Josep Fornés

La recepta de la salsa de romesco d'ametlles.  El millor d'una calçotada és la salsa. Jo la vaig aprendre a Valls en una trobada amb la bona gent de la Colla Joves dels Xiquets de Valls ara fa trenta anys en les festes Decenals de la Mare de Déu de la Candela. Aquest romesco per a acompanyar els calçots el van fer les dones de la colla a casa seva, perquè en aquell temps no se'estilava l'infaust costum de consumir salsa industrial prefabricada. Ingedients:   Un quart de quilo d'ametlles marcona amb pell i tot. Dos tomàquets madurs ben frescos Deu alls sense pelar Dues nyores Un pebrot de romesco Sal de mar Oli verge extra d'olives arbequines de primera premsada (del raig) Un brot de menta blanca fresca Procediment S'escaliven al foc els alls i els tomàquets. Es posen en remull les nyores i el pebrot. Es torren les ametlles amb pell i tot (es pot fer a la plata del forn en calent). En un morter ben gran es fa una picada amb les ametlles torrades, e

El Carnaval de Barcelona, instrumento de participación y cohesión social Publish at Calaméo or browse others.

Hablar de los orígenes del Carnaval no es hablar sólo de fiesta, es hablar de religión. Su dimensión y presencia en lugares distantes del planeta, como también su relación con otras fiestas de invierno, ha llevado a los estudiosos de la mitología popular a situar su origen en un tiempo muy remoto. Según estas teorías las historias sagradas de la antigüedad, los relatos de las gestas de los dioses de los pueblos vencidos pasarían a formar parte de la temática oculta de cuentos y de las leyendas, y se manifestarían en las fiestas que todo pueblo recrea como expresión simbólica de su memoria colectiva. Los dioses del pueblo vencido suelen ser oficialmente demonios por quien detentan el nuevo poder instaurado. Así es como las exteriorizaciones de la religión vencida han sido reprimidas con la máxima cueldad a lo largo de la historia, y sólo han sido permitidas las adaptaciones edulcoradas que la religión que los vencedores haya podido autorizar. Febrero es el mes central del Carnaval, y

La Rúa del Carnaval de Barcelona de 1898 Publish at Calaméo or browse others.

Ingredients: Un bacallà fresc de 2 kg. Mig quilo de camagrocs frescos Farina de blat Una ceba grossa de Figueres Dos tomàquets madurs Sal de mar Oli verge d'olives arbequines Vi blanc de Batea Procediment: Es treu el cap i l'espina del bacallà i es talla a bocins de ració. Amb el cap i l'espina es fa un brou. En una paella amb l'oli bullent es fregeix el bacallà enfarinat i salat. Es retira el peix i es posa en una cassola de terra. En el mateix oli de la paella es sofregeixen la ceba i el tomàquet ratllats. Un cop estigui a punt de confitura, s'agafa es sofregit amb una espumadora i es posa damunt del peix en la cassola. En l'oli restant es couen els camagrocs ben nets de terra i molsa. S'aboca tot a la cassola i es cobreix amb el brou de peix i una copeta de vi. Es rectifica de sal i es posa la cassola al forn a 200ºC durant 15 minuts. S'acompanya de vi blanc de Batea.

L'exposició es va presentar l'any 2006 al Museu Etnològic de Barcelona. Avui hi ha una versió itinerant a la Fundació Catalana de l'Esplai.

La Col·lecció etnogràfica d'Oulad M'Taà Publish at Calaméo or browse others.