Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2018

En Patufet: era un pare i una mare...

Les memòries compartides conformen l’imaginari de la gent que es reconeix com a poble. La gent corrent de la meva generació, la que vam néixer a mitjans del segle passat, compartim moltes memòries: la memòria del so de la ràdio i dels discs de vinil, les olors de les palmes i els palmons, el tacte del quitrà i la sorra de la platja enganxats als peus nus, o les fregues d’oli i vinagre que aliviaven l’ardor de les cremades del sol a la platja lliure de Can Tunis. Un disc fabricat a Barcelona per la Compañía del Gramófono Odeón, S.A.E. l’any 1953 ens feia volar la imaginació: Vet aquí que una vegada era un pare i una mare, que tenien un fillet tan petit, tan petitet, que li deien: “En Patufet.” La untuosa veu d’Isidre Sola, que sortia de l’altaveu del tocadiscs, ens transportava a un ambient rural on un nen, amb la veu de falset de Rafael Anglada, volia anar tot sol pel carrer. A nosaltres no ens solien deixar anar sols pels carrers del barri, feia “xava”, i era insegur perquè pel carre…

El Museu Social

Imatge
Josep Fornés Garcia





El Museu Social fou una entitat vinculada als moviments noucentista i higienista barcelonins de principis del segle XX, creada l’any 1909 per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona de Prat de la Riba per fomentar iniciatives i activitats destinades a millorar les condicions de vida i de feina de la classe treballadora.



Josep Anselm Clavé havia aplicat uns principis semblants prou temps abans, fent-se ressò dels moviments del socialisme utòpic europeu. Clavé fundaria societats corals, les Euterpes, amb el propòsit de cultivar tota una generació d’obrers de la primera industrialització amb el seu ideal sintetitzat en el lema:



“Instruïu-vos i sereu lliures. Associeu-vos i sereu forts. Estimeu-vos i sereu feliços”



L’any 1932 la ciutat de l’Hospitalet de Llobregat veia néixer el seu Ateneu de Cultura Popular, una iniciativa políticament transversal i compromesa amb la cultura pública.



“Amb l’objecte del millorament moral dels seus associats i per tal d’aconseguir aquesta f…

Corpus

Quan la flor de la ginesta ha pintat de groc els camps, és que torna el temps de festa quan desperten els gegants. Enramades, serpentines, paperets de tots colors, ous que ballen i cireres i carrers tots plens de flors. Al tardet, amb la gentada, he sentit l'alè del temps, i una olor de flor marcida entre els pètals dels clavells. Josep Fornés

Surt al carrer

Surt al carrer

per escampar la boira

ara que ja no brillen

els llums del Nadal

Fes sentir la veu

dels qui mai criden

i canta amb la tendresa

dels mots compartits

Ben innocent, desafia

la foscor de la gent superba

i penja una llufa

a sa ufana vanitat

Fes-te gent i somia

pels qui han desaprès de somiar.

Riu a cor què vols i crida

per la teva Llibertat.


Josep Fornés

Vam sortir al carrer

Vam sortir al carrer.




En Guillem va pensar que no n'hi havia prou amb picar les cassoles al balcó des de la penombra.

I vam començar a enviar missatges a tothom per sentir-nos acompanyats.

Verdi avall, la gent s'afegia a la protesta i el barri tornava a fer-se barri.

Aquella cassolala coneixia bé de què anava tot plegat:

Abonyegada pels cops del cullerot per la indignitat i les mentides del mal govern, una i una altra vegada.

La indignació, la impotència i una barreja de ràbia i tristor que fan que si no crides rebentes!

Si: vam baixar al carrer per sentir-nos gent i no bèsties.

Per ser còmplices en la revolta

Per cridar als vuit vents del món que tenim consciència

Per saber que no estem sols

Per sentir-nos dignes

Vam travessar la plaça de la Revolució, amb la cara ben alta. I ja n'erem més els qui cridavem.

El repic de les cassoles es fonia amb el so esquerdat de la Marieta des de dalt del Campanar.

No hi erem tots, però picavem fort.

Entre totes les mirades vaig veure la d…