Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 25 de març de 2011

Contes càustics: La Mariona

La Mariona sempre va ser una noia de bona família.
A casa eren moltes germanes, gent de missa. Em sembla que una va ser mestra. El noi era més baliga-balaga, però molt bon noi, potser el millor de tots. Feia d’artista.
Recordo que tenien un piano antic, d’aquells de paret, que tocava una tieta seva que n’havia ensenyat. Aquells dits de sarment ranquejaven damunt la grogor de les tecles. Evitava fer-se forta en les notes que desafinaven. Però déu n’hi do com se’n sortia prou i encara. La tieta ensenyava piano a les nenes.
La Mariona va tenir entrebancs de joveneta, quan la van agafar en aquell pis de comunistes, pobreta. Va estar a la presó i tot, i va haver de marxar a fora. Sempre va ser d’esquerres.
El seu marit era molt de la ceba. Una família de gent important, de junta d’entitat, no pas gent de pila. Algun fins i tot havia arribat ben amunt a la política.
La Mariona parlava poc, sovint escoltava i somreia. Els seus ulls sí que parlaven, però mai no entenies ben bé què volien dir.
Mai no vam saber de bo de bo quina feina feia. Deiem que devia ser important, perquè tothom en parlava.
Els havia d’anar prou bé, perquè la brillaven. Es van vendre els dos pisos i se’n van anar a viure en una torre amb jardí a la part alta. Es veu que a ella li anava bé per escriure.
Ara que hi caic, potser sí que escrivia. Encara que mai no li vam llegir res.
Van tenir dues nenes. Eren clavades a la iaia: els ulls d’ametlla, que no els cabien a la cara, i unes pestanyes llargues, molt boniques.
Van anar a una bona escola, en això no miraven prim, i a totes dues els van anar bé els estudis.
Quan es va casar la gran hi va haver molt d’enrenou. Es veu que el seu xicot no feia prou per ella. La nena havia acabat Biologia i el noi només tenia la Formació Professional. Això a la Mariona no li feia cap gràcia i sempre la va neguitejar.
S’havien conegut en un concert de rock. Ell vivia a l’Hospitalet i era cosí d’una amiga de l’institut amb la que la nena sempre quedava.
La Mariona va tenir un bon disgust quan els consogres es van entestar a fer un casament amb convit i tot. Ella que s’havia casat pel civil, en texans i amb un pa amb tomàquet i prou.
La Mariona no hi va anar pas al convit. Encara tenia dignitat, ideals, principis. Ella tenia consciència de classe.