Entrades

El lavandero, el ministro y el emperador

Imatge
Esto era y no era, que en tiempos del gran emperador mogol Yalaluddin Muhammad Akbar, honorable hijo de Humayun, hijo del venerable Babur y de la hermosa Hamida Begun, vivía en los alrededores de la ciudad de Fatehpur Sikri un pobre hombre que pasaba sus días ganándose la vida lavando ropa en las frías aguas del río. Un día que el séquito real del Gran Akbar cruzaba el río para ir de cacería, el emperador comprobó que las aguas del río eran tan frías como para congelar los pies de cualquier guerrero, por bravo que fuese. Como el gobierno del emperador era reconocido por la sabiduría de sus ministros, se atrevió a retar su primer ministro, el venerable Bayran Jan, a encontrar a alguien que fuera capaz de aguantar sumergido hasta el cuello, y durante toda una noche, en las frías aguas del río. Si alguien era capaz de soportarlo le cubriría de oro y gemas preciosas. Pronto el ministro encontró la solución al reto del emperador en la persona del lavandero. El hombre se avino pensando e

El bugader, el ministre i l'emperador

Imatge
Això era i no era, que en temps del gran emperador mogol Yalaluddin Muhammad Akbar, honorable fill d’Humayun, fill del venerable Babur i de la bella Hamida Begun, vivia als verals de la ciutat de Fatehpur Sikri un pobre home que passava els seus dies guanyant-se la vida rentant roba a les fredes aigües del riu. Un dia que el seguici reial del Gran Akbar creuava el riu per anar de cacera, l’emperador va trobar que les aigües del riu eren prou fredes com per gelar els peus de qualsevol guerrer, per brau que fos. Com que el govern de l’emperador era reconegut per la saviesa dels seus ministres, va gosar reptar el seu primer ministre, el venerable Bayran Jan, a trobar algú que fos capaç d’aguantar submergit fins al coll, i durant tota una nit, en les fredes aigües del riu. Si algú era capaç d’aguantar-ho el cobriria d’or i gemes precioses. Aviat el ministre va trobar la solució al repte de l’emperador en la persona del bugader del riu. L’home s’hi va avenir tot pensant en la riquesa qu

La tele

Imatge
S’havia preparat un entrepà de salsitxes del pais amb pa amb tomàquet. Avui no tenia esma de fer el sopar. No podia amb la seva ànima. Havia estat tot el dia dreta, només havia pogut seure mitja hora per dinar i prou. Amb el plat en una ma i una llauna de cervesa en l’altra, es va deixar caure damunt la butaca. S’adonà que havia oblidat agafar el comandament de la tele. Va fer un glop i va intentar aixecar-se. En un primer moment els genolls se li van rebelar, com si vulguéssin dir: ja n’hi ha prou per avui! Agafant-se amb les mans a banda i banda del seient, va aconseguir alçar aquell cos masegat. Un genoll li va petar, amb un “clec” que tenia tota la pinta d’un renec. La fiblada li va arribar, pel darrera, fins al capdamunt de la cama. - Coi de ciàtica. A la tele no feien res de bo. Tornaven a posar un serial que no l’acabava d’entusiasmar, però que l’havia enganxat feia temps. Una metgessa malractada pel seu ex-marit, navegava en un mar de dubtes per si triava els favors d’un

Contes càustics: La Mariona

Imatge
La Mariona sempre va ser una noia de bona família. A casa eren moltes germanes, gent de missa. Em sembla que una va ser mestra. El noi era més baliga-balaga, però molt bon noi, potser el millor de tots. Feia d’artista. Recordo que tenien un piano antic, d’aquells de paret, que tocava una tieta seva que n’havia ensenyat. Aquells dits de sarment ranquejaven damunt la grogor de les tecles. Evitava fer-se forta en les notes que desafinaven. Però déu n’hi do com se’n sortia prou i encara. La tieta ensenyava piano a les nenes. La Mariona va tenir entrebancs de joveneta, quan la van agafar en aquell pis de comunistes, pobreta. Va estar a la presó i tot, i va haver de marxar a fora. Sempre va ser d’esquerres. El seu marit era molt de la ceba. Una família de gent important, de junta d’entitat, no pas gent de pila. Algun fins i tot havia arribat ben amunt a la política. La Mariona parlava poc, sovint escoltava i somreia. Els seus ulls sí que parlaven, però mai no entenies ben bé què volien

Quiche de espárragos y salmón

Imatge
Ingredientes: - 150 gramos de harina de trigo - Una taza pequeña de aceite de oliva - Una pizca de sal - 2 huevos - Un vaso de leche - 150 gramos de salmón - 150 gramos de espárragos verdes Procedimiento: Preparar una masa con un chorrito de leche, harina y aceite hasta que no se pegue en las manos. Poner la masa en un molde y meter en el horno a 200 grados durante 5 minutos. Se baten los huevos, un vaso de leche y una pizca de sal. Cortar los espárragos y el salmón en dados y mezclar. Verter sobre el molde de la masa ya cocida y hornear durante quince minutos más hasta que esté lista. Usted puede acompañar con un vino blanco del Penedés (D.O.Cataluña)

サーモンとアスパラガスのパイ

Imatge
成分: -小麦粉150グラム -オリーブオイルの小さなカップ -塩ひとつまみ -卵2個 -杯の牛乳 -サケの150グラム -グリーンアスパラガス150グラム 手順: 準備牛乳、小麦粉のダッシュと油彼らが手につかないまで生地。以下の型に生地を入れ、5分間200度のオーブンに入れる。 これは、卵と牛乳のガラスを破った塩ひとつまみを入れている。カットアスパラとサーモンのキューブとミックスに。 注ぎすべてが調理されるまで、再び15分間オーブンに入れ半分に生地を焼く以上。 あなたはペネデス(カタルーニャ)から白ワインと同行することができます

Cuentos cáusticos: El premio

Imatge
Ya eran más de las cinco y todavía no había podido pegar ojo. A él estas cosas nunca le habían importado demasiado, pero la edad es traidora. Quizá sí que le había afectado lo del premio. Recibir honores le parecía una tontería. Ahora les daban como a los churros, y a menudo a los que mandan. Pero su hija le había convencido: - Papa, tú sí que lo mereces. Y cosas de esas. Sólo podían asistir seis invitados. En la sala no se cabría con tanta gente. Debía dormir como fuese, si no no lo podría soportar. Con la ventana abierta entraban mosquitos. Creyó oir uno por la oreja buena, y parecía tener malas intenciones. Hacía calor. - No aguantaré la corbata. Quizás iré en mangas de camisa, qué diablos! La chica no me dejará... Las seis, y toda la noche en vela! El sueño llegó con el fresco de la madrugada. La sala era inmensa y llena de gente. Todos iban muy elegantes, como en una boda. Dos grandes arañas de cristal colgaban del techo altísimo. La alfombra era lo suficientemente ancha