Codonyat amb nous


Els codonys són el fruit del codonyer (Cydonia oblonga), un arbre de la família de les Rosaceae que sembla ser originari del Caucas. Però, com tot en aquest món, a més de la perspectiva botànica també té una perspectiva llegendària.
Ta Jania, que es pronuncia Ta Janiá, i que en català sempre s'ha dit La Canea, és una bonica població de l’illa de Creta on segons una llegenda hi havia hagut el famós Jardí de les nimfes Hespèrides on hi havia l’arbre de la vida que donava les meravelloses pomes daurades que la deessa Era feia guardar al drac de cent caps, el temible Ladó, un dels adversaris de l’heroi Hèracles en els seus treballs. Doncs  vet aquí que aquelles pomes mítiques serien els nostres codonys.
Els codonys són bons a començament de la tardor. Com que contenen molta pectina són excel·lents per a fer una deliciosa confitura: el codonyat.
En aquesta recepta incorporo nous de noguera, una versió del codonyat que vaig conèixer a Lleó, al País Llionés, i que em sembla interessant.
Ingredients:
2 quilos de codonys verds.
1 quilo i quart de sucre blanc de remolatxa
Aigua de mina
Mig quilo de nous de noguera pelades

Preparació
Es pelen els codonys, es tallen a octaus i es treuen els cors, separant la polpa de les llavors i la part dura i granulosa. En una cassola s’hi aboca mig litre d’aigua i s’hi fan bullir les pells, els cors i les llavors per a que desprenguin la pectina. En un calder gran i fondo s’hi posa la polpa, tallada a bocins, de tots els codonys, el sucre i el brou colat de fer bullir les pells, cors i llavors. Es tapa i es deixa coure a foc lent fins que s’hagi desfet el sucre i els codonys estiguin ben cuits. Ara és el moment de triturar el codonyat amb una batedora. Es manté destapat i a foc lent mentre es remena regularment amb una cullera de fusta prou gran per a evitar cremar-se amb les esquitxades. Ha de bullir lentament fins a perdre bona part del líquid. Com més bulli, més espès quedarà el codonyat. Un cop obtinguda l’espessor desitjada es retira del foc. És el moment d’abocar-hi les nous pelades. Es deixa refredar en motlles.
Aquest codonyat es deixa menjar prou bé acompanyat de mató o bé de formatge fresc de llet de cabra.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Poema de Tots Sants

La recepta: Sabó de llorer