Ser de Gràcia i decidir

Ser de Gràcia i decidir.
Josep Fornés, antropòleg. Article publicat al setmanari l'Independent de Gràcia el setembre de 2014

Quan passa una festa solem tornar a la normalitat. Però, si la festa és gran, sol deixar rastre, un rastre d’identificacions personals i col·lectives, poc perceptibles, però que ajuden a entendre qui som.
La identificació és un concepte psicològic que relacionem directament amb la conducta, amb les habilitats, amb la ideologia, amb les creences i amb la història de vida de cada persona. Amb la identificació hom construeix la pròpia imatge.
La identitat és una recerca per tota la vida, és un procés constant, saludable i dinàmic, que pot variar segons la voluntat de cada individu, i que conforma i reforça el propi ego adult. Els conflictes que intervenen en aquest procés ens fan créixer com a persona. Només amb la construcció lliure i voluntària de la pròpia identitat podem assolir l'autoestima necessària per a una bona salut mental.
Els humans sóm éssers socials que compartim identificacions múltiples i voluntàries. Les nostres històries de vida s’entrecreuen de forma casual o intencionada, o totes dues coses. Però els grups de gent formem identificacions col·lectives que ens fan construir, de mica en mica, una identitat.
A la gent de Gràcia ens passa una mica això mateix: som de Gràcia quan volem i perquè volem. La identitat dels pobles, com la de les nacions, és una construcció simbólica, cultural, voluntària, lliure. No es pot imposar per la força. De la mateixa manera que tota relació de jerarquía i de domini sol causar patiment i problemes de salut mental al qui és dominat, també la identitat no es pot imposar, s’ha de decidir.
Ser de Gràcia ho pot ser tothom qui vol, per decisió pròpia. A molta gent li ha passat que “s’ha fet” de Gràcia per festes. Les festes ens fan percebre que formem part de la comunitat, ens identifiquen amb la gent i amb el territori. Les festes del barri han ajudat molta gent a decidir fer-se gracienca.
Però, com que les identificacions són voluntàries, també n’hi deu haver que reneguen d’aquesta identitat. Tot té a veure amb el procés de creixement individual i col·lectiu. El procés, en definitiva.
Els pobles lliures, com els ciutadans lliures, tenen més condicions per gaudir d’una millor salut democrática que els qui no ho són. Ser el que hom vol ser no és una qüestió de sentiment, sinò de lliure voluntat de decisió madura, adulta, conseqüent i sobirana.
Per aquesta mateixa raó és viu i apassionat l’actual “Procés català” de consulta sobre el futur polític de Catalunya. N’hi ha qui el voldria veure reduït a una simple qüestió sentimental, i això només pot ser fruit de la ignorància o de la ironia.