Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 29 de juliol de 2012

Festa Major de Gràcia 2012. BAN

BAN Quan s’acosta el mes d’agost, quan la llum no dura massa, hi ha un trocet de món a on embellim carrers i places. Si fa fresca a hora baixa anirà en Joan desvetllant un secret tot fet de caixes, de filferro i paperam. Al balcó del senyor Pere hi ha penjat un elefant, i entremig d’un món de mones, un ninot el va empaitant. A l’entrada del carrer, entre el forn i el bar d’en Cisco, hi ha festaires a recer, quatre gotes mal comptades. El vent bufa de tronada, Collserola es veu tapat, Gràcia és tota endiumenjada i a la plaça hi ha envelat! A la porta, amb lletres grosses, un bàndol hi ha penjat que te diu, entre altres coses, quarts i hores ben tocats: “Avui ball fins a les dues, que demà toca pencar, que els dies abans de festa fins a quarts de quatre es pot rondar. No donem feina al brossaire, que no calgui netejar, que només sentim la flaire del perfum de festejar Contra el foc diabolical fora robes delicades, cal vestir cotó, com cal, vade retro sucarrades! I aquell bell adornament, que el carrer tot engalana, mai no es toca, solament abelleix veure’l, tu xala’t.” Al matí gralles i traques, a migdia hi ha convit, a la tarda hi ha cucanyes, i al capvespre esclata el pit. Que a la nit pertot llumeja, que avui en Roc troba marit, la Maria li té enveja i va amb un noi molt eixerit. Festa de l’agost de Gràcia, que enamores tanta gent, tot l’encant i ta bellesa fes durar fins l’any vinent.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada