Entrades

İstanbul Boğazı. Bòsfor

Carnaval de Barranquilla. Danza del Paloteo

Carnaval de Barranquilla. Danza de Indios

Marraqueix -Tamurt n Akkuc - مراكش

Wadi Rum وادي رم‎

Fatehpur Sîkri

Sant Joan entre dos pobles

Imatge
Dins del marc de les activitats del SANT JOAN ENTRE DOS POBLES catalano-veneçolà que celebrarem el dia 23 de juny (18h Plaça dels Ocellets), us invitem al taller gratuït de danses tradicionals de Sant Joan a Catalunya i a Veneçuela! El taller consistirà en una hora de danses tradicionals catalanes i una hora de danses tradicionals veneçolanes. Dia: dimarts 21 de juny del 2011 Lloc: Sala d'Actes del Centre Cívic El Sortidor (Pl Sortidor, 12; 08004 Barcelona). Metro: Poble Sec (L3). Hora: de 20h a 22h Entrada lliure i gratuïta Organitza Associació Cofradia de Sant Joan catalano-veneçolana, Esbart Dansaire Renaixença, Consulado de la República Bolivariana de Venezuela, Museu Etnològic de Barcelona, Centre Cívic El Sortidor, Tambores de mi Pueblo En el marco de las actividades del SAN JUAN ENTRE DOS PUEBLOS catalano-venezolano que celebraremos el día 23 de junio (ver cartel adjunto), les invitamos al taller gratuito de danzas tradicionales de San Juan en Cataluña y Venezuela!

Contes càustics: La platja

Imatge
Aquella tarda l’aigua semblava ben bé com si fos de metall. Es començava a sentir la tardor i ja no hi havia tanta gent a la platja. L’Alberto apurava el mate assegut a la tovallola. Ben a prop, un nano s’entestava a refer la fortalesa que, tossudament, les ones derribaven amb més eficàcia que l’exèrcit que l’assetjava des de migdia. Què n’és de gran i llarga la platja. Com n’és de gran el mar. A l’Alberto li agradava mirar-se’l. La sentía tan aprop. Aquell any no havien deixat fer focs, i ella no arribava. Ni ell mateix no entenia per què repetia aquell ritual cada dissabte, però sempre hi tornava. Ja fosquejava i va recollir. Enfilà la passarela de fusta fins a l’estació. Avui no hi havia els vigilants. Millor, va pensar, sempre li havien desagradat els uniformes, de molt abans d’haver de marxar per venir a Catalunya. Travessà depressa el pas de sota la via. Aquella fortor també li desagradava. Va sentir el xiulet del tren des de l’andana. No es va aturar. El pas del tren va o

La recepta: Mandonguilles amb sípia

Imatge
Aquesta recepta de cuina tradicional catalana de mar i de muntanya és un plat contundent genuinament mediterrani. Els plats de sípia estofada es coneixien ja a l'antiguitat clàssica. Grecs i romans eren mestres en l'elaboració de plats especiats i sucosos. La cuina medieval catalana també va mantenir el refinament i l'excel·lència a taula. Ingredients per a quatre persones: Dues sípies mitjanes 250 grams de carn picada de porc 250 grams de carn picada de vedella Molla de pa Llet de vaca Dos ous de gallina Una ceba grossa Dos tomàquets madurs Oli d’oliva verge extra d’olives arbequines Sal de mar Pebre negre Brou de peix Farina de blat Preparació: Es pica la carn de porc (panxeta i llom) i la carn de vedella (falda). En un bol es remullen dues llesques de pa en mig got de llet. En el mateix recipient es baten dos ous i s’hi tiren les carns picades i un polsim de pebre i sal. Es mescla tot amassant amb les mans fins que en quedi una pasta homogènia. Amb aque

Exposición sobre el patrimonio festivo en Barcelona: "La Patum y otros patrimonios"

Imatge
Los Países Catalanes son tierra de fiestas y de festeros. Algunas fiestas y tradiciones catalanas como la Patum de Berga, el Misteri de Elche, el Cant de la Sibila de Mallorca, el Flamenco de los gitanos catalanes y los Castells, las torres humanas, son ya patrimonio de toda la Humanidad. Pero hay aspectos de este patrimonio intangible que merecen una mirada íntima, una perspectiva interna para entender mejor su dinámica. En esta tierra pasan a menudo estas cosas, cada tarde que las mujeres y los hombres bajan de casa y se encuentran el local de la comisión de fiestas para imaginar cómo serán las guirnaldas y las luminarias. A cada corte de tijera, a cada golpe de martillo se construye algo más que una ilusión. Detrás de estos prodigios hay un patrimonio que hay que valorar. El Museo Etnológico de Barcelona ha documentado las fiestas y a la gente que las construye, en vivo y en directo, y lo ha hecho captando las imágenes de los procesos de trabajo o de creación colectiva en un espacio