Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 8 de maig de 2012

La col · lecció d'objectes etnogràfics de l'Associació Lablad d'Oulad M'Taá



A la fotografia, d'esquerra a dreta: Enric Miró i Josep Fornés amb un venerable integrant de la Hammada de Oulad M'Taa, una prestigiosa agrupació folklòrica dedicada a la conservació i difusió del patrimoni etnològic oral i immaterial. A la seva dreta Mohammed el Bouhali, impulsor inicial del projecte
Presentació del Museu Etnològic de Barcelona  
El Museu Etnològic de Barcelona es defineix com un espai de coneixement entre cultures en un món plural, i té les ciutats, les viles i els pobles com a primers elements de referència per a l'estudi de la societat en tota la seva complexitat.
La Nit dels Museus al Museu Etnològic de Barcelona
  El Museu centra la seva atenció principal en l'àmbit català i en les cultures de les comunitats que són presents a la ciutat de Barcelona com a capital d'un país, Catalunya, que ha estat i és terra d'acollida de persones vingudes de tot el món al llarg de la història.

El Museu pertany a una xarxa de museus d'Etnologia a Catalunya, Xarxa de Museus d'Etnologia des de gener de 2008. Aquesta xarxa de museus la integren actualment vuit museus catalans: l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, al Museu Comarcal de la Conca de Barberà, el Museu Comarcal del Montsià, el Museu de la Pesca de Palamós, el Museu dera Val d'Aran , al Museu Etnològic del Montseny - la Gabella, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí i el Museu Etnològic de Barcelona.

De tota la xarxa, és el museu més gran en superfície i col · leccions, i el que disposa de més personal i més pressupost.
La investigació científica que realitza el Museu té com a motiu, i dóna com a resultat, la documentació de les col · leccions, exposicions, audiovisuals, articles, conferències.

El treball de camp es fonamenta en tres aspectes: la societat a la qual serveix com a centre patrimonial públic de l'Ajuntament de Barcelona, ​​les seves importants col · leccions de materials etnogràfics i arqueològics dels cinc continents, i les potencialitats de l'equip d'experts professionals del Museu, entre els quals hi ha antropòlegs, etnòlegs, historiadors de l'art, restauradors, gestors, comunicòlegs i educadors, a més de diversos col · laboradors externs.

El Museu té una llarga tradició i experiència en la investigació i cooperació en l'àmbit internacional, en què desenvolupa programes propis de recerca.

El Museu, doncs, desplega la seva acció en diferents àmbits, un dels quals és a més l'àmbit de la cooperació cultural internacional. Es tracta en aquests casos de projectes austers que tenen una aplicació i incidència directa en les comunitats, grups, associacions o col · lectius professionals en què s'insereixen.
Museo de Antropologia de la Universidad del Atlántico (Colòmbia)
El Museu manté relacions d'intercanvi d'experiències i cooperació amb institucions, museus i universitats de països de tot el món: en especial, a Europa, institucions d'Espanya, França i Bèlgica; a Llatinoamèrica, de Colòmbia, Mèxic, Equador i Veneçuela, en Àfrica, del Marroc i Costa d'Ivori, en Àsia, de Síria i Israel, ia Oceania, d'Austràlia.

Al Museu també es realitza una intensa activitat al voltant del treball de cooperació amb les comunitats a escala local i internacional. Cal destacar la feina que és fa amb els col · lectius gitano, marroquí, guineà, equatorià, mexicà, colombià i veneçolà.

Es dedica una atenció especial als col · lectius dels barris de Barcelona que estan relacionats amb les festes populars: diables, gegants geganters, balladors, grups de danses, castells castells, guarniment de carrers a les festes de barri, i molts amb els que el Museu té una relació molt estreta.

El Museu Etnològic de Barcelona custodia una col · lecció de més de setanta mil objectes de cultura material, quaranta mil imatges i material de vídeo i d'àudio.

