Total de visualitzacions de pàgina:

diumenge, 15 d’agost de 2010

Raó de festa


La Festa Major de Gràcia ha estat observada i comentada, enaltida, criticada i jutjada moltes vegades i des d’òptiques ben diferents. Periodistes, polítics, anecdotistes, historiadors locals i estudiants s’hi han abonat al llarg dels anys volent trobar la raó de ser d’un fenomen “peculiar” al bell mig de la conurbació metropolitana de la Barcelona del segle XXI.
Al voltant de la festa s’hi han forjat mites positius i negatius. Hi ha qui ha volgut veure en la festa un aspecte romàntic, la pervivència d’una tradició o la nostàlgia d’un temps ja passat.
Els qui la critiquen utilitzen sovint aquest darrer argument, troben que la festa no escau a una ciutat moderna i cosmopolita. “Això no és un poble, això és una ciutat” afirmen.
A d’altres els molesta el soroll i la brutícia que origina una multitut festera en una setmana intensa plena d’actes festius gratuïts enmig de la trama urbana d’una ciutat que ha vist créixer molt el sector terciari i l’oferta turística des del 1982.
Arribats aquí, considero interessant qüestionar alguns dels tòpics més freqüents que giren al voltant de la festa més popular de l’estiu de Barcelona:
Gràcia es troba en el centre geogràfic de la ciutat real i pateix, des de juny fins a setembre, els efectes propis de tot centre urbà.
A Gràcia hi ha qui marxa durant les festes, però no ho fa només del barri, marxa de la ciutat per anar de vacances. Sovint els residents a Gràcia aprofiten per gaudir de la festa dos o tres dies, al principi o al final. Hi ha qui treballa durant l’agost, i també hi ha qui passa l’estiu a una segona residència fora de Barcelona. No tothom “fuig” de la festa.
Les motivacions dels organitzadors han estat sempre i són diverses. Però, tot i que els tòpics mediàtics afecten en la construcció dels imaginaris, hi ha raons ideològiques per les quals hom decideix invertir el propi temps en la preparació i gestió de la festa. Molts festers dediquen moltes hores durant tot l’any a concebre, crear, construïr i gestionar els guarniments i les programacions d’actes festius. Per què?
Des del segle XIX hi ha a Gràcia una gran concentració d’entitats que han esdevingut associacions de voluntariat cultural, organitzacions dels ciutadans més implicats en la construcció social. Algunes d’aquestes institucions són referents identitaris que juguen un paper instrumental en l’organització cívica col•lectiva. N’hi ha al voltant de 450 i cada any n’apareixen de noves.
Hi ha qui decideix no creuar-se de braços en la construcció del propi imaginari col•lectiu, en la concepció i posada en pràctica de les utopies quotidianes que fan que un barri continui essent un barri. Es tracta d’una opció de vida, es tracta de la defensa d’un concepte, d’un model alternatiu de societat, d’un model de ciutat proper i humà al que molta gent no es resigna a renunciar.
Cal rellegir el conflicte que aflora al voltant del model festiu com una part mínima del conflicte latent entre la concepció i la opció de models de convivència en l’espai urbà. Es tracta d’un conflicte d’interessos entre qui detenta un projecte de vida fonamentat en el propi estatus, sovint idealitzat, i el qui defensa una posició de supervivència d’un entorn de relacions de reciprocitat generalitzada, comunitarista.
A Gràcia es fa ben visible aquest conflicte en la mateixa trama urbana. El tancament de places, jardins i passatges amb reixats, ha fet canviar, i en poc temps, el concepte d’espai públic, privatitzant el seu ús amb la restricció horària nocturna. L’espai privat guanya i la festa s’estabulitza en recintes per a la pacificació de l’oci nocturn.
En cada nou solar que s’edifica al barri hi podem veure la transformació del model de c iutat. Els nous veïns de les cases noves tenen un nou poder adquisitiu que els permet adquirir, i per tant posseïr, els nous pisos. Tenen un estatus diferent als antics veïns, i també un projecte de vida diferent i unes espectatives diferents. El barri els atrau pel seu “pedigrí”, perquè és amable i “castís”, i perquè té un grau tolerable de baixa criminalitat. És un barri totalment cèntric i ben comunicat amb bones xarxes de transport públic. A més el preu del sol no para de pujar, i per tant comprar un pis a Gràcia pot resultar una bona inversió al cap i a la fi.
Els nous edificis d’habitatges solen incorporar parquing subterrani, per tant s’hi ha de poder entrar i sortir del carrer en cotxe, i això entra en conflicte amb la festa, perquè aquesta es basa en la transformació radical de l’espai urbà i la conseqüent humanització de la via pública.
La societat complexa incorpora sempre el conflicte. Per resoldre el conflicte cal identificar-ne les causes i cal enfrontar la crisi que se’n deriva. Cal decidir, cal triar entre els models festius, perquè d’això en depèn també el model de convivència.
Cal defensar la festa de barri, l’autoorganització dels festers, el voluntariat cultural, l’esforç de la gent que accepta el compromís. Cal prioritzar l’activació de valors com la solidaritat, el veïnatge, la reciprocitat. Caldrà una mediació, però prioritzant els drets col•lectius.
L’enaltiment dels valors comunitaris fa barri i millora la vida a les ciutats.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada