Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 15 d’abril de 2011

El bugader, el ministre i l'emperador


Això era i no era, que en temps del gran emperador mogol Yalaluddin Muhammad Akbar, honorable fill d’Humayun, fill del venerable Babur i de la bella Hamida Begun, vivia als verals de la ciutat de Fatehpur Sikri un pobre home que passava els seus dies guanyant-se la vida rentant roba a les fredes aigües del riu.
Un dia que el seguici reial del Gran Akbar creuava el riu per anar de cacera, l’emperador va trobar que les aigües del riu eren prou fredes com per gelar els peus de qualsevol guerrer, per brau que fos.
Com que el govern de l’emperador era reconegut per la saviesa dels seus ministres, va gosar reptar el seu primer ministre, el venerable Bayran Jan, a trobar algú que fos capaç d’aguantar submergit fins al coll, i durant tota una nit, en les fredes aigües del riu. Si algú era capaç d’aguantar-ho el cobriria d’or i gemes precioses.
Aviat el ministre va trobar la solució al repte de l’emperador en la persona del bugader del riu. L’home s’hi va avenir tot pensant en la riquesa que obtindria.
Akbar va ordenar disposar una guàrdia d’homes armats per vigilar la freda nit del bugader.
L’endemà al matí, Bayran va informar l’emperador de la proesa del pobre remullat. Akbar va voler saber per boca de l’heroi la seva gesta.
- Com has pogut resistir el fred, bugader?
- Amb l’escalfor de la lluna que il•luminava la bellesa del vostre palau, majestat
En sentir aquestes paraules, l’emperador es va enutjar, i amb un rampell d’ira etzibà:
- Això és fer trampa! T’ha ajudat l’escalf de la lluna. Has perdut la recompensa.
El pobre bugader va haver de tornar al riu a rentar roba dia rera dia.
Però el venerable Bayran Jan va lamentar la injusta decisió de l’emperador i va enfilar un pla per fer repensar Akbar i corregir la seva prepotència.
Encara no apuntava el sol un matí que anaven de cacera, quan Akbar va trobar que Bayran feia tard, i va ordenar que un soldat de la seva guàrdia anés a cercar el ministre.
En tornar el soldat va explicar que el venerable Bayran Jan vindria tan aviat com pogués escalfar el seu esmorzar. Però passaven les hores i el ministre no apareixia.
Tan i tan va haver d’esperar l’emperador que, a la fi, va anar ell mateix a veure què passava. El seu company de cacera estava escalfant un parell d’ous en la freda llum de la lluna que es reflectia en un mirall d’argent.
- Majestat, vinc ara mateix, tot just en el moment en que es coguin aquests ous a la llum de la lluna.
- Però, que ets boig Bayran? Com vols que la lluna escalfi els ous?
- Oh, Gran Akbar, vós en la vostra majestat vau saber veure prou escalfor en la lluna damunt les fredes espatlles del bugader del riu. Jo només confio en el vostre criteri.
Akbar va entendre la lliçó del venerable ministre. Immediatament va ordenar que cobrissin d’or i gemes el pobre bugader, que mai més no va haver de rentar roba al riu.
Yalaluddin Muhammad Akbar va poder tornar a anar de cacera amb el ministre més savi de tot l’Orient.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada