Entrades

La col · lecció d'objectes etnogràfics de l'Associació Lablad d'Oulad M'Taá

Imatge
A la fotografia, d'esquerra a dreta: Enric Miró i Josep Fornés amb un venerable integrant de la Hammada de Oulad M'Taa, una prestigiosa agrupació folklòrica dedicada a la conservació i difusió del patrimoni etnològic oral i immaterial. A la seva dreta Mohammed el Bouhali, impulsor inicial del projecte Pres entació del Museu Etnològic de Barcelona   El Museu Etnològic de Barcelona es defineix com un espai de coneixement entre cultures en un món plural, i té les ciutats, les viles i els pobles com a primers elements de referència per a l'estudi de la societat en tota la seva complexitat. La Nit dels Museus al Museu Etnològic de Barcelona   El Museu centra la seva atenció principal en l'àmbit català i en les cultures de les comunitats que són presents a la ciutat de Barcelona com a capital d'un país, Catalunya, que ha estat i és terra d'acollida de persones vingudes de tot el món al llarg de la història. El Museu pertany a una xarxa de m

Sant Jordi

Imatge
La llegenda Al segle XIII el frare dominic Iacobus de Voragine, arquebisbe de Gènova, va escriure una obra que va influïr en la mitologia popular dels sants. Es tracta de la Lleggenda Auria, i en ella cita al devot tribú Jordi: “Georgius tribunus, genere Cappadocum, pervenit quadam vice in provinciam Libyae in civitatem, quae dicitur Silena. Iuxta quam civitatem erat stagnum instar maris, in quo draco pestifer latitabat, qui saepe populum contra se armatum in fugam converterat flatuque suo ad muros civitatis accedens omnes inficiebat. Quapropter compulsi cives duas oves quotidie sibi dabant, ut eius furorem sedarent, alioquin sic muros civitatis invadebat et aerem inficiebat, quod plurimi interibant...” Jordi era, segons Voragine, un capità capadoci, un romà, o més ben dit un romiós,que és com els actuals turcs anomenen als grecs que sempre havien poblat els territoris de l’antic Imperi romà d’Orient, i que ells van fer fora en temps del fundador de la Turquia moderna, Must

Concert de presentació de l'Orquestra de Cordes del Món

Concert de l'Orquestra de Cordes del Món a l'Ajuntament de Barcelona, el 8 de març de 2012, en memòria del President Malam Bacai Sanha. Amb la col.laboració del Museu Etnològic de Barcelona. Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=4a14KNexvKo

Sant Medir 2012

Sant Medir 2012 Publish at Calaméo or browse others. Quan arriba el març, hi ha un dia en que la ciutat es desperta somniant. Vet aquí com començava la salutació d’un programa de la festa de Sant Medir a la Gràcia de finals dels noranta, que jo mateix vaig escriure amb qualsevol dels pseudònims habituals. La mateixa salutació acabava dient: La classe es fa avui al carrer i la senyoreta sembla més jove que mai. I una alenada d’aire fresc rep la primavera a peu de carrer. Sant Medir és una festa que se celebra des del 1830 quan el fred de l’hivern té compassió de les violetes boscanes de Collserola, quan el temps convida les mestres a treure els escolars al carrer a collir caramels i quan, de prop o de lluny, encara ressona el soroll dels saraus de Carnaval. Una desfilada matinal pels carrers de l’antiga Vila de Gràcia concentra cada tres de març ara com abans les colles de romeus d’arreu dels antics municipis del Pla de Barcelona anexats a finals del segle XIX a la ciutat mode

Cordes del món

Imatge
El projecte Cordes del món és una iniciativa de diferents músics encapçalats per Ernesto Briseño, amb el suport del Museu Etnològic de Barcelona. Aquestes fotografies recullen  moments de l'assaig al nou Taller de Músics de Sant Andreu el dia 2 de març de 2012.

Parlant del Carnaval de Barcelona a BTV

Imatge
CLIQUEU AQUÍ: http://www.btv.cat/alacarta/connexio-barcelona/14519/

Ban del Carnaval de Sants 2012

Carnaval de Sants Angela Merkel, la nostra molt Honorable presidenta Ban Jo, Angela Merkel, 1a presidenta del land de Sants, he enviat Barcelona, Catalunya i Espanya a pastar fang i ara ja formeu part de la rica i pròspera Alemanya, un país que ja ha sortit de la cri$i i on lliguem els gossos amb salsitxes de Frankfurt. La gent de Sants vol ser d’Alemanya, se us ha omplert la “Baixa Saxònia” de tanta crisi i ara busqueu refugi en la més te(u)tona de les cancelleres per poder dir adéu a moltes coses: a una ciutat de disseny feta per als turistes i els carteristes; a un país amb un miniestatut, un miniaeroport i una miniclasse política i a un Estat modèlic en bombolles immobiliàries, corrupcions i monarquies que posen la mà a “la Caixa”... Dissabte 18 de febrer a les 17.30 h omplirem amb puntualitat germànica els carrers de Sants i Creu Coberta en la més multitudinària, intercultural i espectacular de les Rues mai vista; 45 comparses i més de 2.300 persones desfilant (serà més llarga

Ban del Carnaval 2012

Ja ens ha arribat el BAN del Consell dels Bulls, aquella colla emmascarada que representa l'ànima del Carnaval. enguany el Ban és punyent com els temps que ens toca viure. Visca el Carnaval!   BAN Nos que som en Carnestoltes PROCLAMEM ... amb il · lusió, la fi del govern dels “galtes” i l’exili del Borbó Ja fa massa temps que dura la gran barra dels Botins, penques i judicatura, lladres, Camps i Urdangarins Fotem fora tot bandarra, llepa-culs i corruptor, mercenaris i paparres, fatxes i especuladors També posem a pa i aigua tot el qui, per ambició, aprofita que hi ha merda per remenar-la millor Assessors, canvia-camises, periodistes i voltors, malparits, bisbes, ministres, consellers i opinadors DISPOSEM que en nostra terra manin els treballadors, i que les treballadores decideixin per tots dos Que tothom pugui ajuntar-se amb qui més li faci el pes, home amb home, dona amb dona, una amb un o de tres en tres Que només seran sagrades la comuna llibertat, la igualtat, la cansal

Charles Dickens i Catalunya

Imatge
Aquest any 2012 se celebra el bicentenari del naixement de l’escriptor anglès Charles John Huffam Dickens a Portsmouth, Anglaterra. Dickens és el novelista més conegut de l’època victoriana. Descriptiu, crític amb la realitat social que l’envolta, excel·leix en la construcció i el   retrat dels personatges, reals o idealitzats, fins a consolidar el realisme idealista amb que s’ha definit el seu estil literari.   L’interès dels   seus relats breus ha sobreviscut el pas del temps fins arribar als nostres dies amb la frescor d’aquells contes universals que esdevenen tradició. A Catalunya l'obra de Dickens apareix en els fulletons en castellà de El Diario de Barcelona, però encara haurà d'esperar la traducció al català del primer relat. Un d’aquets relats és “ Lo magatzem d'antiguetats” , aparegut en el fulletó de La Renaixensa el 1892, fóu aquest el primer Dickens publicat en català. L’any 1843 Dickens publica “A Christmas Carol” que no es publica en català fins l’a