Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 25 de març de 2010

Ramon Vinyes, l’erudit lliurepensador català de Barranquilla


La figura i l’obra de Ramon Vinyes i Cluet (Berga, 8 de maig de 1882, Barcelona 5 de maig de 1952) té els seus orígens dins la cultura de la Renaixença i l'entorn polític, social i ideològic de la Catalunya del seu temps. A l’edat de vint anys se’n va a viure a Barcelona on col•labora a El Poble Català i a d’altres publicacions.
Des de 1904 en què es representaren les primeres obres, la seva literatura s’emmarca en la transició entre el modernisme i el noucentisme. Vinyes fou un lliurepensador d’esquerres, dramaturg, narrador, poeta, periodista, crític i editor.
Vinyes, disgustat amb l’ambient cultural que l’envolta, emigra a Colòmbia el 1913 i s’instal•la a Barranquilla el 1914 on, fins al 1925, influeix en la vida cultural de la ciutat. Impulsa la revista Voces de Barranquilla (1917-1920) que esdevé el principal altaveu de l’avantguarda literària hispanoamericana.
A Barranquilla, la ciudad de libres, Ramon Vinyes obre una llibreria "R Viñas & Co.",amb un altre soci català, Xavier Auqué i Masdeu. Aquesta llibreria arribaria a esdevenir un veritable far literari en una Barranquilla pionera de les modernitats i lloc de trobada de la intelectualitat de la Arenosa. Encara avui és recordada -hi ha gent que afirma viure “a una cuadra de donde estaba la librería del sabio catalán”. Temps a venir aquest seria el nom amb que Gabo immortalitzaria Vinyes en un personatge de Cien años de soledad.
L'any 1917, juntament amb l'escriptor Julio Gómez de Castro, funda la revista Voces de Barranquilla. Vinyes abandera la crítica lliurepensadora contra tot l’encotillament moral, estètic i academicista de la societat colombiana del seu temps. En els seus seixanta números, la revista Voces donarà a conèixer l’avantguarda literària en la ploma d’escriptors com Germán Pardo, Hipólito Pereira, Tomás Rueda, Manuel García Herreros, León de Greiff, Vicente Huidobro, , José Juan Tablada o Luis Tejada.
El primer correu aeri de Colòmbia comença a Barranquilla, i això facilitarà la difusió de les idees de Vinyes arreu del país mitjançant el contacte amb els editors de les revistes de la capital colombiana, Bogotà.
La crítica cultural va més enllà de la literatura. Ramon Vinyes escriu el 4 d’agost a la seva columna “Pretextos”, a la revista bogotana La Universidad, un panegíric sobre el gran ballarí rus Vaslav Nijinsky: “Nijinsky, el loco”
“Nijinsky saltaba con furia en sus bailes eslavos, y su postura era bella por la belleza que emanaba de él. Voltereaba, y su figura, al rasgar el aire, evocaba un fondo de estepa, sin mar, sin montañas, seco. Vidrio roto de afiladas aristas, el aire rasgado, lo cortó. Su blanca esbeltez desnuda empurpórese. Un salto más alto, más furioso que los otros saltos, más allá de la belleza que podían darle él, perdiólo. Pasó el límite ¡Nijinsky! ¡Nijinsky! ¿Sería el salto decisivo que celebraba en ruso el advenimiento de la santa primavera?”
Vinyes coneix els avatars de la dura existència de Nijinsky, el ballarí excepcional reconegut arreu del món, que estima un germà malalt de demència a causa d’una caiguda quan era petit. El mateix Nijinsky explica:
“Estimo els bojos perquè sé parlar-hi... no els porto la contrària. En conec la psicologia. No els contradic, és per això que m’estimen. El meu germà va morir en un manicomi.”
L’any 1921 Vinyes rep crítiques de “Artajerjes Longimano” al diari La República
“Un ciudadano de la Cataluña revoltosa, después de laborar cinco volúmenes de la revista Voces de Barranquilla, halla su hogar en la revista Universidad de Bogotá. Ramón Vinyes, personaje extraño, personaje atrevido si los hay, surge con el invento de los “Pretextos” para dictar los postulados de mayor independencia literaria, la desvinculación absoluta de toda escuela.”
