Els ocells del parvulari

Aquest poema va ser publicat per primera vegada l'any 1996 a la revista EL TELESCOPI de l'Associació de mares i pares de l'Escola Municipal Reina Violant de Barcelona. Va dedicat a la mainada del parvulari que van tenir el goig de gaudir del jardí de la Vila Urània, la casa des d'on l'astrònom Josep Comas i Solà va observar el cel des del seu telescopi. Comas i Solà va ser el director de l'Observatori Fabra que va observar els Canals de Mart i va descobrir cossos celests, com l'asteroide Barcelona. Al jardí de la Vila Urània solien anar els ocells.

ELS OCELLS DEL PARVULARI

Al jardí del parvulari
ha arribat un munt de gent,
n'hi ha que venen a diari,
n'hi ha que tornen l'any vinent:

Bec lluent, la capa negra,
ha arribat d'hora al matí,
és la merla parladora
la qui canta al meu jardí.

El pit-roig llueix sa ploma,
petitet i espantadís,
s'ha ennfilat dalt d'una branca
i ha volat, que jo l'he vist!

Negra i blanca, cridanera,
damunt l'heura s'ha parat
una garsa tafanera
de posat ben descarat.

Prop l'acàcia que verdeja
en el pati assoleiat
un pardal saltironeja,
menut ell, però espavilat!

Al plomall de la palmera
un grupet molt parlador
xerra i vola, vola i xerra
confonent-se en la verdor.

Picotegen al sorral
el poc pa que allí s'hi dona,
van vestits de gent formal
els coloms de Barcelona.

Vol rabent, les ales negres,
ha arribat amb el bon temps.
Qui sap quantes primaveres
ha anunciat son xiscle intens?

Josep Fornés, maig de 1996

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema de Tots Sants

La recepta: Sabó de llorer