Entrades

El Museu Social

Imatge
Josep Fornés Garcia El Museu Social fou una entitat vinculada als moviments noucentista i higienista barcelonins de principis del segle XX, creada l’any 1909 per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona de Prat de la Riba per fomentar iniciatives i activitats destinades a millorar les condicions de vida i de feina de la classe treballadora. Josep Anselm Clavé havia aplicat uns principis semblants prou temps abans, fent-se ressò dels moviments del socialisme utòpic europeu. Clavé fundaria societats corals, les Euterpes, amb el propòsit de cultivar tota una generació d’obrers de la primera industrialització amb el seu ideal sintetitzat en el lema: “Instruïu-vos i sereu lliures. Associeu-vos i sereu forts. Estimeu-vos i sereu feliços” L’any 1932 la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat veia néixer el seu Ateneu de Cultura Popular, una iniciativa políticament transversal i compromesa amb la cultura pública. “Amb l’objecte del millorament moral dels seus associats i per tal d’aconseguir

Corpus

Quan la flor de la ginesta ha pintat de groc els camps, és que torna el temps de festa quan desperten els gegants. Enramades, serpentines, paperets de tots colors, ous que ballen i cireres i carrers tots plens de flors. Al tardet, amb la gentada, he sentit l'alè del temps, i una olor de flor marcida entre els pètals dels clavells.   Josep Fornés      

Surt al carrer

Surt al carrer per escampar la boira ara que ja no brillen els llums del Nadal Fes sentir la veu dels qui mai criden i canta amb la tendresa dels mots compartits Ben innocent, desafia la foscor de la gent superba i penja una llufa a sa ufana vanitat Fes-te gent i somia pels qui han desaprès de somiar. Riu a cor què vols i crida per la teva Llibertat. Josep Fornés

Vam sortir al carrer

Vam sortir al carrer. En Guillem va pensar que no n'hi havia prou amb picar les cassoles al balcó des de la penombra. I vam començar a enviar missatges a tothom per sentir-nos acompanyats. Verdi avall, la gent s'afegia a la protesta i el barri tornava a fer-se barri. Aquella cassolala coneixia bé de què anava tot plegat: Abonyegada pels cops del cullerot per la indignitat i les mentides del mal govern, una i una altra vegada. La indignació, la impotència i una barreja de ràbia i tristor que fan que si no crides rebentes! Si: vam baixar al carrer per sentir-nos gent i no bèsties. Per ser còmplices en la revolta Per cridar als vuit vents del món que tenim consciència Per saber que no estem sols Per sentir-nos dignes Vam travessar la plaça de la Revolució, amb la cara ben alta. I ja n'erem més els qui cridavem. El repic de les cassoles es fonia amb el so esquerdat de la Marieta des de dalt del Campanar. No hi erem tots, però picavem fort. Entre totes les mirades

Melindros

Imatge
Ingredients: 4 ous de gallina ben frescos 150 grams de sucre llustre 150 grams de farina flor Elaboració: Se separen les clares i es baten a punt de neu. S'hi va afegint la meitat del sucre fins que la merenga es faci espessa. Es baten els quatre rovells amb l'altra meitat del sucre fins a que agafin el color clar. Es va mesclant el rovell amb la merenga fins que es mesclen bé. Amb un colador fi es va afegint la farina flor com una pluja fina a la massa. S'enforna a 180 graus en forn calent en una safata amb paper de forn. Quan ha pujat es retira del forn i es deixa refredar. Els melindros acompanyen bé la crema de Sant Josep, la xocolata desfeta, el menjar blanc i altres postres dels Països Catalans.

Poema de Tots Sants

Imatge
L'aire porta olor de festa Pels qui venen i se'n van El vent fa volar les fulles Fulles del temps de Tots Sants Pel carrer es torren castanyes A les mans es porten guants Al mercat ja hi ha magranes Les magranes de Tots Sants Ara és temps de confitures De moniato i massapans, Codonyat i llepolies, Llepolies de Tots Sants Animetes estimades, Emocions en un sol ram De flors aviat marcides Flors marcides de Tots Sants Josep Fornés 2016

Refugi de Nadal

En la nit plena d'estrelles, per camins vells com el temps, ombres de la lluna vénen, somnis de futur incert. De l'Orient diuen que vénen, de Sabà, d'Efà i Madian, lentament, pressa no tenen, tard o d'hora arribaran. Fan olor d'aigua de roses, d'ambre i flor de taronger, de canyella i tantes coses! de sabó d'oli i llorer. Porten sèsam, mel i gloses i cançons d'amor i bres, contes vells, en vers i en prosa, que en mil nits i una han après. En les sàrries carregades no hi duen ni or ni encens, porten, per a fer el viatge, l'esperança de la gent. Als ulls porten la mirada de cent valls, de cent ciutats, al seu front ve dibuixada la memòria del passat. Han passat tantes fronteres pel desert i la mar gran que per a ells no hi ha barreres, blau del cel i el verd del camp. De l'Orient diuen que vénen amb records de sol i vent, porten pedres de Palmira agafades amb les mans.

El patrimoni promou la identificació del poble

El patrimoni promou-la-identificacio-del-poble. Entrevista Revista Tornaveu a Josep Fornés

Terricoles: Josep Fornés

http://www.btv.cat/alacarta/terricoles/40494/

Neocacics i clientelisme cultural

El caciquisme va ser, i potser encara ho és, un sistema social i polític en el qual, tot i haver institucions democràtiques, en la pràctica el poder real es trobava en mans de persones que ostentaven una més gran influència econòmica i social que les altres. A aquestes persones se les solia anomenar cacics. La seva influència es feia sentir sobretot a nivell local, però també en àmbits més amplis. Aquestes persones solien tenir tendència a manipular els resultats o els mandats democràtics segons els seus interessos. El caciquisme es va consolidar al Regne d’Espanya durant la Restauració borbònica dels segles XIX i XX. Els Països Catalans no en van ser una excepció, malgrat els períodes revolucionaris. Els cacics s'encarregaven de controlar els vots de totes les persones amb capacitat de vot de la seva localitat, la qual cosa era la base de l'alternança política, el bipartidisme, que la Restauració demandava. Els cacics solien ser, i els neocacics d’avui encara ho serien, person