número 224 de La República desembre de 1921
El 1922 es casa amb María Salazar i torna amb la seva esposa barranquillera a Catalunya. Però el dia de Sant Joan de 1923 la llibreria de Vinyes i Auqué crema en un incendi devastador i ha de tornar precipitadament. El 1925 és expulsat del país a causa de les seves crítiques al govern des del diari La Nación.
Vinyes torna Barcelona el 1925 i es dedica a una intensa activitat com a autor teatral. Destaca la temàtica avantguardista de les seves obres, a Peter’s bar tracta obertament el tema de la homosexualitat.
Vinyes torna a Barranquilla l’any 1929 on continua la seva feina periodística i de difusió cultural. Però aviat haurà de tornar a Catalunya. Un matí de juny de 1931 arriba al port de Barcelona on és rebut amb entusiasme per una Catalunya que ha proclamat la República. A la seva terra l’escriptor haurà de viure en primera persona la revolució. Fins a la tardor de 1931 col•labora com a redactor en la publicació Justícia Social, de la Unió Socialista de Catalunya, una formació aliada amb Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions, però que acabaria integrant-se al P.S.U.C. el juliol del 1936. Vinyes s’allunya llavors obertament de l’estalinisme soviètic i es defineix políticament més enllà de l’esquerra marxista. També escriu a l’Esquella de la Torratxa (1931-1935) i a l’òrgan d’E.R.C. La Humanitat (1932)
El seu posicionament catalanista, antifeixista, antiburgès i republicà s’evidencia en les obres que escriu: Ball de titelles (1936), Comiats a trenc d'alba (1938), Fum sobre el teulat (1939), que fou la darrera peça de teatre català estrenada a Catalunya en temps normal. Abans ja havia estrenat obres com Llegenda de boires (1926), Viatge (1927), Qui no és amb mi (1929) i Peter’s Bar (1929)
El 24 de gener de 1939, dos dies abans de l’entrada dels militars feixistes, l’escriptor fuig de Barcelona i es refugia a Girona amb altres intel•lectuals catalans. Passa dos anys a França entre París i Tolosa de Llenguadoc El mes de febrer de 1940 retorna a Barranquilla, però aquesta vegada com a exiliat polític. Per a Vinyes ara és la cultura la que ha d’alliberar el poble, un poble sobirà d’una veritable democràcia popular.
Vinyes treballa de professor en un col•legi de noies. Amb José Félix Fuenmayor organitzen tertúlies literàries on s’hi reuneix la intel•lectualitat local.
L’any 1944 Vinyes rep les crítiques de Germán Arciniegas, primer impulsor de la publicació dels escrits de Vinyes a la revista La Universidad a Bogotá
“A Vinyes le debemos todo los de mi generación, el soplo estimulante que nos empujó a conocer muchas literaturas extrañas”
Germán Arciniegas. 30 de gener de 1944
Álvaro Cepeda Samudio, Gabriel García Márquez, Alfonso Fuenmayor, Germán Vargas Julio Gómez de Castro, León de Grieff i Vicente Huidobro, van aplegar-se al voltant de la figura del savi lliurepensador defensor de les llibertats i la cultura que havia de fer lliures els humans. A partir de llavors i per sempre, serien el Grupo de Barranquilla.
L’any 1946, publica a Mèxic A la boca dels núvols, un recull de contes.
Vinyes torna a Catalunya l’any 1950, dos anys abans de morir.
L’obra de Vinyes és extensa i abasta tota la primera meitat del segle XX
Teatre
• El calvari de la vida. (1904)
• Les boires. (1906)
• Al florir els pomers. (1910)
• Rondalla al clar de lluna(1912)
• Llegenda de boires (1926)
• Viatge. (1927)
• Qui no és amb mi.(1929)
• Peter's bar. (1929)
• La creu del sud. (1933)
• Fornera, rossor de pa (1934
• Els qui mai no s'aturen.(1934)
• Entre dues músiques. (1935)
• Li deien germà Congre. (1935)
• Fum sobre el teulat. (1939)
• Arran del mar Caribe". (1944).
• Pescadors d'anguiles". (1947)
• El bufanúvols. (1952)
Narració
• A la boca dels núvols (1946)
• Entre sambes i bananes.
• L’ardenta cavalcada (1909)

Bibliografia
Memorias, Año 2, Nº 3. Uninorte. Barranquilla. Colombia. 2005. Edición Es p e c i a l . ISSN 1794-8886 Álvaro Miranda. Universidad del Norte. Colombia
Ramon Vinyes i el teatre (1904-1939). Jordi Lladó i Vilaseca. UAB
Ramon Vinyes . Col•lecció Narrativa, 23 L’Albí Pròleg de Jordi Lladó. Edició commemorativa del 20è aniversari d’Edicions de L’Albí. ISBN: 84-89751-09-9. 1ª Edició: desembre de 2006

dimarts, 23 de març de 2010

La primavera la gent altera


La primavera astronòmica comença amb l’equinocci el 21 de març en el nostre hemisferi Nord, i acaba amb el solstici d'estiu el 21 de juny. En l'hemisferi Sud va del 21 de desembre al 22 de setembre.
Hi ha raons neurofisiológiques que poden explicar el canvi en l’estat d’ànim de la gent en el temps en que el dia s’allarga. El diencèfal és la part del cervell on són el tàlem, l’hipotàlem, l’epitàlem, el subtálem i els ganglis basals. Està separat dels tàlems òptics pel solc hipotalàmic. És el regulador de moltes funcions de la vida vegetativa i de les seves relacions amb les activitats vitals. Existeix, entre d’altres, una influència dels nuclis hipotalàmics sobre les funcions sexuals, i les reaccions emotives i psíquiques. Els tàlems òptics són dos grans formacions ovoides de substància grisa -no cobertes de mielina- situades en l’encèfal. El tàlem és el principal centre de relació entre la medul•la i el cervell, en ell acaben totes les vies sensitives importants i amb la seva mediació es produeix la resposta emocional a les sensacions. L'hipotàlem regula o està relacionat de forma directa amb el control de moltes de les activitats vitals de l'organisme i en dirigeix altres necessàries per a sobreviure: menjar, beure, la regulació de la temperatura, dormir, el comportament afectiu i l’activitat sexual.
És coneguda la frase popular la primavera la sang altera, però més rigorós seria afirmar que la primavera el que altera és l'hipotàlem, a causa de la llum.
Però també hi ha raons etnohistòriques que expliquen els canvis en l’estat d’ànim col•lectiu dels humans o, altrament dit, l’increment de les celebracions en el temps de primavera.
A Europa la primavera ha representat des de molt antic un temps d'esplendor des de mitjans de març fins a finals de juny, de foc a foc, de foguera a foguera, de Sant Josep a Sant Joan.
A la primavera se senten més els ocells. La relació d'aquesta estació amb el cant dels ocells ha influït en el cançoner popular. Sobre el cant del cucut, per exemple, s'han explicat molts relats i cançons: “Si el pecu no canta/pal veinte d'abril/o se ha muerto el pecu/o viene la fin”. En l'antiga Grècia, el cucut tenia un significat relacionat amb el matrimoni: “Cuco del rei, cuco de la reina, ¿cuántos años me das de soltera?”.
La Primavera ha representat el renéixer de la vida, el temps del sol que escalfa ni poc ni massa, el període entre el fred hivern i el tòrrid estiu que tot ho agosta. És el temps de les festes del ram, de la veneració i l’exaltació de les plantes i de les flors. És el temps de l'arbre de maig, del mes de maig, del mes de María, el temps de Flora, l'exaltació de la vegetació, de l'amor i de la festa. És quan al camp castellà es cantaven “las mayas”: les cançons de maig cantades en les seves festes per les dones. “Mayo festero, tira la rueca detrás del humero”
La Primavera té el seu final apoteòsic amb el solstici d'estiu en la festa de Sant Joan. Maig i juny tenen vestigis d'antigues festes mediterrànies europees, com les que es celebraren en honor a déus i deesses com Vulcà, Flora, Venus, Maya o Bel. La més important i significativa celebració de la religió catòlica, la Pàsqua, també és en plena primavera. Caldrà també recordar que el Corpus i les seves processons, balls, entremesos, ous que ballen i catifes de flors són una tradició barcelonina des del segle XIV.
Aquestes festes comparteixen elements de culte atàvic i de rituals totèmics a la vegetació i els seus rams, les creus i els arbres de maig, a l'aigua, al foc i les seves fogueres, a la llum i a l’escalfor del sol, la collita, el sacrifici ritual de ninots, la sacralització de la feminitat en les noies cobertes de flors, las mayas, els rituals d'iniciació on mossos i quintos del poble pujaven a les cucanyes o als arbres de maig.
Arreu d’Europa, fa temps que s'han plantat arbres de maig. Avui es considera important a Catalunya la festa del Ball del Cornut de Cornellà de Terri, declarada d’interès nacional, però n’hi ha i, sobretot, n’hi ha hagut moltes altres. Arreu de la Península Ibèrica s’hi ha plantat mayos o palos per festes. A les Illes Britàniques del maig en diuen maypole, i la tradició va ser perseguida per considerar-la massa llibertina i disbauxada. A la Península Italiana de l’arbre de maig en diuen maggi. Per influència anglosaxona també es veuen arbres de maig en els Estats Units d’Amèrica i a Sri Lanka.
En l'actualitat, en el nostre país, el bon temps de la primavera fa que en els pobles i en els barris de les grans ciutats se celebrin moltes festes a l'aire lliure. De març a juny hi ha un notable increment de les festes. La festa d'avui té un renovat component urbà indissociable del seu significat.
És ben coneguda la nostra festa de Sant Jordi on els enamorats ofereixen una rosa al seu amor el 23 d'abril, però avui en dia és molt freqüent, així que apunta el bon temps a Catalunya, rostir i consumir grans quantitats de calçots, les cebes tendres espigolades que es mengen acompanyades del típic romesco propi de la zona del Garraf i del Penedès. Com en les hecatombes de la Grècia antiga, el veïnat torna a fer grans àpats col•lectius com si s’hagués d’acabar el món si no hi sigués tothom a taula.
Però no només es menja fort a casa nostra, per tota la geografia peninsular es deixen veure paelles multitudinàries, chorizos que competeixen per al rècord Guiness, parrilladas monumentals, enormes cocidos madrileños, com el del 20 de maig en la plaza Mayor de Madrid. La recepta d'aquest multitudinari cocido es compon de: 450 quilos de cigrons, 160 quilos de morcillo, 170 quilos de patates, 90 quilos de col, 80 quilos de gallina, 90 quilos de xorís, 90 quilos de botifarra, 70 quilos de cansalada, 50 quilos d'ossos de vedella, 40 quilos d'ossos de pernil, 90 quilos de pastanagues, 15 quilos d’api, 20 quilos de porros, 25 quilos de sal, 2 quilos de bicarbonat i 12.000 pessics de pa.
Són també de molta anomenada les truites de patata col•lectives com les del dia de Santa Juana a Fuenlabrada el 9 de març, i un no parar de ranxos ben sucats amb vi.
Als Països Catalans, potser per ser a tocar de la mar, en sabem prou de rebre i acomiadar la primavera. Tot València trona al març anunciant Sant Josep, fins que cremen les falles pels quatre costats al so de les bandes i els masclets. Barcelona crema el cel en la Nit de Sant Joan al so de la música de les revetlles populars dels barris, que brillaven a la llum les fogueres que nens i joves, arquitectes de la festa, construïen amb mobles i trastos vells. Així és com es fa festa gran a casa nostra.

dissabte, 20 de març de 2010

La recepta: Crema de sant Josep


Sant Josep és la porta de la Primavera que, de foguera a foguera, arriba fins a la Nit de sant Joan. Avui us presento una menja típica de les llicències quaresmals que permetien menjar ous: la crema de sant Josep.
Ingredients:
- 1 litre de llet sencera de vaca
- 200 cl. de nata líquida
- 8 ous de gallina frescos
- 8 cullerades de sucre blanc
- La pell d'una llimona
- Un branquilló de canyella
- Midó o un altre espessant preparat al gust i art de cadascú

Procediment:
Es separa un got de llet. Es separen els rovells dels vuit ous. Es posen en una olleta a bullir al foc la resta de la llet, la nata, els rovells deixatats, la pell de la llimona, la branqueta de canyella i el sucre. En el got de llet que haurem separat hi posem el midó o espessant i ho remenem bé fins que no hi hagi grumolls. Un cop bull la mescla de l'olleta, abaixem el foc i hi afegim la llet amb el midó bo i remenant a poc a poc i sense parar amb una cullera de fusta. Quan la crema ha espessit l'aboquem en una safata fonda o bé en platets. Un cop freda espesseix més i ja es pot menjar.
La crema se sol acompanyar de melindros que es poden fer amb les clares dels ous que mai no haurem usat per a la crema, batudes a punt de neu, amb farina fina de blat i sucre llustre.

diumenge, 7 de març de 2010

La recepta: El xató, les anxoves i altres saladures


En temps de Carnaval i de Quaresma, una amanida pròpia de les comarques del Garraf i del Penedès que pot integrar la mar salada i la muntanya que ja anuncia les acaballes de l'hivern: el Xató. De passada una recepta fenícia mil·lenària a Catalunya: les anxoves i una saladura mediterrània típica de Ctera i del País Valencià: el "polp"

Ingredients:
- Escarola
- Bacallà esqueixat
- Sorra de tonyina en salmorra
- Anxoves
- Olives mortes
- Salsa d'ametlles (romesco)

Procediment:
En una palangana gran es talla, petita i amb tisores, neta i eixuta, la part més blanca de l'escarola.
S'hi barreja bé la salsa d'ametlles o romesco de manera que les fulles de l'escarola quedin ben "pringades" de la salsa.
S'hi afegeixen el bacallà esqueixat, les anxoves i la sorra de la tonyina tot dessalat prèviament en aigua. També s'hi posen les olives mortes.
Es presenta el Xató resultant en una plàtera gran a taula.
S'acompanya el xató de truites diverses: de fesols, de carxofes, de patata i ceba...

Preparació de la salsa d'ametlles o romesco:
Ingredients:
- La polpa de 3 nyores remullades
- 4 Tomàquets de penjar escalivats
- 10 Alls morats escalivats
- Ametlles marcona torrades amb la pell
- Un bon raig d'oli d'oliva verge extra d'arbequines
- Un raig de vinagre de vi negre
- 3 Anxoves
Procediment:
S'escaliven els alls i els tomàques i es remullen bé les nyores. Es pela tot i es pica ben fi afegint l'oli, el vinagre i les anxoves. Es torren al forn les ametlles i es piquen ben fines. Es lliga tota la salsa.

Preparació de les anxoves:
Ingredients:
- Seitons grans ben frescos
- Sal de mar
- Pebre negre
Es talla el cap dels seitons amb unes tisores, procurant que no perdin la tripa. S'anxoven en un pot de vidre capiculats, cada capa coberta de sal i un polsim de pebre, la propera capa serà disposada en perpendicular a l'anterior. S'omple ben bé el pot fins que s'hagi d'apretar la pila (anxovar), i s'acaba de cobrir amb la sal fins que el pot es tapa hermètic.
Es deixa el pot en fresc dos mesos. Un cop passat aquest temps la proteïna del peix s'haurà transformat i haurà adquirit les propietats organolèptiques pròpies de l'anxova impedint totalment la proliferació de bacteris.
Les anxoves es renten a raig d'aixeta separant l'espina i la tripa i conservant-les en oli d'oliva per a que perdin la sal.

Preparació del Pop salat:
Ingredients:
- Un polp roquer
- Sal de mar, sol i serena (o nevera)
Procediment: Es neteja el pop i se li treuen el bec i els ulls. Es sala i es penja a sol i serena fins que és ben sec.
Una alternativa en climes humnits és disposar-lo ben salat en una safata damunt de paper secant (diaris i paper de cuina) a la nevera, fins que sigui sec.
Un cop sec es renta a raig d'aixeta, es talla i es pot posar en oli o bé es pot cuinar amb patates.