Josep Fornés

DECRET 389/2006, de 17 d’octubre, del patrimoni festiu de Catalunya. Publish at Calameo or read more publications .

LLEI 2/1993, de 5 de març, de foment i protecció de la cultura popular i tradicional i de l’associacionisme cultural (DOGC núm. 1719, de 12.3.1993) Publish at Calameo or read more publications .

Protocol Festiu de la Ciutat de Barcelona Publish at Calameo or read more publications .

Protocol Festiu de la Vila de Gràcia Publish at Calameo or read more publications .

Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial Publish at Calameo or read more publications .

Sa Pobla a Gràcia 2013: el programa Publish at Calameo or read more publications .

Peus petits damunt la molsa,  il·lusió, filferro i fang. Petitet, de mica en mica,  creix un món de casa estant. En el cel de nit llumegen  tot d’estrelles de paper, dalt d’un brot de farigola  hi ha un àngel, i vola bé! Vora l’estanyol en calma  hi ha parat un pescador, amb sa llunetor de llauna  fa que esclati la claror! Collarets de llumeneres  pinten dels quatre colors focs i cases, ponts, dreceres  i la cova dels pastors. Pel damunt, una polsina  que ara cau de dalt, ben alt, poc a poc tot ho enfarina  perquè ha arribat Nadal. Josep Fornés, desembre 2012

En Europa se vive un momento importante con respecto a la reivindicación de la soberanía de los viejos pueblos sin estructuras de estado. Escocia, Flandes y Cataluña emergen como alternativa al modelo de los estados nación de la Unión Europea. Cuando un pueblo tiene la posibilidad de poder vivir el momento histórico del nacimiento de un estado propio, asume colectivamente tres grandes responsabilidades: abandonar el pasado, repensar el presente y construir el futuro. En el siglo XXI la vieja Europa continúa siendo una realidad plural llena de riesgos y de potencialidades. Uno de los viejos riesgos de Europa es el radicalismo excluyente que la marcó durante el siglo XX con algunos de los más crueles genocidios de la historia. Por el contrario, una de las grandes potencialidades de Europa puede hallarse en la misma base de su propia sociedad, en la capacidad de empatía de clase de la gente corriente de sus antiguos pueblos, en la permeabilidad inclusiva, en las nuevas ut

  A Europa es viu un moment important pel que fa a la reivindicació de la sobirania dels vells pobles sense estructures d’estat. Escòcia, Flandes i Catalunya emergeixen com a alternativa al model dels estats nació de la Unió Europea. Quan un poble té la possibilitat de poder viure el moment històric del naixement d’un estat propi, assumeix col·lectivament tres grans responsabilitats: abandonar el passat, repensar el present i construir el futur. Al segle XXI la vella Europa continua sent una realitat plural farcida de riscos i de potencialitats. Un dels vells riscos d’Europa és el radicalisme excloent que la va marcar durant el segle XX amb alguns dels més cruels genocidis de la història. Per contra, una de les grans potencialitats d’Europa pot raure en la mateixa base de la seva pròpia societat, en la capacitat d’empatia de classe de la gent corrent dels seus antics pobles, en la permeabilitat inclusiva, en les noves utopies col·lectives que aquesta mateixa gent sigui ca