Josep Fornés

Ingredients per a sis persones: - Un cap de rap fresc de quilo i mig - Un parell de cebes tendres grosses - Dos alls tendres - Dos alls morats - Una nyora seca - Oli d'oliva verge extra d'olives arbequines - Tres tomàquets madurs que facin bona olor - Brins de safrà - Sis llesques de pa sec, que sigui de forn - Un raig de vi blanc, que sigui del bo - Cinc litres d'aigua de mina - Sal de mar Preparació: En una olla es bull el cap del rap en l'aigua fins que estigui cuit i prou. Es cola el brou i es deixa refredar el cap en una safata. Un cop fred se separen els ossos de la carn i les gelatines. En una paella amb oli es doren els alls morats, que no es cremin. S'hi afegeix la ceba tendra tallada petita, els tomàquets ratllats i els alls tendres talladets. Es cou tot a foc lent fins que el sofregit estigui ben confitat. S'hi posen llavors els brins de safrà i la polpa de la nyora, que haurem posat en remull una hora abans. S'esmicolen les llesq

Fotografia: Gent als carrers de Tartous (Síria) escoltant les explicacions de la cercavila de gegants i bastoners catalans el 2008. Índex 1. Multiculturalitat i canvi • La multiculturalitat: un fenomen nou? Estrats, grups i col•lectius: categories socials en un mateix sistema de diferències i identificacions. • Les microcultures internes • Immigració: integració, assimilació, mestissatge. • La corporalitat com a preventiu: el coneixement de l’altre. • La immigració com a realitat heterogènia. Els nous sistemes de diferències • Immigració, família i cohesió social 2. La festa com a eina de construcció simbòlica d’un sistema de semblances • La festa urbana: de les pràctiques festives a l’enginyeria festiva. Les festes “multiculturals”. Etnificació i etnocentrisme. • La festa com a reflex de la vida social. La sociabilitat • La funció de dinamització social de la festa. La participació • La festa com a parèntesi i catarsi. La puntual anulació simbòlica de l’ordre. La repre

Havia de ploure. Ho sabia del cert perquè li tornava a fer mal aquella part del cos que, tot just feia un any, no sabia ni que existia. El metro era ple de gom a gom i amb prou feines podia aguantar-se dret. S’havia apuntalat entre l’esquena ampla d’un caribeny i el que semblaven els darreres d’algú a qui no gosava mirar per no haver de girar-se. - Pròxima estació: Sagrera El puntal del davant es movia, i tota aquella massa humana que omplia el vagó semblava anar al compàs. Com un magma, una riauda de gent va sortir en obrir-se la porta. Empès, i sense poder-ho evitar, es va trobar a l’andana davant les mirades de tota la gent que empenyia per entrar al vagó. - Dispensi, perdó... Va haver de fer cua per tornar a entrar. Ara era més ple, i semblava impossible. Els peus, que amb prou feines li arribaven a terra, el mortificaven amb una cremor bategant. La dona que ara tenia al seu davant s’havia posat massa colònia. Aquella olor empalagosa es barrejava amb la fortor d’humanitat q

Com que per Nadal mai no fem curt, i sovint queda carn d'olla i pit de pollastre rostit, us proposo una bona manera d'aprofitar les carns. Només cal psar-hi imaginació. Les panades són un dels menjars més mediterranis que hi ha. Antics com la gent, són tan bones fredes com calentes. Ingredients: - Restes de la carn d'olla de l'escudella de Nadal - Restes del pollastre rostit de Nadal - Farina de blat - Ceba - Llet de vaca - Oli d'oliva verge extra d'arbequines - Aigua de mina - Nou moscada - Pebre negre - Sal de mar - Sucre Procediment: Es piquen les carns en una màquina de trinxar (pollastre, gallina, pilota, butifarra, orella..., el que hi hagi). En una paella ben gran s'hi posa oli bo i es fregeix ceba ben talladeta. S'hi tira nou la moscada ratllada, el pebre negre i la sal. S'hi afegeix el picat de carn ben desfeta, s'hi posa un got de llet i dues cullerades de farina. Es remena constantment amb una forquilla de fusta vigila

Com que ve Nadal haurem de tenir present que a la taula catalana no hi ha de faltar mai la forquilla. És generalment acceptat que l’ús de la forquilla arriba a Europa en el segle XI, i ho fa per Venècia des de la cort de Constantinoble, però no a tot arreu. No és fins a la cort de Luís XIV, que s’incorpora a les taules refinades de França. Fins llavors només ho utilitzavem els catalans, els venecians i els llombards. A mesura que el cerimonial es va anar complicant, la forquilla es va considerar un element de distinció. A partir de 1670, es considerava molt antiquat aquell qui no la utilitzava. A les taules d’Espanya, no es comença a generalitzar l'ús de la forquilla fins a principis del segle XIX. La primera fàbrica de forquilles de la Península Ibèrica es va instal•lar a Barcelona.

El bacallà salat es coneix des de molt antic a la cuina catalana. Un peix que podia arribar terra endins en condicions òptimes per al consum, lluny de la costa. Però la recepta que presento és barcelonina i, per tant, de ben aprop de la mar. A les cases de sisos i a les fondes de la capital de Catalunya, els qui venien de fora ciutat trobaven un plat calent sempre a punt: el bacallà "a la llauna". La recepta incorpora l'anomenat "pebre vermell", una espècie americana resultat de moldre la nyora seca, que pretenia substituïr l'antic pebre negre o "pebre bo" com encara se'n diu a Mallorca, que arribava de molt antic de l'Orient per la Ruta de les Espècies. Ingredients per a un que vol quedar ben tip: Un morro de bacallà salat Una culleradeta de pebre vermell 2 alls tendres Oli d'oliva morisca verge extra del Baix Priorat DO. Ciurana-Garrigues Un raig de vinagre de vi negre de garnatxa DO. Montsant Preparació: Es posa en remull el