Josep Fornés

El 17 d’octubre de l’any 2003 la UNESCO proclamava solemnement la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. El mateix any declarava Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el Carnaval de Barranquilla i la festa de la Patum de Berga. La Convenció de la UNESCO considera “la importància que té el patrimoni cultural inmaterial, gresol de diversitat cultural i garantia del desenvolupament sostenible.” Reconeix també que “els procesos de mundialització i de transformació social d’una banda creen les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats però d’altra banda també comporten, com els fenomens d’intolerància, un greu risc de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural inmaterial, degut en particular a la manca de recursos per a la seva salvaguarda.” Cal destacar el fet que aquest organisme de les Nacions Unides es fixés en dos exemples de patrimoni etnològic intangible on el protagonisme és de la gent, de persones

A la ciutat siriana d'Alep fa milers d'anys que fabriquen el millor sabó del món a base d'olis d'oliva i de llorer. Aquesta recepta que us presento és fruit de la pròpia experimentació intentant aproximar-me a l'origen més primitiu i casolà. Ingredients: 1 litre d'oli d'oliva cru o reciclat (olea europea) 500 g. de fruits frescos de l'arbre del llorer (laurus nobilis) 1 cullerada de sal comuna 250 cl. d'aigua 150 gr. de sosa càustica(hidròxid de sodi) Procediment: En una palangana de plàstic, i ben protegits amb guants de goma, davantal i ulleres, hi posem un bon got d'aigua (250 cl.), la sosa càustica i una cullerada de sal de cuina. Amb un pal o cullera de fusta ben llarga remenem a poc a poc una bona estona fins que la sosa quedi ben desfeta en l'aigua (la solució agafa temperatura espontàniament fins ben bé uns 60 C) Tot seguit s'hi aboca l'oli a poc a poc bo i remenant. En un pot llarg i estret triturem ben fins el

La ciutat és alhora alterable i permanent, tangible i immaterial,concreta i abstracta. La festa d’una ciutat és un mirall de la vida social de la gent que hi viu, és una expressió sovint catàrtica de les passions i utopies de la societat, és també el reflex de les seves virtuts i vergonyes, és sovint també la representació simbòlica dels seus anhels de futur i un retrobament cíclic amb el seu patrimoni immaterial. Per aquest motiu podem entendre la festa com un mirall de la ciutat, un mirall que desdibuixa o retoca la realitat social, però que permet també veure-hi més enllà com si entréssim enl’inconscient col•lectiu. Una ciutat no es pot abastar amb una única mirada, es necessita una visió calidoscòpica, una observació múltiple per comprendre la complexitat que conté. Observant la festa observem la ciutat. La dimensió simbòlica de la festa ha estat sovint un element de conservació, però també de canvi. Inventant la festa la ciutat s’inventa a ella mateixa. Barcelona ha inventat cí

La ciutat és l'espai prodigiós on tot i tothom pot ser visible i invisible alhora, és el monstre que no dorm mai, el temps on el dia pot semblar nit i la nit pot semblar dia. Tota ciutat és un conjunt alterable de construccions tangibles i intangibles en el qual només hi ha una cosa que és immutable: el canvi. Els canvis socials i culturals que ens toca ara viure a les ciutats, potser precisament perquè ens toquen de ben a prop i en primera persona, ens semblen tan radicals que sovint quan pensem en la pluriculturalitat ho fem com si es tractés d'alguna cosa nova en la nostra societat. Però no cal que hi pensem gaire estona per adonar-nos que la nostra societat contemporània, com tota societat complexa, incorpora internament una realitat multicultural. Sense anar gaire lluny, a casa de cadascú podem constatar com les transformacions a què ha estat sotmès l'entramat de lligams d'aliança, de filiació i consanguinitat que encara anomenem família, són dignes de ser cons

Càlami est un group de quatre amoreux de la musique traditionnelle. Ils présentent un répertoire enraciné dans la culture catalane et méditerranéenne. Les thémes de leur musique prennent leur source dans la vie quotidiene. C'est une musique festive, pleine de rythmes qui invite à la danse et à la fête. Les instruments (cornemuse, flageolet, tarota, acorséon, flûtes et percussions) et les chants s'inscrivent dans la tradition mais avec une vision actuelle.

Les artesanies de la festa han estat capaces de resistir l’embat de totes les modernitats tot i els canvis dels darrers temps. Els guarniments dels carrers en les festes majors dels barris de les ciutats, viles i pobles de Catalunya encara transformen per uns dies l’espai comunitari de la vida quotidiana de la gent en un escenari de fantasia que dura tan poc temps com la mateixa festa. Catires de flors, enramades i guarniment de carrers son testimonis vius d’una tradició que es reinventa en cada edició de la festa. A Gràcia la reinvenció de la tradició ha adquirit la categoria de mite. Ampolles de plàstic, envasos de iogurt, arpillera, filferro, tela de galliner, o bé escumes de poliuretà; materials reutilitzats i de baix cost que donaran forma, color i volum a un sostre de fantasia arran de balconada en el carrer en festes. La participació esporàdica del veïnat en els dies propers a la festa és prou nombrosa. L’antic costum de guarnir només en una nit ha donat pas a un llarg

Sumari: explicació del Museu Etnològic de Barcelona, introducció històrica. Característiques principals, la col•lecció, la programació, les exposicions, la comunicació, la relació institucional nacional i internacional. Nou enfocament de la museologia. La participació de les comunitats residents a Catalunya i el treball amb les cultures d’origen. Un museu amb història Des de les primeries del segle XX alguns intelectuals i erudits es plantejaren la possibilitat de fer un museu d’Etnografia a Barcelona. Acabada l’Exposició Universal de 1929 l’arqueòleg Pere Bosch i Gimpera organitzà el Museu Arqueològic en l’espai de l’antic Pavelló de les Arts Gràfiques. Allí Joan Amades i Gelats organitzà una primera col•lecció d’Etnografia segurament amb materials aplegats per ell mateix i per Rossend Serra i Pagès. Essent Agustí Durant i Sampere director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona es repren la vella idea. Per això es demana a Ramon Violant i Simmora i a Joan Amades que or

Ara que ha nevat al Priorat em sembla un bon moment per donar a conèixer una recepta de la cuina prioratina: la gallina amb olives. Ingredients: - Una gallina grossa a octaus - 4 cebes mitjanes - 250 gr. d'olives arbequines - 3 branques d'api - 2 naps - 1 xirivia - 3 pastanagues - Oli d'oliva verge extra d'arbequina (D.O. Siurana) - Una copa de vi negre ranci de raïm de garnatxa (D.O. Montsant) Procediment: Es bull la gallina en una olla gran amb les herbes pel caldo: l'api, una ceba, la xirivia, els naps i les pastanagues. Un cop estigui ben tova es retira del caldo. En una cassola de terra es tira un bon raig d'oli d'oliva verge extra d'arbequina. Es talla la ceba a juliana i es sobregeix, volta i volta. S'hi tiren les olives i la gallina i es cobreixen amb el vi negre i el caldo de bullir la gallina (també podeu aprofitar els naps). Es deixa que faci la xup-xup fins que es redueix el suc. S'acaba el plat posant la cassola al f