Josep Fornés

On May 31, 2008, and for nine days, an expedition of The Ethnological Museum of Barcelona, it travels to Síria to present conferences, exhibitions and demonstrations of ethnological patrimony. Several affiliations of Barcelona dedicated to the study and the diffusion of this patrimony accompany the Museum in this project that presents in Síria the most genuine of the traditional culture of our country: the holiday. A group of 25 experts in folklore, organizers of traditional festivals of Barcelona, anthropologists, narrates of histories, dancers, musicians, choreographers, carriers of giant and bigheaded, move there to share the proper culture with the people of Damascus, Tartous and Lattakia. Our intention is to establish the dialogue between our cultures, following the steps that 200 years ago there should initiate the Catalan traveler Domingo Badía Leblich, Alí Bei.

Per la nit de Sant Antoni a Sa Pobla (Pla de Mallorca)és tradició fer aquesta exquisida panada gran que anomenam espinagada. Ingredients del farcit: - 2 manats d'espinacs frescos - 1 manat de ceba tenra (tendra) - 1 anguila no gaire gruixada (grossa) - 200 gr. de grans de pèsols frescos - 1 culleradeta de pols de prebe bo (negre) - 1 culleradeta de pols de prebe vermell covent (picant) - 2 grans d'all tenres - Un bon raig d'oli d'oliva - Una culleradeta de sal de mar Ingredients de la massa: - 50 gr. de saïm de porc (llard) - 50 cl. d'oli d'oliva verge d'olives morisques (arbequines) - 700 gr. de flor de farina de blat - 50 cl. de llet de vaca - 1 culleradeta de sal de mar Procediment: Damunt del marbre es prepara la massa fent un volcà amb la farina, bo i mesclant l'oli, la llet, la sal i el saïm tebi. S'ha de treballar una estona. S'estén ben fina la massa de la panada i es farceix amb les verdures crues tallades ben fine

Participating, feeling part of the community, can be complex in an urban society. The fiesta is a good instrument for voluntary identification, freely feeling part of the community. Rituals express sentiments that are invisible in everyday life as a result of the behaviour imposed by social norms. Phrases like this are often used to express some of the added values that we feel in the fiesta, though many researchers have pointed this out before us. Edmund Leach considered that rituals could be understood as the representation of the dramas of a society, expressing its conflicts at the same time as covering them up. Claude Lévi-Strauss and especially Victor Turner were fascinated by the individual emotions that surface in ritual celebrations, clearly showing the communitas, the utopian idea of paradise, of a ideal threshold situation showing the creative force of the ritual process and in which there is a idealised social relationship that is apparently based on equality and solidarit

Western urban cultures are characterized by their festival engineering, typical of our cultural industry, and by the intervention from Administrations or NGOs in the creation of celebrations wherever and whenever there is none. Such fact has propitiated a comparison between what some call "authentic" celebrations and "designed" festivals, although what would expected is to distinguish those celebrations that actually take place from those that do not. A celebration, after all, is an event around which people congregate and nothing more. In any case, the theoretical distinction between "celebration practices" and "festival engineering" shall be of use. The first refers to those events which make people celebrate spontaneously; and the second defines all the public events that have been deliberately designed, no matter by whom. Tradition: divine and profane Festivities are, among other things, ceremonies. They hold large series of profane and

Quan arriba el març, hi ha un dia en que la ciutat es desperta somniant . Vet aquí com començava la salutació d’un programa de la festa de Sant Medir a la Gràcia de finals dels noranta, que jo mateix vaig escriure amb qualsevol dels pseudònims habituals. La mateixa salutació acabava dient: La classe es fa avui al carrer i la senyoreta sembla més jove que mai. I una alenada d’aire fresc rep la primavera a peu de carrer. Sant Medir és una festa que se celebra des del 1830 quan el fred de l’hivern té compassió de les violetes boscanes de Collserola, quan el temps convida les mestres a treure els escolars al carrer a collir caramels i quan, de prop o de lluny, encara ressona el soroll dels saraus de Carnaval. Una desfilada matinal pels carrers de l’antiga Vila de Gràcia concentra cada tres de març ara com abans les colles de romeus d’arreu dels antics municipis del Pla de Barcelona anexats a finals del segle XIX a la ciutat moderna. Aquestes colles s’agrupen en una superestructura org

El 17 d’octubre de l’any 2003 la UNESCO proclamava solemnement la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. El mateix any declarava Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el Carnaval de Barranquilla i la festa de la Patum de Berga. La Convenció de la UNESCO considera “la importància que té el patrimoni cultural inmaterial, gresol de diversitat cultural i garantia del desenvolupament sostenible.” Reconeix també que “els procesos de mundialització i de transformació social d’una banda creen les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats però d’altra banda també comporten, com els fenomens d’intolerància, un greu risc de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural inmaterial, degut en particular a la manca de recursos per a la seva salvaguarda.” Cal destacar el fet que aquest organisme de les Nacions Unides es fixés en dos exemples de patrimoni etnològic intangible on el protagonisme és de la gent, de persones

A la ciutat siriana d'Alep fa milers d'anys que fabriquen el millor sabó del món a base d'olis d'oliva i de llorer. Aquesta recepta que us presento és fruit de la pròpia experimentació intentant aproximar-me a l'origen més primitiu i casolà. Ingredients: 1 litre d'oli d'oliva cru o reciclat (olea europea) 500 g. de fruits frescos de l'arbre del llorer (laurus nobilis) 1 cullerada de sal comuna 250 cl. d'aigua 150 gr. de sosa càustica(hidròxid de sodi) Procediment: En una palangana de plàstic, i ben protegits amb guants de goma, davantal i ulleres, hi posem un bon got d'aigua (250 cl.), la sosa càustica i una cullerada de sal de cuina. Amb un pal o cullera de fusta ben llarga remenem a poc a poc una bona estona fins que la sosa quedi ben desfeta en l'aigua (la solució agafa temperatura espontàniament fins ben bé uns 60 C) Tot seguit s'hi aboca l'oli a poc a poc bo i remenant. En un pot llarg i estret triturem ben fins el

La ciutat és alhora alterable i permanent, tangible i immaterial,concreta i abstracta. La festa d’una ciutat és un mirall de la vida social de la gent que hi viu, és una expressió sovint catàrtica de les passions i utopies de la societat, és també el reflex de les seves virtuts i vergonyes, és sovint també la representació simbòlica dels seus anhels de futur i un retrobament cíclic amb el seu patrimoni immaterial. Per aquest motiu podem entendre la festa com un mirall de la ciutat, un mirall que desdibuixa o retoca la realitat social, però que permet també veure-hi més enllà com si entréssim enl’inconscient col•lectiu. Una ciutat no es pot abastar amb una única mirada, es necessita una visió calidoscòpica, una observació múltiple per comprendre la complexitat que conté. Observant la festa observem la ciutat. La dimensió simbòlica de la festa ha estat sovint un element de conservació, però també de canvi. Inventant la festa la ciutat s’inventa a ella mateixa. Barcelona ha inventat cí

La ciutat és l'espai prodigiós on tot i tothom pot ser visible i invisible alhora, és el monstre que no dorm mai, el temps on el dia pot semblar nit i la nit pot semblar dia. Tota ciutat és un conjunt alterable de construccions tangibles i intangibles en el qual només hi ha una cosa que és immutable: el canvi. Els canvis socials i culturals que ens toca ara viure a les ciutats, potser precisament perquè ens toquen de ben a prop i en primera persona, ens semblen tan radicals que sovint quan pensem en la pluriculturalitat ho fem com si es tractés d'alguna cosa nova en la nostra societat. Però no cal que hi pensem gaire estona per adonar-nos que la nostra societat contemporània, com tota societat complexa, incorpora internament una realitat multicultural. Sense anar gaire lluny, a casa de cadascú podem constatar com les transformacions a què ha estat sotmès l'entramat de lligams d'aliança, de filiació i consanguinitat que encara anomenem família, són dignes de ser cons