La seva seu al parc de Montjuïc és el primer edifici de Barcelona construït al segle XX amb finalitats museístiques.

El Museu posa l'èmfasi en les formes de coneixement de l'altre, des de la pràctica i la implicació personal i des del diàleg, per recrear les pautes de convivència per al futur i per poder presentar els canvis i les fractures de la societat actual, contribuint a la creació d'un nou imaginari per a la cohesió social.
Considerem que cal superar el museu col · lecció per passar al museu participatiu i dialogant.

El Museu es defineix com un museu del tercer mil · lenni que ha de tenir una gran capacitat d'adaptació als canvis socials i econòmics que es produeixen en les societats avançades.

Les col·leccions de Marroc

Les col · leccions marroquines del Museu estan formades per més de dos mil objectes. Aquests han estat recollits en un extens treball de camp en diverses expedicions efectuades, en una primera etapa, entre 1952 i 1970. I des del 2000 fins a l'actualitat. Les col · leccions són conjunts d'objectes com a eines agrícoles, eines d'artesans, de cistelleria, atuells domèstics de tot tipus de materials, mobles, catifes, tapissos, mantes, tovalloles, vestits, joieria, amulets, objectes religiosos i instruments musicals.

Els objectes reunits corresponen a poblacions de cultura amaziga i de cultura àrab, i també de la minoria jueva marroquina tant de procedència rural com urbana. Aquesta diversitat de col · leccions permet donar a conèixer la complexitat cultural del Marroc tradicional.


Oulad M'Taá, un llogaret del sud del Marroc

Oulad M'Tàa és el nom amb què es coneix una tribu assentada en diversos duars, petits nuclis de població, situats a quaranta-vuit quilòmetres al sud de la ciutat marroquina de Marràqueix, a la zona denominada la Haus de Marràqueix.

El llogaret compta amb poc més de cinc mil habitants, una població d'origen amazic que va ser incorporant població àrab originària del Sàhara. En Oulad M'Taá també han viscut jueus antics, jueus sefardites i beduïns procedents del Iemen. La major part de la població jueva va emigrar a Palestina durant el temps en què el govern d'Israel va incentivar la colonització dels nous territoris que aquest estat anava incorporant.
A Oulad M'Taá no es recorda cap conflicte entre musulmans i jueus abans de les diverses guerres a Palestina. Fins i tot s'explica que hi ha hagut casos en què alguns dels fills dels antics veïns jueus emigrants han tornat al poble durant les vacances.

Oulad M'Ta'a té una escola i un institut, amb 548 alumnes, dispensari mèdic, mercat i transport públic. Del transport l'atén la companyia d'autobusos ALSA, que cobreix una línia regular entre la veïna població de Amizmiz i la capital, Marràqueix. La parada de l'autobús de línia es troba a un quilòmetre i mig del poble. Una antiga tafona s'utilitza avui també com a aparcament per a motocicletes i bicicletes al costat de la parada de l'autobús. Cada matí i cada tarda el magatzem de l'almàssera és el punt de trobada dels treballadors en les seves anades i vingudes a la ciutat.

En les fèrtils hortes del duar es cultiven en minifundi tot tipus d'hortalisses. Remolatxa, patates, albergínies, pebrots. Els arbres fruiters abunden: les llimones, les mandarines i les taronges tenen bona fama. Encara que el tractor es va fent present, encara es poden veure animals com mules i rucs. El bestiar oví és el principal, però destaca la cria de cavalls de bona raça per a una de les activitats festives tradicionals que més prestigi ha donat a la tribu Oulad M'taá a tot el Regne del Marroc: la T'Boreda, a la que els francesos solen anomenar de forma teatral: la Fantasie marrocaine. El nom original hauria traduir-se en català per "Polvorada", pel fet que els experts genets locals disparen al vent les seves escopetes carregades de pólvora mentre galopen a lloms dels seus cavalls.

El grup de genets de la T'Boreda representen la força indòmita del caràcter rebel de la gent de la tribu, que va plantar cara a la monarquia alauita en diversos episodis de la història del país.
El mestre Jasin ens convida a visitar el local provisional de la col · lecció d'objectes etnogràfics del futur museu.

Lablad L'associació per al Desenvolupament social i cultural de Oulad M'Taá.
En l'actualitat el poble pateix una important depressió econòmica i sociocultural. Com a conseqüència d'això els joves emigren cap a Marràqueix o a les ciutats del nord del país, i també a Europa.

El patrimoni cultural tradicional de la comarca ha patit el menyspreu local i la depredació forana, sobretot a causa d'actituds neocolonials i d'una explotació del turisme dirigida per empreses europees, majoritàriament franceses.

Una associació local vol preservar el patrimoni etnològic com a factor de desenvolupament social i cultural a la zona. Es tracta d'Lablad, Associació per al desenvolupament social i cultural de Oulad M'Ta.

Antropòlegs i museòlegs del Museu Etnològic de Barcelona els acompanyen des de l'any 2006. L'associació Lablad té l'abnegada dedicació dels mestres de l'escola del poble, els quals impulsen la recol · lecció de materials etnogràfics entre la gent dels diferents duars, a través de les famílies de l'alumnat de l'escola. Ho fan amb l'objectiu de fundar un museu local.
El mestre Mustafà, vicepresident de l'associació mostrant la col · lecció d'objectes etnogràfics.

Les nenes i adolescents són els que amb major intensitat es dediquen a la tasca de recol · lectar i documentar el patrimoni etnològic oral i immaterial. Fins han creat i interpretat una pel · lícula sobre el treball, costums i tradicions de les dones del poble. Contes, llegendes, activitats femenines es recullen com tresors de la pròpia cultura, a través de les ties, les àvies, les mares i, per extensió, la família sencera.

La importància d'implicar especialment a les nenes en el projecte, és per als mestres impulsors d'aquest, una raó de continuïtat en l'estudi i una estratègia per evitar l'abandonament dels estudis per part de les nenes. Moltes famílies no accepten assumir el preu diari del bitllet d'anada i tornada de l'autobús que hauria de portar les seves filles a la ciutat per assistir a les classes de l'institut d'ensenyament secundari.
Aquest simple fet pot dissuadir a una nena de continuar estudis superiors, tot i que són precisament les nenes les que obtenen millors resultats acadèmics. Algunes de les alumnes de l'escola del poble són les millors estudiants de tota la comarca, amb les notes més altes. El treball dels mestres que dirigeixen l'associació Lablad és sens dubte de gran importància estratègica per al futur desenvolupament social i cultural d'aquest territori, de fet constitueix el principal objectiu de l'associació i del nostre projecte compartit.

Quant al patrimoni material, les famílies aporten objectes de vida quotidiana, alguns ja en desús o en procés de substitució per altres de fabricació industrial o de materials reutilitzats: galledes de rentar la roba de plàstic, alforges de pneumàtic reutilitzat, etc. El treball de les dones es veu prestigiat en posar en valor aquells objectes domèstics que fins ara havien estat considerats trastos vells, però que a partir d'ara són un patrimoni comú que fa homenatge als ancestres.


 Les institucions locals, l'escola, l'ajuntament, les autoritats educatives, observen el procés amb interès, no sense la deguda cautela, atès que per a tot hi ha una primera vegada, i obrir camí és sempre difícil i arriscat.
Mohammed, un dels millors defensors de la preservació del patrimoni, entrevistat per Enric Miró

La col · lecció actual compta ja amb més d'un centenar d'objectes etnogràfics entre els que hi ha ceràmica de tota mena, joguines tradicionals, indumentària quotidiana, indumentària de festa, vaixella de cuina, molins de mà, joieria, grillons, ferradures, eines de conreu, eines agrícoles, i un llarg etcètera que cada dia creix.


El treball de camp, la investigació etnogràfica sobre el terreny.

