Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 23 de març de 2010

La primavera la gent altera


La primavera astronòmica comença amb l’equinocci el 21 de març en el nostre hemisferi Nord, i acaba amb el solstici d'estiu el 21 de juny. En l'hemisferi Sud va del 21 de desembre al 22 de setembre.
Hi ha raons neurofisiológiques que poden explicar el canvi en l’estat d’ànim de la gent en el temps en que el dia s’allarga. El diencèfal és la part del cervell on són el tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem, el subtálem i els ganglis basals. Està separat dels tàlems òptics pel solc hipotalàmic. És el regulador de moltes funcions de la vida vegetativa i de les seves relacions amb les activitats vitals. Existeix, entre d’altres, una influència dels nuclis hipotalàmics sobre les funcions sexuals, i les reaccions emotives i psíquiques. Els tàlems òptics són dos grans formacions ovoides de substància grisa -no cobertes de mielina- situades en l’encèfal. El tàlem és el principal centre de relació entre la medul•la i el cervell, en ell acaben totes les vies sensitives importants i amb la seva mediació es produeix la resposta emocional a les sensacions. L'hipotàlem regula o està relacionat de forma directa amb el control de moltes de les activitats vitals de l'organisme i en dirigeix altres necessàries per a sobreviure: menjar, beure, la regulació de la temperatura, dormir, el comportament afectiu i l’activitat sexual.
És coneguda la frase popular la primavera la sang altera, però més rigorós seria afirmar que la primavera el que altera és l'hipotàlem, a causa de la llum.
Però també hi ha raons etnohistòriques que expliquen els canvis en l’estat d’ànim col•lectiu dels humans o, altrament dit, l’increment de les celebracions en el temps de primavera.
A Europa la primavera ha representat des de molt antic un temps d'esplendor des de mitjans de març fins a finals de juny, de foc a foc, de foguera a foguera, de Sant Josep a Sant Joan.
A la primavera se senten més els ocells. La relació d'aquesta estació amb el cant dels ocells ha influït en el cançoner popular. Sobre el cant del cucut, per exemple, s'han explicat molts relats i cançons: “Si el pecu no canta/pal veinte d'abril/o se ha muerto el pecu/o viene la fin”. En l'antiga Grècia, el cucut tenia un significat relacionat amb el matrimoni: “Cuco del rei, cuco de la reina, ¿cuántos años me das de soltera?”.
La Primavera ha representat el renéixer de la vida, el temps del sol que escalfa ni poc ni massa, el període entre el fred hivern i el tòrrid estiu que tot ho agosta. És el temps de les festes del ram, de la veneració i l’exaltació de les plantes i de les flors. És el temps de l'arbre de maig, del mes de maig, del mes de María, el temps de Flora, l'exaltació de la vegetació, de l'amor i de la festa. És quan al camp castellà es cantaven “las mayas”: les cançons de maig cantades en les seves festes per les dones. “Mayo festero, tira la rueca detrás del humero”
La Primavera té el seu final apoteòsic amb el solstici d'estiu en la festa de Sant Joan. Maig i juny tenen vestigis d'antigues festes mediterrànies europees, com les que es celebraren en honor a déus i deesses com Vulcà, Flora, Venus, Maya o Bel. La més important i significativa celebració de la religió catòlica, la Pàsqua, també és en plena primavera. Caldrà també recordar que el Corpus i les seves processons, balls, entremesos, ous que ballen i catifes de flors són una tradició barcelonina des del segle XIV.
Aquestes festes comparteixen elements de culte atàvic i de rituals totèmics a la vegetació i els seus rams, les creus i els arbres de maig, a l'aigua, al foc i les seves fogueres, a la llum i a l’escalfor del sol, la collita, el sacrifici ritual de ninots, la sacralització de la feminitat en les noies cobertes de flors, las mayas, els rituals d'iniciació on mossos i quintos del poble pujaven a les cucanyes o als arbres de maig.
Arreu d’Europa, fa temps que s'han plantat arbres de maig. Avui es considera important a Catalunya la festa del Ball del Cornut de Cornellà de Terri, declarada d’interès nacional, però n’hi ha i, sobretot, n’hi ha hagut moltes altres. Arreu de la Península Ibèrica s’hi ha plantat mayos o palos per festes. A les Illes Britàniques del maig en diuen maypole, i la tradició va ser perseguida per considerar-la massa llibertina i disbauxada. A la Península Italiana de l’arbre de maig en diuen maggi. Per influència anglosaxona també es veuen arbres de maig en els Estats Units d’Amèrica i a Sri Lanka.
En l'actualitat, en el nostre país, el bon temps de la primavera fa que en els pobles i en els barris de les grans ciutats se celebrin moltes festes a l'aire lliure. De març a juny hi ha un notable increment de les festes. La festa d'avui té un renovat component urbà indissociable del seu significat.
És ben coneguda la nostra festa de Sant Jordi on els enamorats ofereixen una rosa al seu amor el 23 d'abril, però avui en dia és molt freqüent, així que apunta el bon temps a Catalunya, rostir i consumir grans quantitats de calçots, les cebes tendres espigolades que es mengen acompanyades del típic romesco propi de la zona del Garraf i del Penedès. Com en les hecatombes de la Grècia antiga, el veïnat torna a fer grans àpats col•lectius com si s’hagués d’acabar el món si no hi sigués tothom a taula.
Però no només es menja fort a casa nostra, per tota la geografia peninsular es deixen veure paelles multitudinàries, chorizos que competeixen per al rècord Guiness, parrilladas monumentals, enormes cocidos madrileños, com el del 20 de maig en la plaza Mayor de Madrid. La recepta d'aquest multitudinari cocido es compon de: 450 quilos de cigrons, 160 quilos de morcillo, 170 quilos de patates, 90 quilos de col, 80 quilos de gallina, 90 quilos de xorís, 90 quilos de botifarra, 70 quilos de cansalada, 50 quilos d'ossos de vedella, 40 quilos d'ossos de pernil, 90 quilos de pastanagues, 15 quilos d’api, 20 quilos de porros, 25 quilos de sal, 2 quilos de bicarbonat i 12.000 pessics de pa.
Són també de molta anomenada les truites de patata col•lectives com les del dia de Santa Juana a Fuenlabrada el 9 de març, i un no parar de ranxos ben sucats amb vi.
Als Països Catalans, potser per ser a tocar de la mar, en sabem prou de rebre i acomiadar la primavera. Tot València trona al març anunciant Sant Josep, fins que cremen les falles pels quatre costats al so de les bandes i els masclets. Barcelona crema el cel en la Nit de Sant Joan al so de la música de les revetlles populars dels barris, que brillaven a la llum les fogueres que nens i joves, arquitectes de la festa, construïen amb mobles i trastos vells. Així és com es fa festa gran a casa nostra.