Primavera
que bressoles el Masroig
quin goig fas quan et despertes
un matí d’abril boirós.
lentament puja un tractor,
vorejant bosc i marjades
puja un home cap al tros.
ginestera i romaní
frec a frec són amb la vinya,
terra aspra i aspre el vi.
que grogueja en la verdor,
a qui passa l’afalaga
tot i sa poqueta olor.
que ara té bona saó,
al capvespre el sol rutila
en un cel de mil colors.
s’apodera de la nit,
pampallugues enciseres
que omplen un cel infinit.
vistos els versos i olorades les fotos dels teus camins del poble, mentre els edificis gegantívols novaiorquesos em fan sentir xic petirric si els miro des de baix i quan sóc a dalt de tot, com ocell que tot ho abasta, amb ganes d'allunyar-me i deixar el brogit mecànic. (avui he pujat al mirador del "empire state building" i després he travessat el pont de "brooklyn)
ResponElimina