Durant l'estada dels professionals del Museu es va aprofitar per documentar el testimoni dels protagonistes d'aquesta experiència, una novetat al Marroc, la creació d'un museu etnogràfic local impulsat per la mateixa població. L'antropòleg i educador Enric Miró, responsable d'activitats i difusió del Museu és un bon coneixedor de la cultura marroquina, la seva experiència en el treball de camp etnogràfic el capacita en gran manera per a la interlocució amb tot tipus de col · lectius. Fill de catalans emigrats a Veneçuela, va tornar a Catalunya als dotze anys; això va ser potser el que li va dotar de la seva excel · lent capacitat per a la mediació intercultural.


Amb la col · laboració del professor Jordi Orobitg, professor del Màster d'Antropologia Visual de la Universitat de Barcelona, ​​es va procedir a l'obtenció d'imatges en format vídeo digital amb el propóstito de produir diversos materials documentals audiovisuals per a la posterior utilització en les exposicions del Museu de Barcelona i del futur Museu de Oulad M'Taá.
Entrevista a Jasin, mestre del poble i membre actiu de l'associació Lablad. El marc de l'entrevista és una Harsha, l'horta d'una casa tradicional, que l'associació vol preservar.



Es van captar més de 1.500 imatges fotogràfiques amb contingut etnogràfic, amb l'objectiu de documentar l'actualitat de la realitat social i cultural de la Hauss i dels diferents duars de Oulad M'Taa.

Aquestes imatges etnogràfiques formen part de l'Arxiu d'Imatges del Museu Etnològic de Barcelona i del fons de l'Associació Lablad.
Nous materials, com la goma per pneumàtics, substitueixen els materials tradicionals en les noves artesanies.

El treball de camp va permetre, mitjançant la implicació dels informants, la captació d'imatges del treball dels artesans, les indústries tradicionals i els treballs camperols. També es van realitzar entrevistes etnogràfiques als principals implicats en el projecte, així com a personalitats locals. Amb tot això s'ha produït un breu documental que recull l'experiència. En les entrevistes amb els informants es va utilitzar sempre la llengua àrab, mitjançant un intèrpret local molt especial, el mateix responsable de la idea inicial Mohammed El Boujali, habitual col · laborador del Museu de Barcelona, ​​nascut al poble i resident a Barcelona.


Especial atenció va merèixer el treball de documentació del vell molí fariner, encara en actiu, ja que és considerat un patrimoni monumental en perill de desaparició. El molí es troba situat al costat del principal font d'aigua potable que tradicionalment ha proveït les necessitats de la gent dels duars de la Hauss. Aquesta font mítica raja al peu de les roques a la falda de la muntanya, a la serralada de l'Atles. El molí utilitza l'aigua del rierol per accionar la mola de pedra, un enginyós dispositiu permet moldre el blat en qualitat de sèmola o de farina fina a voluntat.

El molí d'aigua que encara produeix farina i sèmoles

És important assenyalar la presa de consciència col · lectiva que sobre el propi patrimoni etnològic han aconseguit assolir els impulsors d'aquesta experiència. Els objectes recol · lectats per l'associació es van exhibir a la festa local en una carpa disposada a aquest efecte, i cal destacar que va ser l'activitat més celebrada de la festa.

A la festa se celebra un festival de música i, és clar, una exhibició de la T'Boreda. Al festival col · labora una xarxa internacional de cooperació cultural: la Xarxa Cornisa, amb participació de les entitats Sodev i So de Pau de Barcelona.



Un altre dels objectius de l'associació és que un nou turisme responsable, dut a terme en determinades condicions i gestionat des de la pròpia associació, pugui influir positivament en la comunitat ia la zona. També seria una activitat que influenciés en actituds individuals i col · lectives i en aspectes materials: en l'augment de l'autoestima col · lectiva, en una certa dinamització o diversificació econòmica o en l'enfortiment de la identitat cultural local.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada