ous de gallina ben frescos 150 grams de sucre llustre 150 grams de farina flor Elaboració: Se separen les clares i es baten a punt de neu. S'hi va afegint la meitat del sucre fins que la merenga es faci espessa. Es baten els quatre rovells amb l'altra meitat del sucre fins a que agafin el color clar. Es va mesclant el rovell amb la merenga fins que es mesclen bé. Amb un colador fi es va afegint la farina flor com una pluja fina a la massa. S'enforna a 180 graus en forn calent en una safata amb paper de forn. Quan ha pujat es retira del forn i es deixa refredar. Els melindros acompanyen bé la crema de Sant Josep, la xocolata desfeta, el menjar blanc i altres postres dels Països Catalans.

Poema de Tots Sants

Imatge
L'aire porta olor de festa Pels qui venen i se'n van El vent fa volar les fulles Fulles del temps de Tots Sants Pel carrer es torren castanyes A les mans es porten guants Al mercat ja hi ha magranes Les magranes de Tots Sants Ara és temps de confitures De moniato i massapans, Codonyat i llepolies, Llepolies de Tots Sants Animetes estimades, Emocions en un sol ram De flors aviat marcides Flors marcides de Tots Sants Josep Fornés 2016