Josep Fornés

Parlar dels origens del Carnaval no és parlar només de festa, és parlar de religió. La seva dimensió i presència en llocs distants del planeta, com també la seva relació amb altres festes de l’hivern, ha portat els estudiosos de la mitologia popular a situar el seu origen en un temps molt remot. Segons aquestes teories les històries sagrades de l’antigor, les contalles de les gestes dels déus dels pobles vençuts passarien a formar part de la temàtica oculta de contes i llegendes, i es farien presents a les festes que tot poble recrea com a expressió simbòlica de la seva memòria col•lectiva. Els déus del poble vençut solen ser oficialment dimonis pels qui detenten el poder de nova planta. Així és com les exterioritzacions de la religió vençuda han estat reprimides amb la màxima cueldat al llarg de la història, i només han estat permeses les adaptacions edulcorades que la religió dels vencedors hagi pogut autoritzar. Febrer és el mes central del Carnaval, i la festa coinci

Avui Dijous Gras comença el Carnaval i les pastisseries són plenes de coques de llardons. Aquí en va una recepta casolana i fàcil: Ingredients: - 1 làmina de pasta pasta de full (es pot trobar ja preparada a la botiga) - 50 gr. de pinyons - 50 gr. de sucre blanc - 50 gr. de llardons o morro de porc fregit Preparació: Un cop descongelada la massa s'estén damunt del marbre amb un corró tirant-hi farina per a que no s'enganxi. Es trituren bé els llardons fins a fer-ne una pols fina. S'hi posen els llardons triturats damunt la massa i es plega amunt i avall fins a tapar els llardons. Es treballa amb el corró. Es posa la massa estesa damunt la plata del forn, s'hi fan uns petits talls pel volt de la coca i s'omple de sucre i pinyons pel damunt. S'enforna fins que puja el full i es doren el sucre i els pinyons. La coca es pot acompanyar amb una bona malvasia de l'Hospital de Sitges.

Segons Joan Coromines la paraula escabetx vindria directament del mot arabopersa sikbaj, que vol dir "estofat de vinagre". Als Països Catalans n'hi ha diverses varietats: d'aviram de caça, com la perdiu, la guatlla la llebre o el conill boscà, o de peix. Avui us el proposo d'un peix que es troba fàcilment al mercat i que encara es pesca salvatge: el verat. Ingredients: - 5 verats grans - Farina - Oli d'oliva verge extra - Vinagre de vi - Aigua - 2 fulles de llorer - Orenga - 6 grans d'all - Sal de mar - Nyora o pebre vermell dolç Preparació: Netejem els sis verats ben frescos: treiem el cap, la cua i la tripa cuidant de deixar intactes els ous o els lletons si els tinguéssin. Enfarinem, salem i fregim el peix en una paella amb l'oli calent. Tirem els alls pelats i tallats pel mig, el llorer i l'orenga. Un cop tot ben fregit, sense que els alls es cremin, s'hi posa el pebre vermell o les nyores, que tampoc s'han de cremar,

On May 31, 2008, and for nine days, an expedition of The Ethnological Museum of Barcelona, it travels to Síria to present conferences, exhibitions and demonstrations of ethnological patrimony. Several affiliations of Barcelona dedicated to the study and the diffusion of this patrimony accompany the Museum in this project that presents in Síria the most genuine of the traditional culture of our country: the holiday. A group of 25 experts in folklore, organizers of traditional festivals of Barcelona, anthropologists, narrates of histories, dancers, musicians, choreographers, carriers of giant and bigheaded, move there to share the proper culture with the people of Damascus, Tartous and Lattakia. Our intention is to establish the dialogue between our cultures, following the steps that 200 years ago there should initiate the Catalan traveler Domingo Badía Leblich, Alí Bei.

Per la nit de Sant Antoni a Sa Pobla (Pla de Mallorca)és tradició fer aquesta exquisida panada gran que anomenam espinagada. Ingredients del farcit: - 2 manats d'espinacs frescos - 1 manat de ceba tenra (tendra) - 1 anguila no gaire gruixada (grossa) - 200 gr. de grans de pèsols frescos - 1 culleradeta de pols de prebe bo (negre) - 1 culleradeta de pols de prebe vermell covent (picant) - 2 grans d'all tenres - Un bon raig d'oli d'oliva - Una culleradeta de sal de mar Ingredients de la massa: - 50 gr. de saïm de porc (llard) - 50 cl. d'oli d'oliva verge d'olives morisques (arbequines) - 700 gr. de flor de farina de blat - 50 cl. de llet de vaca - 1 culleradeta de sal de mar Procediment: Damunt del marbre es prepara la massa fent un volcà amb la farina, bo i mesclant l'oli, la llet, la sal i el saïm tebi. S'ha de treballar una estona. S'estén ben fina la massa de la panada i es farceix amb les verdures crues tallades ben fine

Participating, feeling part of the community, can be complex in an urban society. The fiesta is a good instrument for voluntary identification, freely feeling part of the community. Rituals express sentiments that are invisible in everyday life as a result of the behaviour imposed by social norms. Phrases like this are often used to express some of the added values that we feel in the fiesta, though many researchers have pointed this out before us. Edmund Leach considered that rituals could be understood as the representation of the dramas of a society, expressing its conflicts at the same time as covering them up. Claude Lévi-Strauss and especially Victor Turner were fascinated by the individual emotions that surface in ritual celebrations, clearly showing the communitas, the utopian idea of paradise, of a ideal threshold situation showing the creative force of the ritual process and in which there is a idealised social relationship that is apparently based on equality and solidarit

Western urban cultures are characterized by their festival engineering, typical of our cultural industry, and by the intervention from Administrations or NGOs in the creation of celebrations wherever and whenever there is none. Such fact has propitiated a comparison between what some call "authentic" celebrations and "designed" festivals, although what would expected is to distinguish those celebrations that actually take place from those that do not. A celebration, after all, is an event around which people congregate and nothing more. In any case, the theoretical distinction between "celebration practices" and "festival engineering" shall be of use. The first refers to those events which make people celebrate spontaneously; and the second defines all the public events that have been deliberately designed, no matter by whom. Tradition: divine and profane Festivities are, among other things, ceremonies. They hold large series of profane and

Quan arriba el març, hi ha un dia en que la ciutat es desperta somniant . Vet aquí com començava la salutació d’un programa de la festa de Sant Medir a la Gràcia de finals dels noranta, que jo mateix vaig escriure amb qualsevol dels pseudònims habituals. La mateixa salutació acabava dient: La classe es fa avui al carrer i la senyoreta sembla més jove que mai. I una alenada d’aire fresc rep la primavera a peu de carrer. Sant Medir és una festa que se celebra des del 1830 quan el fred de l’hivern té compassió de les violetes boscanes de Collserola, quan el temps convida les mestres a treure els escolars al carrer a collir caramels i quan, de prop o de lluny, encara ressona el soroll dels saraus de Carnaval. Una desfilada matinal pels carrers de l’antiga Vila de Gràcia concentra cada tres de març ara com abans les colles de romeus d’arreu dels antics municipis del Pla de Barcelona anexats a finals del segle XIX a la ciutat moderna. Aquestes colles s’agrupen en una superestructura org

El 17 d’octubre de l’any 2003 la UNESCO proclamava solemnement la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. El mateix any declarava Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el Carnaval de Barranquilla i la festa de la Patum de Berga. La Convenció de la UNESCO considera “la importància que té el patrimoni cultural inmaterial, gresol de diversitat cultural i garantia del desenvolupament sostenible.” Reconeix també que “els procesos de mundialització i de transformació social d’una banda creen les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats però d’altra banda també comporten, com els fenomens d’intolerància, un greu risc de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural inmaterial, degut en particular a la manca de recursos per a la seva salvaguarda.” Cal destacar el fet que aquest organisme de les Nacions Unides es fixés en dos exemples de patrimoni etnològic intangible on el protagonisme és de la gent, de persones

A la ciutat siriana d'Alep fa milers d'anys que fabriquen el millor sabó del món a base d'olis d'oliva i de llorer. Aquesta recepta que us presento és fruit de la pròpia experimentació intentant aproximar-me a l'origen més primitiu i casolà. Ingredients: 1 litre d'oli d'oliva cru o reciclat (olea europea) 500 g. de fruits frescos de l'arbre del llorer (laurus nobilis) 1 cullerada de sal comuna 250 cl. d'aigua 150 gr. de sosa càustica(hidròxid de sodi) Procediment: En una palangana de plàstic, i ben protegits amb guants de goma, davantal i ulleres, hi posem un bon got d'aigua (250 cl.), la sosa càustica i una cullerada de sal de cuina. Amb un pal o cullera de fusta ben llarga remenem a poc a poc una bona estona fins que la sosa quedi ben desfeta en l'aigua (la solució agafa temperatura espontàniament fins ben bé uns 60 C) Tot seguit s'hi aboca l'oli a poc a poc bo i remenant. En un pot llarg i estret triturem ben fins el