Total de visualitzacions de pàgina:

divendres, 22 de gener de 2010

El Torito Ribeño, patrimoni de la gent i de la Humanitat

El 17 d’octubre de l’any 2003 la UNESCO proclamava solemnement la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Immaterial. El mateix any declarava Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat el Carnaval de Barranquilla i la festa de la Patum de Berga.
La Convenció de la UNESCO considera “la importància que té el patrimoni cultural inmaterial, gresol de diversitat cultural i garantia del desenvolupament sostenible.” Reconeix també que “els procesos de mundialització i de transformació social d’una banda creen les condicions propícies per a un diàleg renovat entre les comunitats però d’altra banda també comporten, com els fenomens d’intolerància, un greu risc de deteriorament, desaparició i destrucció del patrimoni cultural inmaterial, degut en particular a la manca de recursos per a la seva salvaguarda.”
Cal destacar el fet que aquest organisme de les Nacions Unides es fixés en dos exemples de patrimoni etnològic intangible on el protagonisme és de la gent, de persones anònimes que mostren sense complexes la seva capacitat comuna de crear artesanies efímeres, on la música i la dansa tradicionals es mostren a peu de carrer, on el treball i la il•lusió desdibuixen les categories socials.
Aquell mateix any la candidatura d’una art tan valorada com el flamenc va haver d’esperar a una ocasió més propícia.
El Carnaval de Barranquilla és la festa d'un dels centres urbans més importants de la regió del Carib colombià. És una festa viva que s'ha anat transformant d'acord a la història social de Barranquilla del mateix Carib i de l'Amèrica Llatina.
La condició de la ciutat com receptora d'expressions culturals de diferents llocs del Carib, permet trobar avui indicis dels diferents períodes històrics de la regió, vestigis de l'etapa prehispánica, colonial, republicana, moderna i contemporània.
També es troben manifestacions que deriven de cultures africanes, com les danses de Congos, que utilitzen màscares de fusta en les disfresses d'animals.
La població africana esclavitzada sota el domini espanyol va celebrar la festa com una forma d'expressió de la seva pròpia cultura d'origen. Les màscares i tambors de fusta que avui s'utilitzen en el Carnaval guarden una relació evident amb les africanes.
El Carnaval de Barranquilla és doncs la fusió d'una triple herència (europea, africana i americana) en les quals les festivitats portades pels invasors espanyols, originades en arcaics ritus pre-cristians del Vell Món, es van combinar amb cerimonials indígenes i ritus seculars africans. L'encreuament entre indígenes, africans i europeus va donar com resultat la pluriètnia i per tant la seva lògica derivació multicultural que es manifesta amb esplendor en el Carnaval de Barranquilla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada