Entrades

魚のスープ

Imatge
六人のための原料: -頭と新鮮な魚の半分キロ -大きな玉ねぎのカップル - 2つのニンニク - 2つのニンニク紫色 -乾燥して、Nora -オリーブオイルエキストラバージンオリーブ -三完熟トマトは良い匂いを作成する -サフラン -それを焼いて乾燥したパンの6つのスライス、 -白ワイン、それは良いことだ -鉱山からの水の5リットル -海の塩を 準備: ポット沸騰では水を得た魚の頭は、それが十分に調理される。ひずみスープは、大皿にクールな頭を聞かせて。一度寒さ、区切りの骨や肉のゼリー。 ガーリックオイルのドレン紫色ではなく、燃えて鍋で。タマネギは、トマトを小さく切っすりおろしたニンニクがハッキングの被害に追加します。ソースは良好に保たれているまで、すべては弱火で調理される。そして、彼らはサフランとパルプノラ我々は浸漬時間前を開始置く。 パンは乾燥し、在庫の沸騰に置か潰された。私たちは魚、ゼリー、良い白ワインソース、ピクルスの光線のパン粉です。セーラムは、スープ煮込みます。 白ワインバッティングD.O.に伴われテラアルタ、非常に新鮮。

Sopa de rape

Imatge
Ingredientes para seis persoas: - Unha cabeza e un medio quilo de rape fresco - Un par de cebolas grandes - Dous de allo - Dous allo morado - A seca Nora - O aceite de oliva extra virxe, olivas - Tres tomates maduros para facer bo cheiro - Azafrán - Seis franxas de pan seco, assando-o - Un pouco de viño branco, é bo - Cinco litros de auga de mina - Sal Preparación: Nunha pota fervendo a cabeza de rape na auga ata que estea cocido o suficiente. Coe o caldo e deixe arrefriar a cabeza nunha bandexa. Despois de frío, os ósos separados e geléias de carne. Nunha pota con aceite de allo morado Doren, non queima. Xunto a cebola pequena cortada, tomate e allo ralado hackear. Todo é cocido a lume baixo ata que a salsa é ben preservado. A continuación, introduza o azafrán ea polpa Nora que comezou unha hora antes da inmersión. Esmagou o pan seco e engada a ferver co stock. Somos nós as migas de peixe, geléias, nun radio de salsa de un bo viño branco e vinagre. Salem e deixe ferve

Cuentos cáusticos: La glorieta

Imatge
Habían cambiado la hora y oscurecía pronto. Aquello le sacaba de quicio. No entendía como todo el mundo podía aceptar, como si fuera la cosa más normal del mundo, que a las tres fueran las dos. - Nos tratan como a las gallinas! Le cabreaba que terminara tan pronto el día. Todo era salir del trabajo, e ir a comprar cuatro cosas para la cena, que ya era noche cerrada. Le gustaba sentir que, fuera del trabajo, aún había vida por vivir. Se había acostumbrado a pasear por la carretera para ir a ver la puesta de sol. El otoño apenas acababa de empezar y el cielo ofrecía tantos colores como él era capaz de imaginar. El violeta de las nubes se recortaba en una luz inmensa que se apagaba, poco a poco, y matizaba las tonalidades del púrpura, del turquesa, del naranja ... Cogía el camino de las crestas, el más viejo de los caminos del término, porque pasaba por arriba de los viñedos y le ofrecía el mejor mirador. Aquel atardecer debía durar poco. Seguro que se le haría de noche en la Gl

Pregó de les Festes de Sant Josep Oriol 2011 Festa Major del barri del Pi

Imatge
Salut en aquesta tarda de festa. Salut i gràcies a la gent de les associacions, a les veïnes i als veïns del barri, a la bona gent de Barcelona que hem baixat a celebrar les festes de Sant Josep Oriol, la festa del barri del Pi. Les festes són una de les coses més extraordinàries que sabem fer la gent de Barcelona. Ho hem après a fer a casa, a la colla, al barri, i ho sabem inventar cada vegada que ens trobem per imaginar l’espai de pau i de treva en la nostra vida de cada dia, un temps diferent, per compartir moments de felicitat. La festa és un temps on hi caben les llibertats col•lectives, un moment on són permeses les diferències sense desigualtats. Un espai on s’inclouen els marges i on tothom tenim un paper en la societat que la festa recrea en cada mirada, en cada pas de dansa, en cada ball dels gegants. La gent que fem les festes inventem les tradicions i construïm els mites. De les històries sagrades del passat

Contes càustics: La candidata

Imatge
Havien baixat molt en les enquestes. Tothom deia que es fotrien una bona patacada. Fins i tot la Júlia, que no era pas bona en això dels auguris, li ho havia dit amb aquella severitat categòrica de la que només en són capaços els vidents. - La culpa és dels socis de govern. De ben segur que si no haguéssim hagut de pactar, ara no hauriem de fer front a tanta boira. Li molestava la incertesa de les urnes. Haver de passar cada quatre anys per l’adreçador del sufragi universal, era un exercici d’humilitat al qual no s’acabava d’acostumar. I a més a ella li havia tocat anar més enllà del número trenta a les llistes, i no sabia si aquesta vegada sortiria o no. No patia pel sou de diputada. Tampoc patia pel teletac de les autopistes, ni per les dietes, ni per res d’això. Segur que el partit li trobaria alguna cosa. L’amoinava passar del càrrec a la Conselleria a la seva nova posició de ciutadana i prou. L’enrabiava que guanyessin els altres. Com li fotia haver de contemplar, impotent,

Ramón Vinyes, el erudito librepensador catalán de Barranquilla

Imatge
Artículo con motivo de la estancia de Josep Fornés Garcia en la ciudad de Barranquilla en marzo de 2011. La figura y la obra de Ramon Vinyes y Cluet (Berga, 8 de mayo de 1882, Barcelona 5 de mayo de 1952) tiene sus orígenes en la cultura de la Renaixença y el entorno político, social e ideológico de la Cataluña de su tiempo. La Renaixença fué un movimiento cultural catalán que llegó a su esplendor durante la segunda mitad del siglo XIX. Su nombre surgió de la voluntad de hacer renacer el idioma catalán como lengua literaria y de cultura después de los siglos de diglosia respecto al castellano. El estilo de la Renaixença es parecido al Romanticismo europeo, predominio de los sentimientos, la exaltación patriótica y los temas históricos. La lengua utilizada mezclaba cultismos y neologismos con palabras de la cultura popular. El entorno social del joven Vinyes era convulso. Durante la primera industrialización, muchas familias campesinas catalanas cambiaron el trabajo del campo por el

Viejas fiestas para nuevas identidades

Imatge
El Carnaval de Barranquilla en Barcelona y la experiencia del Museo Etnológico de Barcelona Josep Fornés y Garcia, enero de 2011 Ponencia inaugural del Tercer Encuentro de Investigadores del Carnaval. Museo de Antropología de la Universidad del Atlántico. Barranquilla 2 de marzo de 2011. La ciudad es el espacio prodigioso donde todos y todo puede ser visible e invisible a la vez, es el monstruo que nunca duerme, el tiempo dónde el día puede parecer noche y la noche puede parecer día. Toda ciudad es un conjunto alterable de construcciones tangibles e intangibles donde sólo hay una cosa inmutable: el cambio. Los cambios sociales y culturales que nos toca ahora vivir en las ciudades de Europa, quizás precisamente porque nos tocan muy de cerca y en primera persona, nos parecen tan radicales que a menudo cuando pensamos en la pluriculturalidad lo hacemos como si se tratara de algo nuevo. Pero no hace falta pensar mucho para darnos cuenta que nuestra sociedad contemporánea, como toda s

Contes càustics: La Remei

Imatge
La Remei, la de cal Cisco del carrer de dalt, ja no coneix gaire als seus 86 anys. Però si li cantes "lo caralsol" encara te’l segueix. Coses de l’edat, t'esborra el record del que acabes de fer però et deixa recordar les coses d’abans. El temps ho perdona tot, excepte la memòria. Es va casar amb un foraster "que venive amb los d'en Franco". Va arribar ben amunt, fins i tot va fer d’alcalde. El seu noi, es veu que també s’hi va acabar dedicant, però amb els d’esquerres. Quan encara anava pel poble, la Remei no s'estava de comentar que "los rojos d'ara no són com los d'antes, ara t'hi pots entendre". En els seus bons temps era de missa diària, però quan van anar a viure a Barcelona va anar perdent-ne l’afició. Potser pel capellà, que era massa jove. Qui sap si per la Mare de Déu, que no era com la del poble. O perquè aquella gent de la parròquia eren gent de barri i no s’arreglaven com cal per anar a missa. O potser perquè s’arr

El Carnaval de Solsona

Imatge
Pròleg de Josep Fornés del llibre "El Carnaval de Solsona. La història d'un desafiament genuí. Obra de Noemí Vilaseca i Marc Trilla. editada per l'Associació de Festes del Carnaval de Solsona. Els avis diuen que hi va haver un temps en que la gent ens il•lusionavem col•lectivament . Un temps en que les espectatives de felicitat es podien imaginar, concretar, mesurar i assaborir. Un temps de somnis a l’abast on la roba es feia durar i es passava als germans quan et quedava petita. Hi va haver un temps en què els mànecs de les navalles es feien de banya i les sopes de pa. Era un temps on la por es podia dominar i en què els poderosos tenien un nom i dos cognoms. D’aquest temps de somni els avis en deien el Temps Normal. En Temps Normal, quan hi havia vaga, tot era tancat i barrat i, mentre durava, la gent no anava a la feina. La gent gran s’estava a casa, els pèsols es pelaven i l’arròs es triava. En aquell temps mític es bevia aiguardent i es menjaven figues i coca am

Pregó de Sant Medir 2011

Imatge
Salut a la gent que hem volgut deixar-nos veure aquest diumenge de febrer a la plaça de la Vila. Dono les gràcies a qui ha gosat demanar-me que faci avui aquest Pregó de Sant Medir. A la Federació i a les colles, als qui sou aquí al balcó i als qui sou a la plaça. Fa tan de temps que escric pregons, bans i proclames, que no podia dir que no. Ben bé han estat trenta anys de signar amb pseudònims, amb noms tan inversemblants com il•lustres. Potser sí que ja havia arribat l’hora de parlar de la festa de tu a tu. Allò que la gent som capaços d’imaginar col•lectivament és molt valuós. La Cultura és una construcció simbòlica que fem els humans. Mengem, cantem i ens emocionem seguint pautes apreses en família, en colla, en societat. Inventem tradicions, creiem en mites i construïm noves llegendes. Però si una cosa sabem fer és crear col•lectivament el prodigi de la festa. Sant Medir és una festa que se celebra des de molt antic, quan