Josep Fornés

Els bans de la Festa Major de Gràcia són dels pocs bans oficials que s’escriuen en vers. N’hi ha que els ha agradat trobar un referent en Enrique Tierno, quan feia d’alcalde a Madrid, perquè també feia bans municipals versiculats. Però Barcelona té una prou llarga tradició de bans i proclames carnestoltesques al segle XIX per a considerar els bans versiculats com un fenomen propi i antic. Cal remarcar que aquesta literatura satírica reviu a Gràcia el 1980 de la ma del Consell dels Bulls. Salvant l’enorme distància de la mordaç sàtira corrosiva dels gloriosos bans del Carnaval gracienc, el ban municipal de la Festa Major té la gràcia d’haver estat signat al llarg dels anys per una variada cort de mandataris municipals de tot signe i mida, entre la que podem trobar tres alcaldes i set regidors i regidores pel cap baix. El seu estil ha anat evolucionant, bo i mantenint un mateix caràcter que es podria definir com a “escatolíric”. És generalment acceptat que són obra d’una mateixa

La identidad es la calidad que una persona tiene de ser ella misma. Se trata de un atributo ontológico por el cual aquello que es no puede dejar de serlo. Un sentimiento es una intuición confusa que no se puede justificar racionalmente. Sentir, pero, es tener conciencia del propio estado. Ser ya es otra cosa. Desde el concepto estático de Parménides, pasando por el devenir de Heráclito, la síntesis de Aristóteles, hasta llegar a la dialéctica tras Hegel, la Metafísica ha definido con creces el hecho de la existencia humana y la divina. Por qué pues debe aceptarse sin rubor que se diga que la condición de catalán es sólo un sentimiento? Cómo es que en un preámbulo, sin valor jurídico, se afirma que se recoje el sentimiento mayoritario de los catalanes para definir Cataluña como una nación? Una nación es una comunidad de personas con varios vínculos culturales, sociales, económicos o históricos comunes, que le dan una fisionomía propia, diferenciada y diferenciadora y una voluntad de

La identitat és la qualitat que una persona té d’esser ella mateixa. Es tracta d’un atribut ontològic pel qual allò que és no pot deixar de ser-ho. Un sentiment és una intuició confusa que no es pot justificar racionalment. Sentir, però, és tenir consciència del propi estat. Ésser ja és una altra cosa. Des del concepte estàtic de Parmènides, passant per l’esdevenidor d’Heràclit, la síntesi d’Aristòtil, fins arribar a la dialèctica després de Hegel, la Metafísica ha definit prou abastament el fet de l’existència humana i la divina. Per què doncs s’ha d’acceptar sense rubor que es digui que la condició de català és només un sentiment? Com és que en un preàmbul, sense valor jurídic, s’afirma que es recull el sentiment majoritari dels catalans per definir Catalunya com una nació? Una nació és una comunitat de persones amb diversos vincles culturals, socials, econòmics o històrics comuns, que li donen una fesomia pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització i pr

Ingredients - Un pop roquer - Dues cebes - Cinc patates grans - Tres tomàquets - Quatre grans d'all - Una fulla de llorer - Una copa de vi blanc sec - Sal i pebre Preparació El neteja el pop i es bull durant vint minuts. Es treu de l'olla i es fa a trossos. En una cassola es prepara un sofregit de ceba i tomàquet. Es pelen i es trenquen les patates. Es posen el pop i les papates trencades a la cassola amb els grans d'all i la fulla de llorer. Es cobreix d'aigua, es salpebra i s'hi tira la copa de vi. Es deixa bullir fent la xup xup.

Al carrer de l’Hospital hi ha un racó que m’enamora on la llum frega suau camamilla i ruda alhora. Raig de llum, solet de maig, que beses la farigola entra ja pel finestral i porta la olor de fora. Regalèssia i codonyat, sàlvia, arrop i tarongina, romaní, menta, sidral i bresca de la mel fina. Sol de maig aquí al Raval, que al tardet tot ho il·lumines, has portat amb el firal tot l’aroma d’englantines

Avui el vermell esclata i per tot arreu se sent una olor de rosa fresca i una gran remor de gent La florista de la plaça ha muntat el parament. Verd, espigues, flors i cintes, ara a un preu, al tard veurem… Qui la vol la flor del dia? qui voldrà un regal d’amor? Al carrer, en paper de plata, avui es venen emocions. Josep Fornés

Enrenou a l’hora baixa, fustes velles al carrer. Gent menuda que tragina somnis, mobles, papers... Al terrat de la veïna l’aire es gronxa dolçament en un cel de serpentines veient com passa la gent La foguera de la plaça Alça un fum guspirejant. Encisera i descarada, Mentre crema va parlant Negra nit que l’aigua encantes I que el sol tens per amic. Fetillera de les plantes, Quants amors no hauràs cosit?

La història d’un mercat a cel obert El 25 de juliol de 1835 l’antic convent dels carmelitans descalços de Sant Josep a la Rambla, va patir les conseqüències de la crema dels convents. Només cinc anys més tard, el 1840, l’arquitecte Francesc D. Molina hi dissenyava els primers plànols d’una plaça pública per encàrrec municipal i en el seu emplaçament es va començar a construir una plaça quadrangular porxada voltada de columnes jòniques, a la manera d’una àgora clàssica. En aquesta nova plaça s’hi establí el mercat obert que des de 1217 havia ocupat cada dia el fora-muralla del Pla de la Boqueria. El 1860 la Maquinista Terrestre i Marítima construïa les cinc naus del mercat cobert de Sant Josep: la Boqueria. La desamortització del convent veí de les monges de Jerusalem el convertiria primer en biblioteca pública, i el seu enderroc el 1888 va fer que el seu solar acabés sent el que avui és la plaça de la Gardunya, immediata al mercat. A partir del segle XIII parades de flors a cel ob